Per què Vox és més a prop que mai de governar

Un element fonamental en la política és el poder. En les eleccions, aquest poder depèn del vot, dels escons i, un cop repartides les fitxes, del pes que els partits tenen dins del seu bloc. Aquest últim element, també anomenat ‘poder de negociació’, explica en gran manera quin és el govern resultant més probable a Castella i Lleó. Però, abans d’això, repassem amb les dades de Predi quin és exactament el govern més probable. Les dades més actualitzades, que tenen en compte els resultats ja publicats de les eleccions, atorguen al govern de coalició del PP i Vox una probabilitat del 83%, mentre que el govern del PP en solitari amb el suport extern de Vox se situa en el 10%. La resta d’opcions tenen dades de probabilitat encara més baixes. Això confirma les tendències que el mercat de predicció estimava des de l’inici de la campanya. Que el govern dependria dels escons de les dues formacions de dretes i que Vox tindria més probabilitats que cap de les eleccions anteriors d’asseure’s en un executiu autonòmic. ¿A què es deu això? Amb el repartiment d’escons resultant d’aquestes eleccions –aquí es pot assenyalar que les nostres prediccions van obtenir el mínim marge d’error, com dues enquestes més–, Vox reuneix un poder de negociació del 29% dins del seu bloc. Aquesta xifra és la més elevada de tot el registre d’eleccions autonòmiques en comunitats amb majoria de dretes. Contrasta, per tant, amb el pes de Vox a Galícia (0%), Múrcia (15%), Madrid (16%) i fins i tot Andalusia (20%). Encara contrasta més amb el poder de negociació que els ultradretans van obtenir en les eleccions del 2019 a Castella i Lleó, un 2%. Si observem aquesta xifra de poder de Vox en perspectiva comparada, es pot considerar que els ultradretans tenen números suficients per reclamar als populars la seva part de pastís en el Govern autonòmic, que inclouria la vicepresidència per al líder de Vox en aquest territori, Juan García-Gallardo. Sense l’escull de Cs El creixement en poder de Vox no és l’única raó per la qual estan més a prop que mai d’un govern. Un dels esculls que evitava la seva entrada és que hi havia un altre partit més moderat, Ciutadans, amb prou força per sol·licitar que Vox es quedés fora de la coalició. Aquest partit ha passat de ser el tercer a Castella i Lleó a obtenir un sol diputat, els mateixos que Unides Podem i el partit provincialista Per Àvila. Avui ja no és clau per a la formació de govern i a la taula només s’asseuran populars i ultradretans. Ser només dos és una bona notícia per a Vox, però només en part. Ciutadans era un escull per a la seva entrada, sí, però també l’excusa perfecta per quedar-se fora. Si alguna cosa ensenya la ullada que fan als seus germans ultres d’Europa és que quedar-se fora del govern els permet recrear-se com a ‘outsiders’, no decebre en la gestió i diferenciar-se del PP i Ciutadans recollint el descontentament que aquests han anat deixant al seu pas. Amb Ciutadans fora del mapa de pactes seria injustificable per als seus votants que Vox no reclamés entrar en el Govern per executar les mesures que proposen. Sigui per obligació o per canvi decidit d’estratègia, totes les informacions apunten que Vox apostarà aquesta vegada tot a entrar en l’Executiu, sobretot quan, poc després de conèixer-se els resultats provisionals, Santiago Abascal va dir que a García-Gallardo se li estava «posant cara de vicepresident». Les vies d'escapament La pilota és a la teulada de la prestigiosa cantonada del carrer Génova de Madrid. El seu marge d’actuació és mínim. És cert que existeixen dues inversemblants vies d’escapament. La primera és forçar la repetició d’eleccions. Una opció poc recomanable després dels resultats tan ajustats que va obtenir Alfonso Fernández Mañueco. En cas d’haver continuat la tendència decreixent, a més, segons les dades de Predi, no hauria tardat gaire a perdre la majoria. Res fa vaticinar que el PP estigui disposat a tirar els daus una altra vegada. L’altra opció és també poc imaginable. Consisteix que el PP i el PSOE arribin a alguna mena d’acord pel qual els procuradors de Vox no siguin necessaris. Aquí, als càlculs del PP s’afegeixen els del PSOE, que treuria les castanyes de Pablo Casado del foc. Si el suport l’atorgués el PSOE ‘a canvi de res’ amb l’objectiu que Vox no entrés en el Govern, res evitaria que després el PP pactés cada mesura amb Vox i, per tant, el PSOE sortís fet malbé d’aquesta equació. Cop de volant contraproduent Si el PSOE pactés un govern amb el PP, ja sigui mitjançant unes mesures pactades o un govern de coalició, els dos partits s’arriscarien a deixar un espai ampli en cada extrem perquè tant Vox com les formacions d’esquerra (estatals o provincials) creixessin a la seva costa. Els càrrecs més moderats dins del PP poden fantasiejar amb aquesta fórmula perquè la resta d’opcions impliquen costos elevats, però res fa presagiar que el PSOE estigui disposat a fer un cop de volant estratègic com aquest en unes eleccions en les quals tenia un altre paper. En les properes setmanes és probable que presenciem intervencions que qüestionin el lideratge de Casado i escarafalls interns i mediàtics contra l’entrada de Vox (segurament des de Galícia i Andalusia), però amb les dades de Predi i les raons que dona l’experiència comparada, tot fa presagiar que Castella i Lleó serà la porta d’entrada de Vox a l’estructura executiva de l’Estat. Comença el compte enrere per a les eleccions a Andalusia.

Per què Vox és més a prop que mai de governar

Ser només dos és una bona notícia per a Vox, però només en part. Quedar-se fora del govern, com fins ara, els beneficiava

El més llegit