La Moncloa vol conèixer els mitjans disponibles per afrontar noves crisis de seguretat

Si una nova emergència sanitària, una catàstrofe natural, una ofensiva terrorista, una apagada energètica o qualsevol altra amenaça s’acosta sobre Espanya, el Govern ha de tenir a disposició un mapa dels mitjans públics i privats disponibles, i una via legal expedita per no perdre un temps preciós en una recerca desesperada d’aquestes eines. És l’ensenyament principal que va obtenir la Moncloa del viscut en els primers mesos del 2020, creixent la pandèmia, i és l’esperit d’una reforma de la llei de seguretat nacional la tramitació parlamentària de la qual ha aprovat aquest dimarts el Consell de Ministres. Es tracta de donar desenvolupament normatiu a la llei perquè donar vida legal a un Catàleg de Recursos del Sistema de Seguretat Nacional l’embrió del qual, segons fonts dels serveis d’Intel·ligència, existeix amb grans insuficiències. Un equip de tècnics militars, policials i civils elaborarà i actualitzarà, si s’aprova l’avantprojecte de llei, un mapa dels recintes, les persones, els vehicles, la maquinària mèdica i un altre tipus de mitjans estatals i autonòmics per poder estirar en dies de perill sobtat. Per a això s’establirà un canal de transmissió d’informació sectorial des dels diferents ministeris implicats. I per als moments de més urgència, una Xarxa de Comunicacions Especials de Presidència del Govern. Reserva estratègica Es tracta de preveure situacions com l’anguniosa carència –i la seva carestia afegida– de respiradors i epis que es va produir en l’inici de la pandèmia, quan l’escassa indústria privada espanyola havia venut a l’exterior bona part de l’estoc disponible i va caldre recórrer a embogits mercats internacionals; o de coordinar mitjans davant un nou temporal de grans proporcions, com la tempesta ‘Filomena’, que va paralitzar el gener del 2021 l’altiplà i les seves ciutats; o de disposar de suficient petroli, gas i electricitat per reaccionar davant un bloqueig energètic o marítim exterior. Per a perills com aquests, l’avantprojecte vol fixar per llei una Reserva Estratègica (d’hicrocarburs ja existeix, a través de l’entitat pública CORES), gestionada per un nou Centre de Coordinació i Promoció de la Indústria Estratègica. Quines indústries tenen aquesta qualificació s’anirà actualitzant anualment en reunions del Consell de Seguretat Nacional. La foto de les seves existències estarà integrada a la informació del sistema de Capacitats Nacionals de Producció Industrial (RECAPI). Aquest sistema es farà servir per limitar la dependència exterior d’Espanya en recursos estratègics o de primera necessitat. Per estar preparats, la llei de seguretat nacional necessita apartats legals que especifiquin els límits de l’Executiu per a requises immediates o mandats de producció ràpida d’eines. L’avantprojecte preveu, a més, fer obligatoris i periòdics els exercicis i assajos de disposició de mitjans, per comprovar l’agilitat de l’Estat, tant en la seva expressió central com en la seva dimensió autonòmica. Per elaborar aquest avantprojecte, un equip d’experts dels ministeris de Presidència, Interior, Defensa, Indústria, Sanitat, Exteriors, Justícia, Hisenda, Ciència i Mobilitat, a més del Departament d’Estat Major de l’Exèrcit i el Centre Nacional d’Intel·ligència, s’han estat reunint davant un text que va quedar finalitzat i debatut en la Conferència Sectorial d’Assumptes de Seguretat Nacional el 29 de desembre passat, segons ha informat l’Executiu.

La Moncloa vol conèixer els mitjans disponibles per afrontar noves crisis de seguretat

Planeja un Catàleg de Recursos de la Seguretat Nacional per a grans emergències

El més llegit