Enquesta eleccions generals Espanya: La crisi del PP fa desplomar Casado

Menys d’un mes. Fins i tot menys d’una setmana. Amb només un dia n’hi ha prou en el cercle viciós de la política espanyola perquè la direcció del vent canviï i qui se les prometia molt felices assisteixi sorprès a com els seus rivals passen d’estirar-se els cabells a fregar-se les mans amb la seva dissort. El PP ha provat aquesta medicina després d’una setmana d’implosió: al revés electoral a Castella i Lleó el va seguir, sense solució de continuïtat, la guerra civil entre el líder del partit, Pablo Casado, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. I en un tres i no res, el PP ha passat de trepitjar-li els talons al PSOE a quedar-se per sota del seu registre actual. El 2022 va començar amb empat tècnic entre Pedro Sánchez i Casado, que buscava impulsar-se amb el trampolí de Castella i Lleó. Però la victòria pírrica el va deixar en una situació de debilitat que ha permès que les esquerres retallin terreny a les dretes. Malgrat que els comicis castellanolleonesos tampoc li van anar gaire bé, el president del Govern guanyaria avui les eleccions generals amb una folgança de 5,4 punts respecte del PP, tot i que amb un resultat pitjor que el que va tenir el 2019. Segons el baròmetre del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO i els mitjans del grup Prensa Ibérica, Sánchez obtindria el 26% dels vots i 110-113 escons (ara en té 120). Casado es quedaria amb el 20,6% dels sufragis i 85-88 diputats (avui en té 89). Es pot ressenyar que el treball de camp de l’enquesta, a partir d’un miler d’entrevistes, es va efectuar del 14 al 16 de febrer, és a dir, els tres dies següents a les eleccions a Castella i Lleó, però just abans del cisma entre Casado i Ayuso. No obstant, el tomb ha sigut total. En l’anterior sondeig del GESOP, publicat el juliol de l’any passat després dels canvis dins el Govern, el PSOE tenia un lleuger avantatge d’1,3 punts i dos escons, però és que el PP se situava llavors 5,4 punts i 30 diputats per sobre de la seva estimació actual. El PSOE, en aquests set mesos, ha retrocedit 1,3 punts i set escons. Socialistes i populars registren una fidelitat de vot similar, al voltant del 56%, i els dos partits tenen 3 de cada 10 electors indecisos. Aquesta és la seva principal fuga de vots, ja que, en el cas del PP, els ultres de Vox només li arrabassen, de moment, el 14,3% dels que el van votar el 2019. El percentatge global d’indecisos del sondeig és del 23,4%. El desgast del PSOE i el PP és petroli, és clar, per als seus competidors a esquerra i dreta. I propulsat per les urnes a Castella i Lleó, Vox infligiria una nova mossegada electoral que el portaria fins al 18,2% dels vots i 66-69 parlamentaris (avui en té 52). Tres de cada quatre votants de Santiago Abascal el 2019 triarien avui la mateixa papereta, consignant així la fidelitat de vot més alta. També és l’electorat més mobilitzat, ja que el 90% dels seus votants garanteixen que anirien a votar si ara hi hagués eleccions, quan la mitjana de participació segura de l’enquesta és del 69,3%. El ‘sorpasso’ de Vox al PP és ara una amenaça més gran que fa mig any, ja que la distància entre les dues formacions és de 2,4 punts i 20 diputats. Per l’esquerra, Unides Podem ha frenat la seva erosió i aconseguiria el 12,5% dels vots i 34-36 escons (avui en té 35). Resistiria, sobretot, per l’empenta de la vicepresidenta Yolanda Díaz, que és la líder més valorada (4,9), la més ben puntuada entre els seus votants i la que rep més nota entre l’electorat del PSOE, per sobre de Sánchez. Però, no obstant, la formació morada, en suspens davant la futura plataforma de Díaz, és la que té els votants menys mobilitzats. El bloc progressista es completaria amb els 5-6 diputats que obtindria Més País (avui en té 3), i el conservador, amb els 1-2 parlamentaris que podria salvar Ciutadans (ara en té 10) enmig de l’enèsima debacle electoral. La formació taronja només aconsegueix retenir un de cada cinc votants, la meitat dels que la van recolzar el 2019 estan avui indecisos, en deixa escapar 1 de cada 10 en direcció al PP i també al PSOE, i Inés Arrimadas és la líder més mal puntuada pel seu electorat (5,1). Així doncs, la suma dels socis del Govern, que avui és de 155 diputats, es mouria en una forquilla d’entre 144 i 149 escons, i només amb el suport del partit d’Iñigo Errejón podria igualar la seva marca actual. La suma de les tres dretes manté ara un avantatge d’una desena de diputats (152-159), una mica per sota de la que tenia fa uns mesos. Malgrat aquest avantatge, la clatellada deixaria Casado amb poques opcions d’intentar desbancar Sánchez, i menys amb Vox com aliat imprescindible. I el PSOE continuaria necessitant, entre altres, la companyia d’ERC, que repetiria els 13 escons actuals. El baròmetre del GESOP posa de manifest una gran insatisfacció entre els espanyols per la situació econòmica i la gestió del Govern de coalició. El 50,5% dels ciutadans suspenen l’Executiu de Pedro Sánchez, que, en canvi, rep un 24,3% d’aprovat. Tot i que l’electorat conservador és el més crític, un de cada quatre votants del PSOE i un de cada cinc d’Unides Podem suspenen la gestió del Govern. Un malestar transversal afavorit pel pessimisme sobre la situació del país. El 58,6% creu que l’economia va malament o molt malament i només el 14,6% la veu positiva. El 53,4% és pessimista sobre el futur per un 41,6% d’optimistes. Fitxa tècnica

Enquesta eleccions generals Espanya: La crisi del PP fa desplomar Casado

El partit d’Abascal capitalitza l’enfonsament de Ciutadans després de les eleccions a Castella i Lleó i en plena guerra amb Ayuso

Sanchez guanyaria les eleccions però tindria més dificultats per sumar

El més llegit