Radiografia política de les comarques de Catalunya que votaran en la consulta dels Jocs Olímpics d’hivern 2030

Les consultes populars les carrega el diable, com bé pot testificar l’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu. Ell va promoure la més coneguda i fallida de la recent història democràtica sobre la reforma de l’avinguda de la Diagonal. No és arbitrari portar a col·lació Hereu ara per tal com, a més, d’aquest fracàs (gairebé el 80% dels participants es va oposar als plans de l’alcalde) va néixer una altra idea, la de celebrar, el 2022, uns Jocs Olímpics d’hivern. Sembla clar que el Govern té ben present aquest exemple. La seva primera decisió, ara modificada, però no corregida, de limitar la consulta olímpica a les sis comarques de la nonada vegueria de l’Alt Pirineu i Aran semblava un estratagema obvi per conduir la votació. Són aquestes sis comarques, amb una població total de 73.000 persones, les que rebran el flux d’inversions més gran, cosa que, en bona mesura, pot diluir l’oposició per si mateix als Jocs. Abans, el Govern ja havia exclòs de la consulta la ciutat que dona nom i presència a la candidatura, és a dir, Barcelona, sota la premissa que «era el territori qui havia de decidir». La pugna s’ha centrat en les últimes setmanes en la inclusió o no de tres comarques (Ripollès, Berguedà i Solsonès) en l’àmbit de la consulta. Queden afectades tangencialment perquè algunes estacions d’esquí ‘trepitgen’ els seus municipis, però no es troben en el cor olímpic. És a dir, si se segueix el principi que a més distància del cor de la candidatura més ales pot donar-se al vot ideològic (canvi climàtic, qüestió nacional...) davant el de la butxaca (inversions, turisme...), pot entendre’s aquesta oposició inicial del Govern a incloure aquests tres territoris, que a més superen, en conjunt, en 6.000 habitants la població de les sis comarques pirinenques. Finalment, la doble urna no varia el plantejament. La consulta decisiva, la que pot malmetre la candidatura, es dirimeix en aquestes sis comarques. Les tres perifèriques es conformaran amb decidir si hi participen o no. L’Alt Urgell L’Alt Urgell compta amb 20.000 habitants, el 27,4% dels habitants de les zones convocades a votar en la consulta troncal. En les eleccions catalanes del 2021, Junts per Catalunya (amb el 28,89%) va ser la vencedora, tot i que per escàs marge, tot just 110 vots i 1,5 punts sobre ERC. Les dues forces gairebé van duplicar el PSC, que es va quedar a 13 punts de Junts. Els tres partits, en principi, se’ls pot incloure en el costat favorable a la candidatura. En el costat del ‘no’, la CUP (8,68%) i En Comú Podem (3,87%) es van quedar lluny del cap. En el Consell Comarcal, Junts governa amb majoria absoluta, amb 11 membres, pels 6 d’ERC i els 4 del PSC. Tot i que es pot recordar que en les municipals del 2019 encara no s’havia produït el cisma entre el PDECat i Junts i s’hi van presentar junts. En les eleccions catalanes, el PDECat, que no va obtenir representació al Parlament, va obtenir el cinquè lloc, just per sobre dels comuns. Així, en les municipals, el vot afegit a la comarca va afavorir Junts, amb el 36,43%, seguit d’ERC, amb el 26,82%, i el PSC, amb el 23,23%. La CUP (5,05%) i els comuns (2,19%) van quedar a continuació. L’Alta Ribagorça Aquesta és la menys poblada de les nou comarques cridades a vot, amb tot just 3.972 habitants, el 5,39% del total de les sis comarques de la consulta troncal. En les eleccions catalanes del 2021, tot just 40 vots van separar, per aquest ordre, ERC, Junts i el PSC. Quedant a distància tant la CUP com, encara més enrere, els comuns. En les municipals, no obstant, el panorama va ser molt diferent. Allà, l’agregació de vot per municipis va donar a Junts gairebé el 50% dels sufragis (48%), mentre que ERC (15,22%), En Comú Podem (14,26%) i el PSC (14,02%) es van disputar la segona plaça. En el Consell Comarcal, 11 representants per a Junts, tres per a ERC i comuns i dos per al PSC. Vall d’Aran Territori històric amb fet diferencial propi, en el cultural i l’electoral, ja que el comportament d’aquesta comarca presenta unes pautes molt diferents de les altres vuit. Amb un turisme molt vinculat a la resta d’Espanya, començant pels anys en què la família reial la visitava, el 2021 va vèncer el PSC amb el 30,97% dels vots, a distància d’ERC (14,95%) i l’extrema dreta (14,54% i 15 vots de distància amb els republicans). Junts es va quedar amb el 10,92%. Compta amb 10.265 habitants, gairebé el 14% dels convocats en la consulta de la candidatura. En les municipals del 2019, Unitat d’Aran, marca vinculada al PSC, va arrasar amb el 53% dels vots, per davant de la candidatura pròxima a l’espai postconvergent, el CDA, que va obtenir el 30,22%. La candidatura occitanista i d’esquerres en la qual es va diluir ERC (ERO, per Occitània) va recollir el 8,74%. La Cerdanya Més de 19.000 habitants, població en lleuger ascens després de la pandèmia, aporta un pes demogràfic semblant al de l’Alt Urgell, un 26% en aquest cas. En les autonòmiques del 2021, clar triomf de Junts (31,56%) sobre ERC (21,45%) i el PSC (12,79%). La CUP va obtenir un 9,13% i els comuns, poc més del 3% de paperetes. En les municipals del 2019, el triomf de Junts va ser encara més contundent, amb el 45,53% davant el 30,33% d’ERC i el 14,60% d’Endavant Cerdanya, força de caràcter local. En el Consell Comarcal, Junts té 9 seients, per 7 d’ERC i 3 d’Endavant Cerdanya. El Pallars Jussà Amb gairebé 13.000 habitants, representa el 17,6% de la població de la vegueria. I és un exemple de vot dual. Clar triomf de Junts sobre ERC en les autonòmiques i dels republicans sobre els postconvergents en les municipals. L’any passat, en les catalanes, els de Carles Puigdemont van aconseguir un 34,38% dels sufragis, pel 23,8% d’ERC. El PSC va recollir el 16,39% i la CUP el 9,34%. Dos anys abans, no obstant, la situació va anar a la inversa en les municipals. Així, els republicans van aconseguir un 39,23% de les paperetes pel 26,63% de Junts, que va superar en quatre centèsimes (tres vots) al PSC. Aquests tres vots permeten, amb la llei d’Hondt, que en el Consell Comarcal es compti amb 8 representants d’ERC, 6 de Junts i 5 dels socialistes. El Pallars Sobirà Aquesta comarca suposa, en població, el 9,63% del total de les sis comarques, gràcies als seus 7.099 habitants. I com la seva comarca ‘germana’, el Pallars Jussà, presenta un comportament dual, triomf clar de Junts, el 14-F, i d’ERC, el 2019. En les autonòmiques, Junts va recollir el 34,38%; pel 23,89% d’ERC; el 16,39% del PSC i el 9,34% de la CUP. En les locals, els republicans són els que van obtenir el 39,51%, pel 32,16% dels junters, l’11% de Som Poble, una agrupació d’electors de Sort, la capital comarcal, amb membres de la CUP i el 3,90% del PSC. En el Consell Comarcal, acompanyen els 9 republicans, 8 postconvergents i 2 de l’agrupació d’electors. El Berguedà El Berguedà és la comarca que més pateix els efectes del turisme pirinenc, especialment de cap de setmana a la Cerdanya, i gaudeix de pocs beneficis. Com a mostra, un botó:las cues a la seva comarca aquest diumenge de nevada de barcelonins en ple descens a la gran urbs després del seu descans del cap de setmana. Una situació geogràfica que podria dissuadir molts de donar suport a uns jocs que pretenen revitalitzar i potenciar aquest turisme, o, en sentit contrari, podria esperonar-ne d’altres a donar-los suport en l’esperança que les infraestructures a construir poguessin pal·liar els efectes de cada diumenge a la tarda, entre setembre i Setmana Santa. És, a més, la comarca més poblada de les nou, amb 40.000 habitants, el 50,4% de les zones cridades a la consulta 2, la que, tan sols, podrà decidir si s’involucra o no en la candidatura, però que, en cap cas, podrà posar-la en perill per si sola. Si la consulta vinculant inclogués les nou comarques, el pes relatiu del Berguedà seria del 26,16%. Electoralment és una comarca de marcat color turquesa de Junts. Tant en les eleccions autonòmiques com en les municipals. En els dos casos, el podi és el mateix. Junts, ERC i la CUP. Per aquest ordre. Més despenjat queda el PSC i, molt més enrere, els comuns. En les catalanes, Junts va avantatjar en més de 10 punts ERC (36,67% a 26,11%). La CUP va obtenir l’11,7%, En les municipals, la diferència va ser menor entre els ja llavors socis de Govern, (31,96% a 28,55%) i la CUP es va impulsar fins al 17,36%. El Ripollès Més de 25.000 habitants té l’àrea de Ripoll, fet que li adjudica un pes del 32% en la consulta 2. Electoralment es pot considerar, també, un feu de la postconvergència per bé que no tan únic com el Berguedà. Victòria clara sobre ERC en les autonòmiques, amb gairebé 14 punts de diferència, i més pels pèls en les municipals del 2019, per tot just un punt i mig. La tercera posició en els dos casos és per al PSC, a més de 26 punts de Junts el 2021 i a 19 en els comicis locals. Això va donar un Consell Comarcal amb 8 seients tant per a postconvergents com per a republicans, 2 per als socialistes i 1 per als anticapitalistes. El Solsonès El 17,53% de la població de l’àmbit de la consulta 2 resideix al Solsonès. Són gairebé 14.000 persones que van mostrar, com en altres comarques d’aquest àmbit, un vot dual. Aclaparadorament republicana en les municipals i extremament abocada cap a Junts en les eleccions al Parlament. En els dos casos, la tercera força és la CUP, que supera clarament el PSC en les locals i per dos punts, en les catalanes. Els gairebé 14 punts en les municipals del 2019 a favor dels republicans es van convertir en gairebé 13 per a Junts en les autonòmiques del 2021. La CUP amb prou feines va oscil·lar (10,22% i 11,65%) i el PSC va obtenir un resultat residual en les municipals (4,40%) i un 9,61% en les del Parlament. La composició del Consell Comarcal l’encapçala, amb majoria absoluta, ERC, amb 10 seients, pels 8 de Junts i 1 de la CUP.

Radiografia política de les comarques de Catalunya que votaran en la consulta dels Jocs Olímpics d’hivern 2030

El Govern arrisca i inclou en la votació tres comarques més allunyades de l’epicentre de la competició

El més llegit