Laura Borràs, un any amb quatre fronts oberts al Parlament

Laura Borràs va assumir fa un any la presidència del Parlament disposada a ser el contrapoder del president Pere Aragonès. Les urnes la van deixar sense oportunitats de batallar pel comandament de la Generalitat, així que va optar per agafar les regnes de la Cambra catalana i lluir el seu perfil des d’aquest casa pròpia, actuant com un vers lliure i exhibint una agenda atapeïda de trobades institucionals. «És infatigable», remarquen els seus estrets col·laboradors. En els seus primers dotze mesos com a presidenta, Borràs ha xocat amb les dinàmiques d’un cos funcionarial petit i determinat, amb els recels entre l’independentisme i amb la seva pròpia retòrica desobedient. Els funcionaris Borràs es va acomodar al seu despatx i va perfilar els primers canvis. Va revisar les nòmines i va sol·licitar informació sobre els triennis i les polèmiques llicències per edat, una mena de prejubilació a què podien acollir-se aquells funcionaris que tinguessin més de 60 anys i n’haguessin treballat almenys 15 en la institució. Va rellevar Xavier Muro com a secretari general del Parlament i va posar al seu lloc Esther Andreu, de la seva confiança, al costat de Miquel Palomares com a lletrat major i el que havia ocupat aquest càrrec, Antoni Bayona, continuava com a lletrat. Però el cos de lletrats, en una institució tan petita, arrossega desconfiances i desavinences que han acabat esclatant. La presidenta va reformar el recompte dels triennis (del 5%) al novembre perquè es comptessin segons la categoria laboral que s’exercia en cada moment i no sobre el salari vigent. Això va passar sense pena ni glòria, però quan es va destapar el cost de les llicències per edat la secretària general i els lletrats van començar una batalla interna que ha acabat sortint a la llum. Primer, sobre quina informació s’havia d’aportar a la petició del diari ‘Ara’, cosa que va desencadenar dues dimissions de l’òrgan de transparència; després, per la denúncia d’una arxivera que formava part d’aquest ens a Bayona per presumpte assetjament psicològic, i, finalment, per la retirada de competències que Andreu havia fet a Palomares i Bayona després d’encarregar un informe sobre la revocació de les llicències amb què no va estar d’acord. «La presidenta ha intentat posar ordre, però aquí hi ha pugnes personals que venen d’anys enrere», afirma una font pròxima a Borràs, però diverses veus de l’oposició critiquen a la presidenta que no posi ordre davant aquests fets que «danyen» la imatge del Parlament. En un altre rang, i també a compte de les llicències per edat, es va obrir una altra disputa que els funcionaris ja han posat en mans d’advocats perquè els grups parlamentaris van acabar suprimint l’article que regula aquesta paga sense negociació amb la plantilla. I a això se li va afegir la gestió de Borràs sobre la retirada de l’escó al cupaire Pau Juvillà, que va acabar carregant als treballadors l’acatament a la Junta Electoral Central (JEC) afirmant que ella no havia donat instruccions per retirar l’acta. L’independentisme Les relacions entre ERC, Junts i la CUP continuen movent-se en el mar de la desconfiança. Però Borràs ha passat per sobre fins i tot situant-se com un quart actor en discòrdia a ulls de republicans i anticapitalistes. Les gesticulacions de la presidenta han sigut una constant font de conflicte a compte del seu predecessor, Roger Torrent. Com quan Jaume Alonso-Cuevillas va deixar la Mesa que acabava d’estrenar per dir en una entrevista que desdenyava tramitar resolucions simbòliques que poguessin provocar la «immolació» de càrrecs electes sense més recorregut. O quan Borràs va voler atorgar als «represaliats» pel procés les medalles d’honor, un tret al peu, perquè alguns dels que pretenia premiar la van plantar i la van criticar per aquesta «simple operació estètica», una cosa que Borràs va intentar salvar llançant dards al Govern per les acusacions judicials a manifestants, sabent que aquesta responsabilitat està en mans d’ERC. Tot va esclatar a compte de la suspensió de Juvillà, que va acabar situant Borràs entre les cordes i, ella, culpant els socis independentistes de posar-la al caire del precipici perquè desobeís sola. La seva presència al tall independentista de la Meridiana, desautoritzat per Interior, es va interpretar com una manera de redimir-se davant els sectors més radicals i com un pols a la part republicana del Govern. L’oposició Borràs, convertida en la cap d’orquestra de l’hemicicle, no en deixa passar ni una i talla el micròfon a qualsevol orador sense distincions quan esgota el seu temps. Des del seu lloc ha hagut de lidiar amb l’entrada de l’extrema dreta a l’hemicicle, emparant-se amb el pacte anti Vox que pretén que no aprofundeixin en la quotidianitat parlamentària les seves declaracions masclistes, racistes i LGTBI-fòbiques, i amb Cs, arribant fins i tot a expulsar un parlamentari taronja. A compte dels escàndols amb els funcionaris i dins de l’independentisme, fa mesos que l’oposició exigeix la dimissió de Borràs. Després de salvar la seva reprovació, la presidenta continua exercint i ostenta la seva cartera d’audiències, amb més de 140 aquest primer any. La Justícia Borràs està investigada pels delictes de prevaricació, frau a l’Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental per presumptament fragmentar contractes durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Amb el reglament de la Cambra vigent, Borràs hauria de ser suspesa de les seves funcions amb l’obertura del judici oral, però els lletrats van elaborar un informe encarregat des de la Mesa que qüestionava aquest punt de la normativa i advocava per eliminar-la. L’obertura de la reforma de la normativa interna obrirà aquesta batalla entre partits, però només Junts defensa la supressió de l’article 25.4. Al febrer, el TSJC va prorrogar sis mesos més la instrucció de la causa, tot i que el jutge pot tancar la instrucció abans d’esgotar el termini.

Laura Borràs, un any amb quatre fronts oberts al Parlament

La presidenta de la Cambra catalana celebra el seu primer aniversari al capdavant de la institució enfrontada a l’independentisme, els funcionaris i l’oposició

¿On eren i on són els líders del procés?

El més llegit