L’art de la prestidigitació contenciosa en el cas Stampa

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), secció setena, ha condemnat l’Administració a pagar unes costes fins a un màxim de 1.000 euros, més IVA si procedís, per culpa de la Fiscalia General de l’Estat (FGE) en l’anomenat cas Stampa. Segons la interlocutòria del 7 de març passat, aquesta condemna es deu al fet que la FGE es va negar primer a entregar al fiscal Ignacio Stampa els expedients que sol·licitava per exercir la seva defensa obligant-lo «a acudir a la via judicial per satisfer les seves pretensions, que posteriorment es van reconèixer, ja avançat el procediment mitjançant un acte de sentit contrari». Dit clarament: la FGE, tot just començar el plet, va demanar a través de l’Advocacia de l’Estat desestimar la demanda i passar les costes a Stampa. I després va fer marxa enrere. Tant carregar les costes sobre l’Administració com la raó per la qual els magistrats han donat aquesta clatellada –en la qual els pagans a través del pressupost del Ministeri de Justícia són els ciutadans– és una cosa que està a l’abast de tots. El joc de la fiscalia Però el que ja resulta més difícil de captar és la resolució adoptada i el joc de prestidigitació realitzat. La FGE va fer marxa enrere per obtenir el que els magistrats anomenen una «satisfacció extraprocessal», és a dir, una situació en la qual la part demandada, unilateralment, concedeix el que se li està exigint. Això vol dir que l’objecte del plet ja no existeix, ha desaparegut per la satisfacció extraprocessal. Mort el gos, hem acabat amb la ràbia. Bé. De vegades l’arcà de la jurisdicció contenciosa administrativa pot justificar inseguretat en la comprensió. No obstant, la interlocutòria de la secció setena presenta un problema, que, sens dubte, hauria de ser el nucli de la una satisfacció extraprocessal. I és donar-te el que has exigit. La «pretensió principal» Els magistrats assenyalen que la «pretensió principal interessava que dins dels 10 dies següents a la notificació de la sentència, entregui testimoni a aquesta part de tots els actes, comunicacions i indicacions dictats per l’Excma. Fiscal General de l’Estat en relació amb les diligències d’investigació n. 32/2020, seguides a la Fiscalia Superior de Madrid contra el Sr. Ignacio Stampa Fuente, i que es troben en l’expedient de seguiment Secretaria Tècnica 298/20 i el de dació de compte Fiscalia Superior de Madrid (FSM) 8/20 (o 8/21, davant l’aparent error al numerar-lo)». És a dir: Stampa demanava dos expedients, el de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 298/20 i el de la Fiscalia Superior de Madrid 8/20 (o 8/21). Segons la interlocutòria, Álvaro García, fiscal en cap de la Secretaria Tècnica, va dictar acord amb data 9 de desembre del 2021 per entregar a Stampa els expedients de Secretaria Tècnica 298/2020 i de Secretaria Tècnica 697/20 «atenent les singularitats del cas i els fets posteriors esdevinguts a la prèvia denegació». La interlocutòria descriu diverses vegades les exigències de Stampa. «Doncs bé, examinat, d’una banda, el petitum de la demanda formulada pel recurrent es constata que la sol·licitud formulada fa referència a dos procediments: un expedient de seguiment registrat amb el número ST 298/20 i un procediment de dació de compte identificat com FSM 8/20 (o 8/21) ...». El salt al buit I en això la interlocutòria fa un salt al buit. «Així les coses, resulta clar que l’objecte de la demanda és l’obtenció de testimoni de les ordres esmentades, instruccions o indicacions de la fiscal general de l’Estat en relació amb la tramitació per la Fiscalia Superior de Madrid de les diligències d’investigació 32/2020 seguides contra el recurrent, i que aquestes ordres, instruccions i indicacions es troben contingudes a l’expedient governatiu 298/2020, així com a l’expedient ST 697/20 on es configura el decret de pròrroga que dimana igualment de les diligències d’investigació 32/20». ¿I el que diu la interlocutòria sobre el 8/20 (o 8/21) que demanava Stampa? Ha desaparegut en la resolució, doncs, l’expedient FSM 8/20 (o 8/21), el qual, segons resposta del llavors fiscal superior de Madrid, Jesús Caballero Klink, a Stampa conté les ordres que rebien de la fiscalia General de l’Estat, sigui de la mateixa fiscal general o del fiscal cap de la Secretaria Tècnica. Segons els magistrats aquest expedient hauria d’estar incorporat als de la Secretària Tècnica. Una desaparició important ¿Quina importància té aquesta desaparició? Aquí hi hauria les proves de l’actuació de dalt a baix, des de la FGE a la Fiscalia del TSJM, a la qual havien de respondre en la instrucció de les diligències d’investigació durant els vuit mesos que van durar, entre juliol del 2020 i febrer del 2021. El tribunal ha vingut a dir: ja té vostè els tan publicitats suggeriments d’Álvaro García a l’instructror del TSJM per posposar les diligències d’investigació sobre filtracions del cas Tàndem-Villarejo. Ja està. Però no hi és tot el que és. Tot i que els magistrats diguin que hi és tot. El TSJM s’ha tret de sobre el mort. És recurrible en reposició, de recorregut zero, i quedaria una altra possibilitat: demanar la revisió de l’execució del decret de la FGE que va ordenar entregar els expedients per incomplets –segons suggereix la mateixa interlocutòria a l’afirmar que el procediment queda sense objecte «sense perjudici del que pugui suscitar-se en seu d’execució d’un acte administratiu ferm». «Stampa demanava tota la documentació i la Sala no s’ha assegurat que està tota. Han estimat que no és problema seu esbrinar-ho i que ha de resoldre’s en tot cas en la via d’execució de l’acte administratiu. Llavors, ¿aquest recurs per a què ha servit?», assenyala una font jurídica consultada.

L’art de la prestidigitació contenciosa en el cas Stampa

La Fiscalia General de l’Estat haurà de pagar les costes del procés per negar al fiscal Ignacio Stampa la documentació del seu cas

El més llegit