Els recursos de Rodríguez contra Batet i el Suprem, admissibles segons els lletrats del TC, per Ernesto Ekaizer

Els informes dels lletrats del Tribunal Constitució (TC), de dret parlamentari i penal, respectivament, han informat que els dos recursos d’empara del diputat Alberto Rodríguez –contra la seva expulsió del Congrés dels Diputats per la presidenta Meritxell Batet, i contra la sentència condemnatòria de la Sala Segona del Tribunal Suprem del 6 d’octubre del 2022– tenen fonament per ser admesos a tràmit, segons informació obtinguda per EL PERIÓDICO. Ara seran els magistrats ponents –María Luisa Balaguer i Santiago Martínez-Vares, respectivament– els que hauran de fixar la seva posició a la sala a què pertanyen, la primera del TC. Els informes no veuen, en canvi, motius per concedir les mesures cautelars urgents –restitució de l’escó– sol·licitades en el recurs contra Batet. La decisió de Meritxell Batet, adoptada el 22 d’octubre del 2022, no està motivada, assenyala l’informe elaborat pel lletrat expert en dret parlamentari del TC. No s’ha pogut trobar una decisió fonamentada que expliqui els motius pels quals Batet va entendre o percebre que estava obligada a cessar el diputat. Si bé la presidenta feia una referència a la sentència del Tribunal Suprem del citat 6 d’octubre del 2022 i a la norma de la llei electoral sobre inelegibilitat-incompatibilitat sobrevinguda, no hi ha una exposició detallada. Un altre motiu és la falta de competència de Meritxell Batet. Segons l’informe, la presidenta no disposa de la facultat exclusiva com a presidenta per cessar el diputat i com que es tracta d’un tema de gran rellevància que afecta el dret del diputat (‘ius in officium’, facultats del càrrec públic per partida doble, el propi, i el dels 64.000 electors que el van votar a les Canàries) perquè el va expulsar del parlament de manera definitiva, hauria d’haver traslladat la qüestió a la Comissió de l’Estatut del Diputat del Congrés. Mitjançant aquest procediment s’havia de sentir Rodríguez en audiència per donar-li la possibilitat de defensar-se. Possible indefensió La decisió en cap cas havia de ser el resultat –com així va passar– d’una relació exclusiva entre la presidenta del Congrés i la Sala Segona del Suprem a través del seu president, Manuel Marchena, que al seu torn va ser el president del tribunal sentenciador. La presidenta va poder causar, per tant, indefensió. I quant al fons de la qüestió, a saber, si la condemna d’inhabilitació temporal per al dret de sufragi passiu (45 dies) va poder ser el motiu de l’expulsió, l’informe apunta que la pena ja s’havia complert. I afegeix que quan es va complir, Rodríguez va demanar a la presidenta la seva reincorporació, si bé ella no va contestar. Però tot i haver-ho fet, Rodríguez va ser privat del seu càrrec. L’esmentada inhabilitació temporal, l’única pena a què es va condemnar Rodríguez per trepitjar un policia, s’ha complert i els seus drets, al quedar fora del Congrés, van ser vulnerats. Sobre la inelegibilitat sobrevinguda, com a causa d’incompatibilitat, l’informe apunta que si bé formalment la pena imposada era una pena de presó, la llei la transforma ‘ope legis’ (per imperatiu legal) en una multa, que ja havia sigut pagada. Segons la llei electoral, les causes d’inelegibilitat es converteixen en causes d’incompatibilitat mentre duri el compliment de la pena de presó. Però aquesta pena de presó en cap cas ha tingut compliment perquè el Codi Penal la transforma ipso facto en pena de multa. Fonts jurídiques assenyalen que l’admissió a tràmit en les pròximes setmanes serà un fet. «La transcendència constitucional és evident. El TC s’ha de pronunciar perquè és una qüestió nova. Ha de resoldre un problema constitucional sobre el qual no hi ha jurisprudència i, segon, perquè no és individual, tenint en compte que pot afectar en endavant més diputats», assenyalen les fonts a aquest diari. L’informe es pronuncia en el sentit que no veu motius per concedir la mesura cautelar urgent que se sol·licita en el recurs d’empara, elaborada per l’advocat Gonzalo Boye. Les fonts consultades apunten que, de recordar les cautelars urgents (restitució de l’escó a Rodríguez), equivaldria a l’estimació total del recurs. Batet no podia, en conclusió, decidir partint de la seva consulta amb el president del Suprem, Marchena, sinó que havia de passar la qüestió a la Comissió de l’Estatut del Diputat. Precisament, el tercer secretari de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, va proposar en el debat intern donar intervenció a aquesta comissió. La sentència del Suprem L’informe del lletrat de la secció penal del Tribunal Constitucional també és favorable a admetre a tràmit el recurs d’empara contra la sentència de la Sala Segona del Suprem, del citat 6 d’octubre del 2021. S’aprecia fonament per considerar la vulneració de la presumpció d’innocència, perquè no hi havia cap prova que cometés el delicte a banda de la declaració del policia presumptament atacat. També s’aprecia el qüestionament de la interpretació del tribunal sobre la substitució de la pena de presó per una pena de multa. Quan la pena de presó és inferior a tres mesos no existeix com a tal, segons el Codi Penal. I quan per raons de rebaixar la pena, com en aquest cas, per haver-se apreciat un atenuant molt qualificat de dilacions indegudes, a menys de tres mesos, en l’aplicació de les penes s’estableix la substitució de la pena de presó per la multa. El que al·lega el tribunal que se li ha imposat a Rodríguez és una pena de presó que no respondria a la realitat. Dins la mateixa regulació (no de l’execució) de l’aplicació de les penes s’estableix la substitució de la pena de presó per una multa. L’informe qüestiona la interpretació del Suprem d’incloure en la sentència la pena de presó i la seva substitució en la decisió per una multa de 90 dies (amb una quota diària de 6 euros), quan ja no havia d’aparèixer la pena de presó. Els dos recursos d’empara han recaigut en la Sala Primera del TC. Ara cadascun dels magistrats haurà d’exposar el seu criteri davant la sala i serà aquesta la que decideixi si s’avoca o no al ple el recurs contra Meritxell Batet, al tractar-se de la presidenta del Congrés dels Diputats.

Els recursos de Rodríguez contra Batet i el Suprem, admissibles segons els lletrats del TC

Els lletrats de dret parlamentari i penal veuen fonament en l’empara del diputat canari contra l’expulsió del Congrés i la sentència que el va condemnar

El més llegit