Felip VI reflexiona sobre si renuncia a la inviolabilitat en els actes privats

El perjudici a la monarquia per l’escàndol d’Iñaki Urdangarin va fer que Joan Carles I abdiqués el 2014 en el seu fill, Felip VI. Aquest deteriorament va continuar amb nombroses informacions sobre la fortuna desconeguda de l’emèrit i el Rei va reaccionar, el març del 2020, fent saber que renunciarà a l’herència del seu pare que el pugui tocar i retirant-li l’assignació de diners públics que rebia com a ex cap d’Estat. Ara, amb la decisió de la fiscalia de tancar les investigacions sobre Joan Carles I, perquè alguns delictes han prescrit i perquè se l’ha considerat inviolable en els seus actes privats, el focus es torna a posar sobre el Monarca i la seva determinació per modernitzar i recuperar la imatge de la institució. Felip VI, segons fonts que coneixen el debat dins la institució, ha de decidir si vol deixar de ser inviolable en els delictes que pogués cometre fora de l’exercici de la funció com a cap d’Estat. Aquesta decisió enviaria un missatge rotund i marcaria un abans i un després en el regnat de Felip VI al renunciar a una prerrogativa que té el seu origen en l’edat mitjana, quan les monarquies naixien del mandat diví i el rei (se suposava) no pot pecar (rex non potest peccare). Ara ha quedat acreditat que Joan Carles I ha comès irregularitats i que algunes no s’han pogut perseguir per aquesta immunitat integral de què va disfrutar mentre va ser cap d’Estat. El president del Govern, Pedro Sánchez, ha dit més d’una vegada que considera aquest blindatge legal total «producte d’una altra època» i és partidari que s’apliqui només a l’exercici del càrrec de cap d’Estat. Aquests dies, l’Executiu no vol pressionar el Monarca, però l’opinió del cap de l’Executiu ha sigut clara en públic. Aquest privilegi de què s’ha beneficiat l’emèrit està recollit a la Carta Magna, a l’article 56.3: «La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat». Tanmateix, no hi ha unanimitat entre els juristes sobre si aquesta frase inclou de manera integral qualsevol acte del Monarca i, segons ha pogut saber aquest diari, el Govern compta amb informes que assenyalen que es podria «acotar» la interpretació d’aquest article modificant la llei orgànica del poder judicial. Aquesta norma, que recull l’aforament dels membres del Govern, diputats, jutges i fiscals, entre altres, pot ser reformada, segons l’Executiu, per aclarir l’article 56.3 i concretar que el Rei deixarà de ser inviolable i estarà subjecte a responsabilitat penal en els actes privats. Aquesta norma es va retocar el juliol del 2014 per donar aforament a partir de l’abdicació als emèrits, la reina Letizia i la princesa d’Astúries i que qualsevol causa a què hagin de fer front es dirimeixi al Suprem i no als tribunals ordinaris. Una reforma agreujada La via constitucional seria inviable en aquests moments de crisi econòmica i inestabilitat internacional, admet el Govern. Retocar el títol II de la Carta Magna, el referent a la Corona, requereix aplicar el procediment agreujat de reforma, que inclou dissoldre les Corts, convocar eleccions i un referèndum. Per ara, l’Executiu, en públic, continua referint-se a aquesta fórmula com la necessària per eliminar la prerrogativa (que tenen la majoria dels monarques europeus), perquè espera conèixer què vol fer Felip VI per superar el perjudici que Joan Carles I ha infligit a la institució. La proposta de reformar la llei orgànica permetria una solució ràpida. «Només necessitem saber fins on vol arribar el Rei», declaren a EL PERIÓDICO fonts coneixedores de les converses entre el Govern i la Zarzuela. Aquestes dues institucions tenen «escrites» des de la primavera passada un conjunt de mesures per millorar la transparència i la fiscalització de la màxima institució de l’Estat, amb l’objectiu de modernitzar i recuperar la imatge de la monarquia. Calvo i Alfonsín Però, un any després d’acordar aquesta mena de catàleg d’iniciatives, cap de les dues institucions les ha impulsat i aquest diari ha constatat que les dues parts s’atribueixen mútuament la responsabilitat d’haver de fer el primer pas. La Moncloa assegura que qualsevol decisió es farà «de la mà del Rei». I la Zarzuela remarca que són «el Govern i els altres grups» els que han d’activar l’operació. El treball amb el PP està avançat, ja que el contingut de les converses, encapçalades en el seu moment per la ja exvicepresidenta Carmen Calvo i el cap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín, es va parlar amb una persona designada per Pablo Casado. Ara és el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, l’encarregat d’aquest dossier. Entre les mesures que hi ha sobre la taula, a més del tema de la inviolabilitat, s’inclouen les que obligarien els Reis a publicar el seu patrimoni, la transparència de les despeses (ministeri per ministeri) i la fiscalització de la institució a través del Tribunal de Comptes. Des del Govern es considera que la que afecta la inviolabilitat és la que donaria més «credibilitat» a la nova etapa que podria obrir Felip VI. Sánchez s’ha manifestat més d’un cop a favor de limitar el blindatge legal al Rei. «Crec que no és necessari que es reconegui aquesta condició [d’inviolabilitat] al cap d’Estat. És producte d’una altra època legítima de la nostra democràcia, però no d’una etapa democràtica consolidada amb més de 40 anys d’història que mira cap endavant», va afirmar el president el 18 d’octubre.

Felip VI reflexiona sobre si renuncia a la inviolabilitat en els actes privats

El Govern treballa amb informes jurídics que permetrien limitar aquest privilegi del Rei sense necessitat de tocar la Constitució

Les mesures de transparència estan congelades i la Moncloa i la Zarzuela s’atribueixen la responsabilitat de prendre la iniciativa

El més llegit