Pablo Casado, Teo García Egea i els idus de març

Alberto Nuñez Feijóo va intentar treure-li la renúncia sumaríssima a Pablo Casado en la llarga hora i mitja de negociació que van mantenir a la caserna de Génova, 13 dimecres passat quan es feia fosc a Madrid. Amb aquesta renúncia –el cap de Casado amb safata–, el baró gallec hauria consumat un lideratge shakespearià. I si igualment els barons regionals el van aclamar sense haver-ho aconseguit, resulta fàcil imaginar el que hagués passat –entre els barons i els titulars dels mitjans de comunicació– d’abandonar el despatx de Casado amb el seu cap en temps real i no la Cospedal, en diferit. Pablo Casado i Teodoro García Eegea creuen que han sigut víctimes d’un cop d’Estat, que és com es resolen els antagonismes polítics a l’Espanya d’almenys els últims anys. En el seu discurs de comiat de dijous passat 23 de febrer, al Congrés dels Diputats, el president del PP va posar èmfasi en el 41 aniversari del cop d’Estat del 23-F l’epicentre del qual va ser, precisament, l’hemicicle des del qual parlava. Però aquesta referència, explícitament referida al 23-F, no era per escriure una nota d’historiador a peu de pàgina. Era una autoreferència al que li estava passant en el Partit Popular. I no només a ell. Altres conspiracions S’adreçava també a altres víctimes d’operacions polítiques, de conspiracions en tota regla. La primera, obvi és, era el president del Govern, Pedro Sánchez, qui va ser abatut per la cúpula del PSOE l’octubre del 2016 en un espectacle que sembla oblidat, i va aconseguir capgirar de manera tan inesperada com excepcional la seva situació. I probablement també d’altres, com va ser el cas de Tomás Gómez, secretari general del PSOE a Madrid, qui va patir l’operació d’assetjament i demolició per part de Pepe Blanco i de José Luis Rodríguez Zapatero per col·locar al seu lloc Trinidad Jiménez el 2010. I que també, contra tot pronòstic, va guanyar, establint el precedent per al retorn de Pedro Sánchez al lideratge del PSOE a l’atropellar Susana Díaz el maig del 2017. El mateix dia de la seva dimissió, Teodoro García Egea va donar en una entrevista la següent explicació sobre l’enfrontament amb Isabel Díaz Ayuso: «Em crec la presidenta de la Comunitat de Madrid i espero que tota la informació sigui falsa». Això recorda allò que va dir Mariano Rajoy sobre la comptabilitat b que portava el tresor nacional del PP, Luis Bárcenas, i els seus apunts sobre els sobresous, on el president del Govern figurava. «Tot el que es refereix al meu i que figura allà i als companys de partit no és cert llevat d’alguna cosa», va explicar a Berlín ajuntament amb la cancellera Angela Merkel el 4 de febrer del 2013. Quan García Egea diu que es creu Díaz Ayuso sembla referir-se a l’aclariment que ella va fer en un comunicat divendres 18 després que Casado va informar sobre el contracte de venda de mascaretes adjudicat a l’empresa Priviet Sportive per 1,5 milions d’euros i d’una comissió de 286.000 euros que haurien cobrat Tomás Díaz Ayuso. «En aquest cas» havia declarat Casado divendres 18 de febrer a la Cope sobre el contracte, «seria amb persona interposada, i a més, una comissió d’aquest import, ja que pot induir que aquí hi ha hagut una influència real en l’adjudicació del contracte, sobretot quan és d’emergència i dona compte d’aquest al consell de govern en el qual és present i presidint-lo un familiar d’aquest comissionista». «Tota la informació» sobre Ayuso En el seu aclariment, la presidenta va apuntar que es tractava d’un pagament per una gestió, que no comissió, de 55.850 euros, del seu germà per obtenir les mascaretes a la Xina. García Egea i Casado han donat per bona la precisió de Díaz Ayuso. Però el que ha dit García Egea és que espera que «tota la informació sigui falsa». «Tota la informació» indueix a assumir, sense interpretacions, que hi ha en el dossier manejat per Génova més dades i indicis sobre el contracte i les seves presumptes comissions. El lògic, doncs, seria que García Egea, que ha parlat sobre això, aporti «tota la informació» a la Fiscalia Anticorrupció. O que el fiscal en cap, Alejandro Luzón, responsable personalment de les diligències segons el seu decret d’obertura de la investigació, el citi a prestar declaració. O ho faci la Unitat de Policia Judicial adscrita a Anticorrupció. Ara bé: Casado ha aconseguit quedar-se un mes més com a president nominal del PP fins al congrés extraordinari del mes d’abril. Fonts pròximes al cercle de García Egea suggereixen que hi pot haver novetats en un mes de diligències sobre el contracte de les mascaretes. Cuida’t dels idus de març ¿Espera Casado els idus de març? En la república romana, els idus se celebraven al març el dia 15, un dia de bones notícies, i estava dedicat a Mart (Martius) el déu de la guerra. I l’emperador Juli Cèsar va ser assassinat el 15 de març de l’any 44 a. C.. Cuida’t dels idus de març, escriu Shakespeare en ‘La tragèdia de Juli César’ (1599). A la seva famosa obra ‘Los idus de marzo’, el novel·lista i dramaturg nord-americà Thornton Wilder evoca aquesta data en forma de documents ficticis i correspondència. «En aquests últims dies –escriu Juli Cèsar– he estat rebent informes absurds i sense precedents dels esbudelladors d’aus i els investigadors de trons... Se m’està acabant la paciència... Però un no sap el que sap– ni tan sols el que desitja saber– fins que el desafien i es veu obligat a fer-hi front. Vet aquí que ara em desafien...». Fonts consultades per aquest diari asseguren que a part de Mira Detectives, gent de nivell molt baix, encarregada de fer sondejos, es va contactar, sense èxit, amb dues agències més per veure si es podia confirmar i ampliar la informació que ja tenien García Egea i Casado. Perquè, com diuen tots dos, per les dades de les quals ja disposaven estaven obligats a fer-hi front.

Pablo Casado, Teo García Egea i els idus de març

El president del PP continuarà al seu lloc formal fins al congrés extraordinari de l’abril. Un mes en política espanyola ja és molt temps. ¿Esperant Godot? ¿O els idus de març?

El més llegit