Jordi Sànchez ho deixa perquè està fart. Ningú ho dirà obertament, però aquesta és bona part de la veritat. I no només és una qüestió política, sinó personal. Sànchez és un home amb mil cares, bregat en les maniobres polítiques des de fa anys, amb una agenda envejable, aguerrit a la presó i amb credencials d’home d’esquerres però pragmàtic. Fa dos anys que està al capdavant d’un nou invent de l’expresident Carles Puigdemont , anomenat Junts per Catalunya. I llança la tovallola perquè no s’ha sortit amb la seva: crear un partit centrat, ordenat, que lluiti amb ERC per la centralitat de l’independentisme, lluny de les apostes que ell i tants denominen màgiques, basades en promeses de secessió a curt termini, inviables i poc serioses, segons Sànchez, i condemnades a empetitir l’aposta per l’Estat propi.