L’Audiència Nacional obre causes contra caps etarres amb poques aparences de prosperar

Periòdicament les associacions de víctimes del terrorisme intenten buscar noves vies per reactivar la investigació dels atemptats d’ETA que encara no s’han pogut aclarir i que l’Associació Víctimes del Terrorisme (AVT) xifra en 315. A l’Audiència Nacional hi ha actualment dues iniciatives que es desenvolupen en paral·lel. Una és la protagonitzada per la fiscalia i la mateixa AVT, per la qual s’han reobert una desena d’atemptats per mirar-ne d’identificar els autors i jutjar-los. L’altra és dirigida per Dignitat i Justícia, que pretén que les cúpules d’ETA responguin pels crims comesos sota el seu mandat. En aquesta segona s’han imputat gairebé una vintena d’excaps d’ETA per l’atemptat de la T-4 de l’aeroport de Madrid el 2006, l’assassinat del magistrat del Tribunal Suprem Francisco Querol el 2000 i el del regidor del PP d’Ermua Miguel Ángel Blanco, el 1997. Les querelles atribueixen a la cúpula etarra una autoria mediata, basada en la jerarquia amb què actuava la banda terrorista, per la qual defensen que els caps han de respondre per tots els atemptats comesos pels comandos durant el seu mandat. És un tipus d’autoria que no s’ha de confondre amb l’autoria intel·lectual, que és com es castiga en la legislació espanyola als inductors, i que va ser l’expressió utilitzada fonamentalment pels conspiranoics per posar en dubte la instrucció dels atemptats gihadistes de l’11-M. Amb independència del tipus d’autoria en què es basa la iniciativa, el problema és que les fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO auguren un difícil futur als procediments oberts per aquesta via, més enllà de l’admissió a tràmit de les querelles, a la qual els jutges estan poc menys que obligats si els fets que denuncien són versemblants, i en un atemptat terrorista no hi ha cap dubte que és així. Condemnes a caps Abans d’aquestes querelles, entre les quals també s’emmarca la presentada per Covite per l’assassinat del diputat basc del PP Gregorio Ordóñez, el 1995, l’Audiència Nacional ja havia condemnat caps d’ETA, però atemptats concrets. A Soledad Iparragirre, ‘Anboto’, va ser perquè se li va intervenir un document que la vinculava amb un assassinat concret i a Xabier García Gaztelu, ‘Txapote’, una agenda amb les dates en què s’havia reunit amb el comando que l’havia comès, proves que es van entendre suficients per condemnar-los. També va ser a còpia d’indicis concrets pels quals es va processar Joseba Andoni Urrutikoetxea Bengoetxea, ‘Josu Ternera’, per l’atemptat de la casa quarter de Saragossa. Però Dignitat i Justícia va per un altre cantó. Com ja va fer amb la querella que va presentar per lesa humanitat contra caps etarres, vol que la justícia depuri responsabilitats de la cúpula perquè com a caps tenien el domini dels comandos i de les seves accions, per la qual cosa han de respondre per ells. De moment, els jutjats centrals als quals els han correspost els seus escrits esperen informes de la Guàrdia Civil per determinar el següent pas a seguir. Imputats Per la T-4 estan imputats ‘Josu Ternera’; Airtzol Iriondo, ‘Gurbitz’; Mikel Carrera Sarobe, ‘Ata’, i Ainhoa Ozaeta, ‘Kuraia’. Per l’assassinat de Gregorio Ordóñez s’intenta determinar la responsabilitat d’Ignacio de Gracia Arregi, ‘Iñaki de Errenteria’; José Javier Arizkuren Ruiz, ‘Kantauri’; Mikel Albisu, ‘Mikel Antza’; Julián Achurra Egurola, ‘Pototo’, i Juan Luis Agirre Lete, ‘Isuntza’. En el cas de Miguel Ángel Blanco, els autors materials del qual ja van ser condemnats, la querella es dirigeix contra ‘Iñaki de Errenteria’, ‘Kantauri’; ‘Anboto’; ‘Mikel Antza’; Juan Carlos Iglesias Chouzas, ‘Gaddafi’, i Asier Oyarzabal, ‘Baltza’. La presentada per l’assassinat de Querol es dirigeix contra el llavors cap del comando Madrid, Gorka Palacios, així com ‘Iñaki de Errenteria’; ‘Gaddafi’; Txapote’; ‘Baltza’; ‘Anboto’; ; ‘Mikel Antza’; Juan Antonio Olarra, ‘Jokin’; Ainhoa Mugica, ‘Olga’; Vicente Goikoetxea, ‘Willy’, i Ramón Sagarzazu, ‘Ramontxo’. Entre la desena de sumaris reoberts gràcies a la tasca que desenvolupen la fiscalia de l’Audiència Nacional i l’AVT per acabar amb la impunitat dels atemptats pendents d’aclarir, hi figura també l’assassinat del magistrat Querol, així com el del president del PP d’Aragó Manuel Giménez Abad, el 2001, pel qual el jutge va enviar a la presó el juny del 2020 Miren Itxaso Zaldua Iriberri, i el de dos ‘ertzaines’ assassinats a Beasain el 2000, pel qual també està ella imputada junt amb ‘Ata’.

L’Audiència Nacional obre causes contra caps etarres amb poques aparences de prosperar

L’atemptat de la T-4, el del magistrat Querol i el de Miguel Ángel Blanco han suposat la imputació d’una vintena d’etarres

En paral·lel, el tribunal té entre mans una desena de procediments reoberts per determinar-ne els autors materials

El més llegit