La novel·la negra de no-ficció de Casado i Díaz Ayuso

Tot i que no fos estrictament necessari, els enfrontaments dins el Partit Popular ens remeten aquesta setmana a un fet provat: la nova generació dels seus líders manté la tradició d’actuar dins el gènere de la novel·la negra de no-ficció. Posats a escollir hi ha dues escenes que són útils per aproximar-se a la batalla cos a cos –amb armament nuclear segons José María Aznar– que lliuren Isabel Díaz Ayuso i Casado. I que, ja al caire de l’abisme, Casado, per mostrar la seva bona disposició a barons com Alberto Nuñez Feijóo –amb una intensa activitat mediàtica i uns contactes amb barons del partit que el perfilen com àrbitre de la crisi– va convocar Díaz Ayuso divendres passat a la tarda, enmig del soroll eixordador dels trets, a un conclave a Génova, 13. I encara que semblava que les espases seguien en alt, Casado ha fet marxa enrere i s'ha compromès a arxivar l'expedient informatiu obert a Díaz Ayuso. És a dir: es ell qui ordena i mana en una farsa d'expedient. Casado, doncs, ha cregut convenient tragar-se les seves acusacions i, davant de la crisi que s'ha obert, retrocedir de forma espectacular. ¿Ni vencedors ni vençuts? Casado s'ha enfonsat encara més del que ja estava després del seu fracàs a Castella i Lleó i és un mort que camina. Una d’aquestes escenes podria ser extreta de ‘Collita roja’, la novel·la de l’escriptor nord-americà Dashiell Hammett, del febrer de 1929, nou mesos abans del crac de l’última setmana de l’octubre del mateix any. El detectiu privat contractat per «sanejar» la imaginària Poisonville –o ciutat verinosa, com anomenaven Personville, ciutat de persones, a San Francisco– rebenta una baralla de gàngsters. Una de les heroïnes, Dinah Brand, li pregunta pels seus pròxims passos: -El més semblant que tinc a un pla és treure qualsevol drap brut, tots els draps bruts que puguin inculpar els altres i utilitzar-los a fons. Pot ser que posi un anunci: ‘Es necessita un crim, mascle o femella’. Si són corruptes com crec, no he de tenir dificultats per descobrir una o dues coses que els pugui adjudicar. La noia, que deixa caure el seu abric de pell, diu: -Així que d’aquesta manera treballen els detectius científics. ¡Déu meu! Per ser un tipus gras, de mitjana edat, dur i amb cap de porc, tens una idea molt vaga de com fer les coses, almenys per mi. -De vegades els plans donen resultat –va respondre el detectiu–. I de vegades n’hi ha prou de remoure les coses... si ets prou dur com per sobreviure i tenir els ulls oberts per identificar el que vols quan apareix. -Bé, això es mereix fer un altre glop –va dir ella–. L’altra escena és del relat del novel·lista de Chicago Raymond Chandler, de 1933, en plena Gran Depressió, titulat ‘Los chantajistas no disparan’. Mallory, el primer detectiu privat de les narracions i novel·les de Chandler, és detingut després d’una baralla de gàngsters a trets. Al deixar-lo en llibertat, Cathcart, capità de detectius de la policia de Los Angeles, comenta al seu despatx: -¿Torna a Chicago? -És possible que em quedi uns dies. Un dels estudis m’ha fet una proposició. Xantatge privat, extorsió i coses semblants. -Magnífic –va dir el capità–. Eclipse Films és un bon equip... El xantatge és una feina fàcil i agradable. No tindria per què convertir-se en una cosa turbulenta. -Només una feina fàcil, mestre. Gairebé efeminat, si comprèn el que vull dir. L’Erno, un dels gàngsters italians, diu en una altra banda: -Els xantatgistes no disparen. ¿O sí? El fiasco de Castella i Lleó El sonor desastre del pla de Casado per obtenir una majoria absoluta o almenys acostar-s’hi en les eleccions autonòmiques anticipades a Castella i Lleó, el que havia de ser la primera victòria rotunda com a pròleg a l’avançament de les eleccions a Andalusia per al juny, va portar la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a fer explotar –enmig del debilitament de Casado– el barril de pólvora que tenien entre les mans el president del PP i la seva mà dreta, el secretari general Teodoro García Egea, des del setembre. Aquest barril era l’intent de contractar una agència de detectius per seguir la pista del presumpte contracte corrupte de les mascaretes amb què Tomás Díaz Ayuso, germà de la presidenta, hauria obtingut una comissió de 286.000 euros. O de més coses. La idea era, com diu el detectiu de Hammett, descobrir una o dues coses que es pogués adjudicar a Díaz Ayuso. Un, el contracte amb l’empresa Priviet Sportive –1,5 milions d’euros– ja el tenia a l’abast de la mà. Els fontaners de la cúpula del PP –entre els quals, presumptament, Ángel Carromero, coordinador general de l’alcaldia de Madrid, mà dreta de José Luis Martínez Almeida, i home de confiança de Casado– deixen les empremtes –com en l’espionatge del quarter general de la seu del Partit Demòcrata, l’hotel Watergate, a Washington DC, el juny de 1972– en l’intent de contractar una agència, Mira Detectives, per fer la feina bruta. Però l’operació es frustra per la reticència del director de l’agència, Julio Gutiez. I aquest intent frustrat es converteix en un secret a crits del ‘tout’ Madrid. Els exministres de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón –víctima el 2009 de l’espionatge sobre els seus col·laboradors a l’alcaldia de Madrid orquestrat per la facció d’Esperanza Aguirre– i Rafael Catalá se n’assabenten. I fan arribar els missatges al cercle d’Isabel Díaz Ayuso. Un bon atac com a defensa Díaz Ayuso, doncs, es llança el dijous 17 de febrer a un bon atac com a millor defensa. L’espionatge. Segons explica, la cúpula de Génova l’amenaça amb la denúncia d’aquest contracte si continua entossudida en la seva candidatura a presidir el PP de Madrid, el congrés del qual ella està urgint. El contracte, doncs, queda sepultat. Es tracta d’espionatge i xantatge. Però García Egea el mateix dijous 17, i sobretot Casado, el divendres 18, neguen l’espionatge i el xantatge, i col·loquen el contracte, els 286.000 euros de comissió que hauria cobrat Tomás Díaz Ayuso, al mig de la batalla. «Més enllà que sigui il·legal, la qüestió és si és comprensible que l’1 d’abril del 2020, quan a Espanya morien 700 persones, es pugui contractar amb el teu germà i rebre 300.000 euros per vendre mascaretes… Algú podria pensar que hi va haver tràfic d’influències. No és una qüestió només del Codi Penal sinó de la llei de l’alt càrrec de la comunitat que prohibeix contractar amb familiars. Si s’hagués utilitzat un familiar per facilitar un contracte a un amic, algú podria pensar que s’està utilitzant un testaferro». Díaz Ayuso, per la seva banda, aclareix que el seu germà va cobrar 55.000 euros i en cap cas és una comissió. «La factura a Priviet Sportive no és una comissió per obtenir el contracte amb l’Administració, sinó el cobrament de les gestions fetes per Tomás Díaz Ayuso per aconseguir el material a la Xina i el seu trasllat a Madrid», assenyala la presidenta en un comunicat. Mentrestant, el PSOE, Més Madrid i Unides Podem presenten tres denúncies per delictes de tràfic d’influències, suborn i malversació de cabals públics davant la Fiscalia Anticorrupció. El pla ha patinat García Egea i Casado han fet servir el contracte per atacar el seu objectiu: destruir, molt a l’americana, els peus de la rival potencial en la disputa de la candidatura del PP en les pròximes eleccions generals. Però potser pel nyap dels seus fontaners, la insuficiència de proves i la resistència de Díaz Ayuso el pla ha patinat. I en tot cas, l’ariet de la corrupció utilitzat no té massa eficàcia en un partit recobert de tefló com el PP. O simplement perquè l’argument de Casado, coneixent-se la seva enemistat amb Díaz Ayuso, no ha resultat creïble. Als Estats Units, després de tot el que ha plogut –com l’assalt al Capitoli i actualment les investigacions a Nova York per frau fiscal i corrupció en els negocis–, Donald Trump està venent la mar de bé el seu llibre ‘Our Journey Together’ o ‘El nostre viatge junts’, un llibre d’imatges, que no memòries de l’expresident, del gènere «llibre de tauleta auxiliar o de cafè». Ja va pels 20 milions de dòlars (17,6 milions d’euros) en dos mesos. L’exemplar sense firma surt per 75 dòlars (66,2 euros). Però el que porta la firma manuscrita de Trump costa 230 dòlars (203 euros) i s’ha esgotat dos dies després de sortir a la venda.

La novel·la negra de no-ficció de Casado i Díaz Ayuso

La presidenta de la Comunitat de Madrid li guanya la batalla al president del PP després d’una trobada al quarter general de Génova divendres passat

El més llegit