La història europea es va accelerar fa quinze dies. La UE va mutualitzar per primera vegada la seva posició en un conflicte bèl·lic: va sancionar conjuntament, va assumir col·lectivament les conseqüències, va enviar armes ofensives a un tercer estat i la seva principal potència econòmica va posar en marxa una inversió militar sense precedents des de la Segona Guerra Mundial. Tot pràcticament en una tarda de diumenge. Res a veure amb les interminables cimeres per resoldre la crisi financera de 2008 ni tan sols amb els balbotejos en les primeres setmanes de la pandèmia, fa només dos anys. La primera crisi sense Merkel es va saldar amb l’esperit de la cancellera però sense les seves pesades maneres.