El president del Govern, Pedro Sánchez, va rebre aquest diumenge el reconeixement unànime del PSOE per donar continuïtat al seu pla nacional de resposta a la guerra a Ucraïna davant els recels que desperten en Unides Podem mesures com l’enviament d’armes per a la resistència ucraïnesa, una decisió que sí que compta amb el plàcet de la vicepresidenta morada, Yolanda Díaz.
El líder de l’Executiu i secretari general dels socialistes va citar a la seu de Ferraz el comitè federal –el màxim òrgan entre congressos– per detallar els seus plans després de la invasió russa i treure pit de la resposta «coordinada» de la Unió Europea (UE) davant la invasió «salvatge» de Vladímir Putin.
Sánchez va augurar que la guerra serà «llarga», va avisar que «venen temps durs i difícils», i dels estralls que comportarà, bàsicament perquè farà saltar pels aires les previsions econòmiques que començaven a remuntar després de la pandèmia de covid-19. Però, malgrat tot, va dir que el seu partit està situat «en el costat correcte de la història», distingint abans entre l’agressor –Putin– i els agredits –els ucraïnesos i tot Europa– i reblant les diferències entre una «potència nuclear imperialista» i una «nació sobirana». Tot això, en un discurs ple d’al·lusions velades a Unides Podem, alertant que la guerra no acabarà «fins que Putin surti d’Ucraïna i es recuperi la diplomàcia». No al revés.
«No ha faltat diplomàcia, ha sobrat agressió», va sentenciar el cap de l’Executiu als seus socis en el govern de coalició. Des d’un faristol decorat amb els colors de la bandera ucraïnesa, Sánchez va aclarir que la incursió russa va ser «cruel, injusta i injustificada» a fi de «debilitar» els aliats europeus i que, fins i tot, les converses diplomàtiques prèvies a la invasió van ser utilitzades per Putin com a cortina de fum, ja que de manera paral·lela anava preparant el seu atac disposat a posar fi «als temps de pau».
La reacció morada, per boca de la ministra i secretària general de Podem, Ione Belarra, va ser contundent, anomenant el PSOE «partit de la guerra» i impulsant una campanya a les xarxes socials en la qual anuncia que està treballant al costat del líder esquerrà francès Jean-Luc Mélenchon i el dirigent del partit laborista del Regne Unit, Jeremy Corbyn, per llançar un moviment per la pau a Europa.
El president va continuar elaborant un perfil molt contundent de Putin, definint-lo com a «enemic del multilateralisme, de la democràcia i de la igualtat, tant dins com fora de la UE». I d’això es va servir per cridar a respondre des de la unió i la fermesa: «Alguns veien Europa mortalment ferida després del Brexit. Però tot el contrari: el Brexit, la pandèmia i la guerra estan revitalitzant la UE», una conjunció que està mostrant «la seva millor versió».
La inflació
Avalat per Europa, Sánchez va pometre que farà tot el que pugui per evitar que ciutadans, empreses i indústries «es converteixin en ostatges del xantatge energètic de Putin». Això, dins d’una resposta molt més àmplia que passa per avançar en l’acord de migració i asil, pel reforç de la política exterior, per la creació d’un pacte de rendes amb sindicats i patronal a qui ha convocat aquest dilluns per evitar un impacte inflacionari i per una autonomia energètica més gran que serveixi també com a propulsora de les renovables. «No és possible que haguem de dependre en un 40% del subministrament de gas d’un país que posa en qüestió la seguretat de tot Europa», va asseverar.
I en totes aquestes accions i la seva posterior avaluació va valorar, es veurà «la coherència de tots i de les forces polítiques i, sobretot, si les bones accions arriben a l’altura de les nostres bones paraules». En aquest punt es va aturar per alertar de l’«amenaça» que suposa l’extrema dreta «amb un programa d’odi i retrocés», i va criticar al PP de Pablo Casado la seva oposició «virulenta, insolent i crispada», mentre va sol·licitar a Alberto Núñez Feijóo que en aquesta nova etapa deixi de «coquetejar» amb Vox i impedeixi que toqui poder a Castella i Lleó.