Gir històric

‘Realpolitik’ contra activisme: el despertar brusc de l’esquerra amb el Sàhara

  • L’acceptació del pla autonomista marroquí colpeja al progressisme espanyol en una de les seves causes fetitxes

David Castro

El novembre del 1976, Felipe González va protagonitzar un viatge famós als campaments de Tinduf. En el seu discurs icònic, el ja líder del PSOE es va comprometre «davant la història» amb la idea que el seu partit estaria amb els sahrauís fins a la «victòria final». «Podreu tornar a les vostres llars», va prometre González entre aplaudiments. Més de 45 anys després, el 14 de març, un altre socialista, Pedro Sánchez va escriure una carta al rei del Marroc, Mohamed VI. El seu paràgraf fonamental, amb errata inclosa, deia: «Espanya considera que la proposta marroquina d’autonomia presentada el 2007 com la base més seriosa, creïble i realista per a la resolució d’aquest desacord».