Cuca Gamarra, el to moderat que convenç Feijóo

L’arribada d’un nou president al PP, l’agost del 2018, va portar Cuca Gamarra fins a la direcció del partit. Un acabat d’elegir Pablo Casado que substituïa el destronat Mariano Rajoy va posar la llavors alcaldessa de Logronyo –que havia recolzat Soraya Sáenz de Santamaría– a comandar l’àrea social de la formació. Durant aquests gairebé quatre anys, la dirigent conservadora hi ha anat agafant pes. En plena pandèmia es va convertir en la portaveu del PP al Congrés, en substitució de Cayetana Álvarez de Toledo. I, ara, després del nou procés de renovació del lideratge conservador, ocuparà la secretaria general, sota la batuta d’Alberto Núñez Feijóo. A l’encara president de Galícia l’ha convençut el seu to moderat. A l’estiu del 2020, quan la primera onada de coronavirus començava a remetre, Casado, sempre basculant entre el to moderat i les maneres més exaltades, va intentar imprimir un gir a la seva manera de fer política. Va destituir Álvarez de Toledo, de formes acalorades i donada als exabruptes. L’elecció per substituir-la va ser Gamarra. Molt més calmada, tot i que sense por de donar un cop damunt la taula en els moments clau, la que va ser alcalde de Logronyo oferia una imatge més centrada, molt més donada als pactes. En definitiva, més de sentit d’estat. En tot just dos anys, la dirigent popular s’ha consolidat al Congrés en els seus combats dialèctics setmanals; primer, amb Carmen Calvo i, després, amb Nadia Calviño. El seu punt àlgid va arribar el febrer passat, després de la caiguda en desgràcia de Casado. Gamarra va ser nomenada coordinadora general del PP fins al nomenament de Feijóo el cap de setmana vinent. Amb Casado ja fora de joc, va ser quan va haver de donar el do de pit i defensar el bastió popular al Congrés. A principis de març, Gamarra va pujar els esglaons de la tribuna del Congrés dels Diputats per enfrontar-se a Pedro Sánchez en el seu primer debat. L’assumpte, la guerra d’Ucraïna i l’enviament d’armes, era delicat. La dirigent popular va fer gala de la seva predisposició als pactes. Va allargar la mà al Govern, però no va deixar ni un moment de deixar clares les exigències del seu partit. I, des d’aleshores, cada dimecres ha interrogat el cap de l’Executiu en la sessió de control al Govern. L’alcaldia Llicenciada en Dret Econòmic per la Universitat de Deusto, Gamarra no arribava a la trentena quan el 2003 es va convertir en tinent d’Alcalde a Logronyo, sota el mandat de Julio Revuelta. El 2007, els populars van perdre el consistori, Revuelta va deixar el seu escó, i la futura secretària general del PP es va fer càrrec del lideratge de l’oposició. Trigaria només una legislatura a recuperar el bastó de comandament. En les eleccions del 2011 es va convertir en la primera dona alcaldessa de la ciutat amb majoria absoluta. El 2015 revalidaria el seu mandat. La dirigent popular destacava ja en l’àmbit local, era vicesecretària de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), quan Casado va posar la vista en ella per formar part de la cúpula del PP després de la moció de censura que va treure Rajoy de la Moncloa. Així, el 2018, va ocupar un lloc en la direcció del partit com a vicesecretària general de Política Social. Un any després, es va presentar a les eleccions generals i va obtenir el seu escó al Congrés, on al cap de pocs mesos agafaria el relleu a Álvarez de Toledo.

Cuca Gamarra, el to moderat que convenç Feijóo

La futura número dos dels populars va arribar a la direcció del partit de la mà de Casado

Congrés del PP a Sevilla: últimes notícies en directe

El més llegit