Feijóo i les sigles del PP | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

Ningú apareix en una terna sense que hagi coquetejat amb la idea en algun moment. Ho dic perquè si hi ha hagut un etern candidat per succeir Mariano Rajoy, ha sigut Alberto Núñez Feijóo. Perquè ho ha volgut. L’era de Pablo Casado ha sigut un parèntesi d’un partit que no estava preparat per a un procés de democràcia interna. Van voler jugar a les primàries i la cosa va sortir regular. Quatre anys en què els populars van saltar una generació de líders que estaven sobre els 40-50 anys per abraçar a la generació mil·lenista criada al pit de Nuevas Generaciones. Després de l’‘ayusazo’ que va deposar el president Casado, el PP recobra les regles dels partits tradicionals amb pactes entre famílies per intentar sortir d’una crisi important. L’eix Galícia-Madrid-Andalusia ara mateix controla més del 60% del poder institucional del PP i, per tant, qualsevol altre candidat o candidata a les primàries té poques oportunitats en un sistema a doble volta en la qual els compromissaris tenen l’última paraula, tots ells elegits per Feijoó, Isabel Díaz Ayuso i Juan Manuel Moreno Bonilla. Per cert, es pot recordar que van ser els compromissaris els que li van arrabassar les primàries el 2018 a Soraya Sáenz de Santamaría, que havia guanyat entre la militància. ¿Com hauria sigut un PP liderat per aquesta dona? Estem en vigílies del 8-M i val la pena reflexionar-ho. Un tren directe sense peatges No obstant, Feijóo té el que sempre ha buscat per venir a la vila i també té tall per fer política nacional: un tren directe sense peatges. El polític que amagava –des del drama del ‘Prestige’– les sigles del PP en les seves campanyes electorals ve decidit a abraçar-les. Els dossiers preparats pels seus adversaris o enemics a qui ell mateix va al·ludir en altres temps han deixat de ser un problema per a ell perquè ja no tem que els publiquin. Tot i que, coneixent els precedents d’espionatge i construcció de proves per part dels seus companys de partit a la seu de Génova, qui sap si el polític gallec tindrà sempre l’espasa de Dàmocles a l’hora de prendre decisions. La gran incògnita és saber quina serà l’estratègia i direcció del PP de Feijoó. L’acord de famílies i territoris per al seu desembarcament nacional fan poc previsible un estil presidencialista com el que s’ha derivat dels processos de primàries, en el qual qui guanya té la legitimitat per posar els seus. Per tant, l’estratègia Feijóo de fiar-s’ho tot a la seva marca personal desdenyant les sigles del partit no sembla que pugui posar-la en marxa des de Génova. Un polític conjuntural Sobre allò de moderat o no, la professió periodística gallega avisa que Feijóo s’adapta a totes les circumstàncies, que és un polític conjuntural i pragmàtic com pocs. Com a líder de l’oposició, no va dubtar a atacar amb vehemència el bipartit gallec mentre els seus posaven en circulació notícies falses que encara no es deien ‘fake news’, sinó rumorologia d’oposició. Com a líder de la Xunta es caracteritza pel seu estil tranquil, desideologitzat, gestionant amb habilitat tant la seva imatge personal –que projectava a nivell nacional quan li convenia– com les polèmiques incòmodes que evitava amagant-se en la seva ‘kancilleria’ del nord-oest peninsular. La posada de llarg de la seva precandidatura com a líder del PP va deixar un titular: «No he vingut a insultar Sánchez, he vingut a guanyar-lo». Aquesta esmena a la totalitat de l’estil Casado no és més que una foto fixa. Com a líder de l’oposició a Galícia va anar a totes, així que té experiència com a dòberman polític. Però és que, a més, la plataforma ‘ayusista’ que li ha permès fer el salt a Madrid no es caracteritza per la seva moderació, sinó per l’oposició radical, la guerra cultural i la comunicació populista. Sobre Vox, no hi ha debat al PP. Moreno Bonilla va obrir la veda i des d’aleshores li donen a l’extrema dreta el que demani per poder recuperar governs o mantenir-los. A Feijóo se l’espera en el combat dialèctic, però també en el pragmatisme finalista. Si convé amb Vox, amb Vox; si convé amb el PSOE, amb el PSOE. Obrin pas a l’era Feijóo.

Feijóo i les sigles del PP | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

El polític que amagava les sigles del partit en les seves campanyes electorals ve decidit a abraçar-les

El més llegit