Comunicat de la Zarzuela

Joan Carles I anuncia que continuarà residint a Abu Dhabi

El rei emèrit afirma que visitarà Espanya «amb freqüència» i utilitzarà allotjaments privats i no de l’Estat

Lamenta «sincerament» els «esdeveniments passats» de la seva vida «privada»

El rei Joan Carles I continuarà residint «de manera permanent i estable a Abu Dhabi» i tornarà a Espanya de visita, però no de forma «immediata». Allà ha trobat la «tranquil·litat» i la «serenitat» amb la qual vol «culminar» aquesta etapa de la seva vida.

Així l’hi ha dit per escrit al seu fill, Felip VI, en una carta. La Zarzuela va donar a conèixer aquest dilluns prop de les vuit del vespre el text, que l’excap d’Estat va escriure dissabte, tres dies després que la fiscalia tanqués totes les diligències obertes sobre ell. Després d’aquesta carpetada, la pregunta se li va plantejar de nou al Govern i a la mateixa Zarzuela: ¿tornarà Joan Carles I a Espanya?

La resposta l’ha volgut donar el monarca des d’Abu Dhabi, on resideix des de l’agost del 2020, quan va decidir anar-se’n per intentar que els escàndols sobre la seva fortuna oculta no afectessin el seu successor al tron. De fet, en el quart paràgraf d’aquesta missiva l’emèrit diu que lamenta «sincerament» els «esdeveniments passats» de la seva vida «privada», una frase que acaba amb una reivindicació de si mateix per la seva «contribució a la convivència democràtica i a les llibertats a Espanya, fruit de l’esforç i sacrifici col·lectiu de tots els espanyols».

Ara, amb la decisió de la fiscalia que no es querellarà contra ell, només queda oberta la investigació de l’Agència Tributària, i Joan Carles I ha considerat oportú informar els espanyols sobre quines són les seves plantades. Tal com va avançar aquest diari a l’octubre, la seva voluntat és continuar vivint als Emirats Àrabs Units i tornar algunes temporadasal país del qual va ser la primera autoritat de l’Estat gairebé 40 anys. «Tornaré amb freqüència a Espanya, que sempre porto al cor, per visitar la família i amics», escriu en la missiva.

Document

Joan Carles I explica que, quan visiti en un futur Espanya o, fins i tot, si canvia d’opinió en algun moment i pensa de nou a viure en aquest país, organitzarà la seva «vida personal» en «àmbits de caràcter privat per continuar disfrutant de la privacitat més gran possible». És a dir, que no s’allotjarà en edificis que pertanyin a l’Estat, una manera de deslliurar Felip VI i l’Executiu d’haver de carregar aquestes despeses a l’erari públic.

En la comunicació, que ha sigut redactada en coordinació amb el seu advocat, Javier Sánchez-Junco, que va viatjar a Abu Dhabi per analitzar amb ell els decrets de la fiscalia i acordar el seu futur a curt termini, l’emèrit aprofita per agrair a la família reial dels Emirats la «magnífica hospitalitat» que li està oferint. Allà, remarca, ha trobat «tranquil·litat» i «serenitat». Joan Carles viu en una residència que el xeic Mohammed bin Zayed al-Nahyan, príncep hereu, li ha deixat en una de les illes del país.

Sánchez-Junco li va aconsellar donar a conèixer la seva decisió, per també mirar de tallar l’espiral d’alguns mitjans que parlaven d’una imminent tornada a Espanya. El comunicat ajudarà també Felip VI a continuar amb un regnat que va començar girant full de la investigació al seu cunyat, Iñaki Urdangarin, pel cas Nóos i ha continuat amb el descobriment d’una fortuna oculta del seu pare.

L’actual cap de l’Estat té per davant diversos mesos en què haurà de prendre decisions transcendentals sobre la «transparència» i l’«exemplaritat» que va prometre en el seu discurs de proclamació. L’any vinent, la seva hereva, la princesa Elionor, jurarà la Constitució, ja que el 31 d’octubre complirà els 18 anys. Segons ha publicat aquest diari, l’assumpte principal, a més de poder impulsar altres mesures de regeneració, és saber si vol renunciar a la inviolabilitat per a actes privats. En el cas de Joan Carles I, aquest privilegi l’ha salvat que la fiscalia es querellés contra ell per un delicte fiscal comès el 2012 pels 65 milions d’euros que va rebre dels saudites. Aquell any, hauria d’haver pagat per IRPF 561.059 euros.