Maria Eugènia Gay: «Després de l’etapa dura del procés, estem en un altre moment i es torna a percebre convivència»

Maria Eugènia Gay (Barcelona, 1975) va substituir al gener Teresa Cunillera com a delegada del Govern a Catalunya. Fins aquest moment era la degana del Col·legi de l’Advocacia (ICAB), un càrrec des del qual va viure en carn pròpia les tensions derivades del procés. En aquesta entrevista, la primera que ofereix des que va arribar al nou càrrec, assegura que la situació ha canviat i ha augmentat la «pau social». Porta poc més de dos mesos en el càrrec. ¿Quines diferències ha trobat amb la seva anterior feina? Abans, com a degana de l’ICAB i advocada, exercia el dret de defensa de l’advocacia. I ara, la representació que ostento em permet defensar i garantir tots els drets i llibertats de la ciutadania en el seu conjunt. He ampliat l’espectre de la meva vocació de servei públic. Ara intento que la delegació sigui una institució oberta, integradora, i que trobi solucions, a través del Govern d’Espanya i els diferents ministeris. El que fem és visibilitzar la tasca que fa el Govern a Catalunya i acostar-la al ciutadà. ¿Quines directrius li va donar Pedro Sánchez quan li va encarregar ser la delegada a Catalunya? En principi, seguir amb la destacada tasca que va fer Teresa Cunillera: enfortir el diàleg, bastir ponts, estrènyer els llaços amb la societat catalana. Vostè va viure l’etapa més dura del procés des de l’ICAB. ¿Creu que la temperatura de l’enfrontament social ha baixat? Sí. Després d’aquesta etapa dura, afortunadament ens trobem en un altre moment, en què es torna a percebre convivència, pau social i cohesió. Les institucions en el seu conjunt van viure un moment complex, i gràcies al diàleg que s’ha obert, i a la reconstrucció de les relacions entre el Govern i la Generalitat, la situació s’ha flexibilitzat. Hi ha hagut una baixada de la tensió que la ciutadania catalana agraeix. ¿En quina mesura han propiciat aquest nou clima els indults o la taula entre governs? Hi han contribuït moltíssim. Els indults van ser una mesura molt encertada. I la taula de diàleg és molt important. Serà lenta, portarà temps i no serà fàcil, però sens dubte ens permetrà arribar a acords que acostaran les postures del Govern central i l’autonòmic. En el pacte a què es va arribar també resultava fonamental la comissió bilateral: aquest impuls que se li ha donat era una necessitat. I les dues estan complementades amb la taula de diàleg entre partits catalans. Però la Generalitat no té interès en aquesta última taula. L’acord a què es va arribar contemplava aquestes tres potes. I per això tinc la seguretat que el Govern català complirà. Els socis d’ERC creuen que la taula entre governs és inútil. ¿Què passaria si fracassa, si ERC no renuncia als seus objectius de màxims? Crec que no fracassarà, no hi ha més opció que la del diàleg. La Constitució estableix el que estableix. L’inici del seu mandat ha coincidit amb una gran agitació internacional. ¿Quin paper està fent la delegació per mirar de pal·liar les conseqüències de la guerra d’Ucraïna? Avui té molta força la frase de Robert Schuman, un dels pares de la UE: ‘Europa no es farà d’un cop ni en una obra de conjunt; es farà gràcies a realitzacions concretes que creïn en primer lloc una solidaritat de fet’. Estem en un moment que requereix la màxima solidaritat. Protegirem la ciutadania davant els efectes negatius que està tenint aquesta crisi. La delegació té en primer lloc la necessitat d’afrontar la crisi dels refugiats. La gestió de l’acollida està absolutament coordinada pel Ministeri d’Inclusió. Els refugiats són atesos a la Fira inicialment per la Creu Roja, que fa una primera entrevista per detectar quin tipus de recolzament necessiten. Aquesta primera fase es complementa després amb la tramitació del permís de protecció temporal, que preveu una autorització per viure i treballar a Espanya, i també de drets com l’assistència sanitària i la protecció social. És una cobertura integral. La coordinació entre la delegació, la Generalitat i els ajuntaments ha sigut extraordinària i ha resultat fonamental. ¿Quants refugiats han arribat a Catalunya? La quantitat exacta no es pot determinar, perquè molts han vingut en trànsit. Ja hem entregat uns 1.900 permisos de protecció, i s’ha escolaritzat més de 800 nens. Estem molt satisfets. El Govern central dissenyarà una sèrie de mesures per integrar els refugiats ucraïnesos a Espanya. S’estudia la possibilitat que puguin impartir classe, per parlar als nens en el seu idioma, i que es puguin integrar a les escoles, on hi haurà alumnes ucraïnesos. L’altre front internacional s’ha obert al Sàhara. ¿Què es pot dir a qui no entén aquest gir històric del Govern? No crec que hi hagi hagut cap canvi. El que s’ha fet és promoure un acord polític seriós i perdurable en el temps, i factible. Sobretot prioritzant la seguretat, la prosperitat i la integritat territorial d’Espanya. Amb el Marroc ens uneixen llaços històrics, geogràfics i econòmics d’una gran envergadura. Més de 17.000 empreses espanyoles tenen relacions econòmiques amb Catalunya. Hi ha més de 800.000 marroquins vivint a Espanya. Era fonamental tancar el conflicte amb un país com el Marroc. No hi ha hagut un canvi de criteri: ja el 2008 la posició d’Espanya va ser clara, en sintonia amb les Nacions Unides, o països com França i Alemanya. Acceptar el pla d’autonomia del Marroc del 2007 es veia com la solució més viable i més estable en el temps. ¿Què li sembla l’acord del PSC, ERC, Junts i els comuns sobre la immersió a l’escola? Em sembla bé. És un acord que respecta la sentència del TSJC. És una decisió molt encertada, jo sempre he sigut una defensora aferrissada de la llengua catalana. Vaig ser escolaritzada en català, quan hi havia l’opció de fer-ho en una llengua o l’altra, als 70. Aquesta defensa de la llengua catalana no impedeix que defensi que els alumnes aprenguin i tinguin les nocions suficients de castellà. A diferència dels seus antecessors en el càrrec, la seva trajectòria política acaba de començar. ¿Quina pot ser la seva següent estació? Ara estic 100% involucrada amb la Delegació del Govern i aquesta tasca que m’ha encarregat el president, i aquí seguiré. Però segur que no és aliena als rumors que la situen entre els candidats a encapçalar la llista socialista a l’Ajuntament de Barcelona. ¿Li agradaria ser l’alcaldessa de Barcelona? A mi m’agrada ser la delegada del Govern (rialles).

Maria Eugènia Gay: «Després de l’etapa dura del procés, estem en un altre moment i es torna a percebre convivència»

La nova delegada del Govern defensa la taula de diàleg i el pacte per la immersió, i explica el seu treball en l’acollida de refugiats

El més llegit