«Estem en bandes oposades, tenim moltes diferències. Tantes com la distància que hi ha entre el liberalisme reformista i el populisme antiliberal. Entre el patriotisme integrador i l’antipluralisme. Entre l’economia oberta i el proteccionisme autàrquic. Entre la vocació europea i atlantista i l’aïllacionisme. Entre l’interès general i l’oportunisme demagògic». Les paraules les va dedicar el líder del PP, Pablo Casado, al de Vox, Santiago Abascal, en la moció de censura que aquest va defensar l’octubre del 2020. El PP va votar un contundent ‘no’ a la proposta de la ultradreta i aquest discurs va marcar una fita en la relació entre els dos partits. Una ruptura, com es va dir llavors. I la veritat és que, tot i que les seves aliances territorials han resistit i esperen fins i tot segellar la seva primera coalició de govern, en les votacions del Congrés no estan tan units com es podria esperar.