El Tribunal Constitucional i el mal irreparable de l’expulsió del diputat Rodríguez

¿Què passa amb el recurs d’empara del diputat Alberto Rodríguez presentat el 4 de gener davant el Tribunal Constitucional amb la sol·licitud d’una «urgent suspensió cautelar» de la decisió de la presidenta del Congrés de privar-lo de l’escó? «El TC no és un jutjat de guàrdia», va explicar fa tres setmanes un magistrat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Era el dia que s’havia votat la reforma laboral al Congrés dels Diputats, una reforma que va tirar endavant pel vot equivocat del diputat popular Alberto Casero, que va salvar el que semblava una derrota dramàtica de la coalició governamental –la presidenta del Congrés Meritxell Batet va donar per derogada la reforma durant uns segons– després de la fuga de dos diputats de la Unió del Poble Navarrès (UPN) –partit que havia donat instruccions per donar-hi suport– cap al vot negatiu. L’observació que diferencia un jutjat de guàrdia amb el funcionament del TC pot ser pedagògica per als polítics. Perquè Unides Podem va deixar vacant l’escó del diputat canari des de la seva expulsió, el 22 d’octubre del 2021. I és que la batalla jurídica al TC no tenia per què impedir que aquest escó, tenint en compte la fragilitat parlamentària en què es recolza el Govern central, fos ocupat immediatament. Sobretot quan se sabia que la reforma laboral exigia assegurar una majoria amb dificultats per l’abandó de diversos socis puntuals de la coalició. Però que el TC no sigui aquest «jutjat de guàrdia», ¿l’eximeix per eludir almenys la resposta a la sol·licitud de les mesures cautelars urgents? L’empara sol·licitada per Alberto Rodríguez al Constitucional té un doble vessant: d’una banda, conèixer si la decisió de privar de l’escó el recurrent com a conseqüència accessòria de la sentència que el condemna al Tribunal Suprem és jurídicament compatible amb la Constitució. Però alhora, hi ha un altre aspecte que hauria de procurar certa celeritat en la resolució de la controvèrsia, i és que el dret d’un diputat representant del poble espanyol està en joc, i amb ell també està en joc la sobirania popular. Una resolució del TC en dos anys hauria solucionat jurídicament la primera qüestió, però si fos favorable al recurrent, hauria privat el Parlament d’un dels seus representants elegit pels ciutadans. Recurs de Gonzalo Boye El recurs d’empara, elaborat per l’advocat Gonzalo Boye, planteja la qüestió de fons sobre la inexistència de capacitat de la presidenta Meritxell Batet per privar de l’escó el diputat. I això per més que s’hagi vist obligada segons els senyals que ella va interpretar rebre en les seves consultes amb el president de la sala segona, Manuel Marchena. Però, alhora, l’altra qüestió és que per evitar la continuació dels perjudicis derivats de l’expulsió de Rodríguez i perquè, al seu torn, l’efectivitat del recurs no quedi privat de sentit, es planteja la necessitat d’adoptar la suspensió cautelar urgent de la decisió de la presidenta del Congrés. El TC va nomenar ponent del recurs la magistrada María Luisa Balaguer i es va sol·licitar un informe als lletrats especialitzats en dret parlamentari. Les fonts consultades assenyalen que l’informe encara no ha sigut elaborat. ¿Però què passa amb les cautelars urgents? Precisament, l’informe dels lletrats sol ser l’esborrany de la interlocutòria de mesures cautelars. Per tant, si encara no hi ha informe, la qüestió continua pendent. Però les conseqüències de l’expulsió estan a la vista. És veritat que l’escó de Rodríguez podia haver sigut ocupat seguint la llista; és a dir, la decisió de no fer-ho va ser d’Unides Podem. Però hi ha el TC, que es podia haver pronunciat, a favor o en contra, sobre la mesura cautelar. El recurs d’empara de Rodríguez, precisament, citava la interlocutòria del ple del TC del 28 d’octubre del 2021. Aquí s’assenyala que l’òrgan de garanties «exigeix a qui sol·licita l’adopció d’una mesura cautelar de suspensió de l’acte o la resolució judicial recorreguda, que s’al·legui, provi o justifiqui, oferint un principi irreparable de prova, l’irreparable o la dificultat de la reparació dels perjudicis de seguir-se l’execució de l’acte impugnat, i això, per tal de mostrar que l’execució de l’acte recorregut pot privar a la demanda d’empara de la seva finalitat, provocant que el restabliment del recurrent en el dret constitucional vulnerat sigui tardà convertint en merament il·lusòria i nominal l’empara...». La votació de la reforma laboral a què va acudir la coalició governamental amb un escó menys, més enllà que la decisió de no cobrir-lo, segons s’ha apuntat, fora de Unides Podem, és una prova del mal irreparable provocat, tot i que la reforma fos aprovada pel vot equivocat del diputat Casero. Semblava evident que aquest recurs d’empara travessaria un camp minat al TC. ¿Per què? Perquè es tracta d’un recurs d’Unides Podem. I la majoria conservadora podria haver no tingut escrúpols a l’hora de bufetejar Meritxell Batet a petició de Vox –per la suspensió de la tramitació de les qüestions per la covid-19, el març de 2020–, però amb Alberto Rodríguez no és el mateix. I això no és tot. El sector anomenat progressista, en què s’enquadra la ponent María Luisa Balaguer, tampoc semblava procliu a donar prioritat a la qüestió perquè, precisament, està en joc ja no un recurs artificial i oportunista com el de Vox, sinó el qüestionament de l’autoritat de Meritxell Batet, la presidenta socialista del Congrés dels Diputats.

El Tribunal Constitucional i el mal irreparable de l’expulsió del diputat Rodríguez

L’òrgan de garanties no és un jutjat de guàrdia, però dilata pronunciar-se sobre les mesures cautelars urgents sol·licitades en el recurs d’empara del 4 de gener.

El més llegit