Hisenda i el seu ‘desconeixement deliberat’ de les irregularitats del rei Joan Carles

El fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, va aprovar a principis de setembre del 2018 un escrit dels fiscals Miguel Serrano i Ignacio Stampa dirigit al jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional en què s’assenyalava la deriva tributària de les converses mantingudes a Londres entre Corinna zu Sayn-Wittgenstein, examant de Joan Carles I i el comissari retirat José Manuel Villarejo. Fonts fiscals assenyalen, així mateix, que Luzón va consultar amb la llavors fiscal general de l’Estat, María José Segarra, el contingut de la posició expressada en l’esmentat escrit, tenint en compte que se sol·licitava al jutge Diego de Egea el sobreseïment provisional de les diligències obertes per les gravacions en què s’abordaven possibles actes il·lícits de Joan Carles I, l’anomenada peça Carol, la número 5 del cas Tàndem-Villarejo. El punt 5 En aquest escrit, del 7 de setembre del 2018, els dos fiscals assenyalaven, en el punt número 5, que, si bé no hi havia prou indicis per seguir la investigació, hi havia una cosa important a fer. «Les potencials contingències tributàries que indiciàriament revelen les converses sí que és possible que mereixin l’atenció de les autoritats tributàries i, en el seu cas, poguessin derivar en el futur en les corresponents denúncies per delicte fiscal. En aquest sentit, els tècnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA) van emetre un comunicat el 12 de juliol [del 2018] en què manifesten que les converses que han sigut publicades tenen prou entitat perquè l’AEAT en faci la màxima atenció i les verifiqui», assenyalava. Aquesta afirmació seguia un requeriment que havia fet el jutge a l’Organització Nacional d’Inspecció del Frau (ONIF) el 4 de setembre del 2018, en què sol·licitava informació sobre Joan Carles I. Un dia després, el cap de l’ONIF, José Manuel Alarcón Estella [veure document posterior] responia que l’emèrit no havia presentat cap declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger (model 720) i que no hi havia constància que Joan Carles tingués comptes a l’estranger. «En efecte», segons recorda Carlos Cruzado, president de GESTHA, a aquest diari, «es va demanar obrir un expedient d’inspecció fiscal, tenint en compte les informacions aportades en els àudios, però també per l’existència de dades que ja eren de coneixement públic». Més tard, Cruzado va tenir accés a l’escrit dels fiscals. «Ens va cridar l’atenció que en l’escrit de la fiscalia es destaqués la nostra sol·licitud d’investigació. Semblava lògic que l’Agència Tributària fes alguna cosa al respecte», apunta. Regularitzacions «espontànies» El fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció assenyala en el decret sobre les diligències de caràcter tributari que les notificacions a Joan Carles I d’aquestes investigacions, el juny i el novembre del 2020, no entraven en el detall de les contingències tributàries. I que, per tant, ve a suggerir, no es pot qüestionar l’«espontaneïtat» de les seves regularitzacions, un dels requisits per donar per bones les regularitzacions. «Doncs bé, en els decrets d’incoació de les dues diligències d’investigació en les respectives notificacions no es feia referència als fets a què es contrauen les declaracions tributàries efectuades els dies 2 i 3 de febrer del 2021 per Joan Carles de Borbó, per la senzilla raó que en aquests moments es desconeixien les circumstàncies a què es refereixen...». Passivitat deliberada En el seu decret, Luzón destaca el treball «dels funcionaris del Cos Superior d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat, designats per l’Agència Tributària i amb ple accés a tota la informació de transcendència tributària obrant en les seves bases de dades, amb una imprescindible col·laboració en aquesta complexa investigació que s’ha desenvolupat amb el màxim rigor i la desitjable celeritat». Però aquest «màxim rigor» i «desitjable celeritat», ¿no es contradiu amb la passivitat deliberada del 2018, quan comencen a sortir dades sobre les investigacions? ¿O és que Luzón potser ens vol dir una altra cosa: a saber, que en realitat els funcionaris han posat tota la seva perícia en la tasca d’afinar les regularitzacions? Dels decrets sembla desprendre’s que l’ONIF ha assessorat Joan Carles I en la presentació de les regularitzacions. I a refer-les. Perquè es diu que les regularitzacions dels pagaments de la fundació Zagatka de Liechtenstein es van fer el 2 i 3 de febrer del 2021. És a dir, en dos dies. ¿Què va passar? ¿Els representants de Joan Carles I no havien fet els números correctament i van haver de tornar l’endemà? Declaracions complementàries Però això no és tot. Setze dies després, el 18 de febrer, van presentar dues declaracions complementàries més dels exercicis corresponent als anys 2016 i 2017. ¿Per què l’ONIF no va obrir una inspecció en vista d’aquestes contradiccions? Les dues notificacions sobre les diligències dels 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) i els pagaments –regularitzats com a donacions– de gairebé 600.000 euros de l’«amic» Allen Sanginés-Krause van ser comunicacions genèriques que oferien que Joan Carles I es personés, iniciativa que no va acceptar. Tanmateix, la tercera, el desembre del 2020, sobre el ‘trust’ de l’illa de Jersey, és precisa. Diu així: «Les esmentades diligències d’investigació tenen per objecte la concreció de l’entitat jurídica de les activitats d’un ‘trust’ anomenat The JRM 2004 Trust, constituït el 2004 a Jersey, amb un import aproximat de 8,5 milions de lliures (10,2 milions d’euros), havent-hi diversos indicis que apunten a S.M. el Rei Emèrit Sr. Joan Carles de Borbó i Borbó, com a propietari últim dels fons». Joan Carles de Borbó i Borbó. Notificació «formal» Però és clar, quan es tracta d’una notificació «formal», en regla, tampoc serveix per res perquè l’enginyeria aplicada en aquest cas va traspassar aquest ‘trust’ o fideïcomís a una altra titularitat, la de l’amic i assessor de Joan Carles I, l’historiador i exbanquer Joaquín Romero Maura. Qui per cert té Alzheimer en grau avançat. El resultat final: 85.596.266,69 euros han passat per les mans de Joan Carles I a l’estranger davant el «màxim rigor» de l’Agència Tributària (Luzón ‘dixit’). Que considera un èxit de la seva ‘investigació’ (o ‘desconeixement deliberat’) els prop més de 5 milions d’euros regularitzats (678.393,72 euros pels pagaments d’Allen Sanginés-Krause i 4.395.901,96 euros per Zagatka).

Hisenda i el seu ‘desconeixement deliberat’ de les irregularitats del rei Joan Carles

La pregunta del milió de per què l’Agència Tributària va mirar cap a una altra banda i no va obrir inspecció a l’emèrit no ha sigut contestada en els decrets del fiscal Alejandro Luzón

El més llegit