Les tres caigudes del PP a Castella i Lleó

La política és un joc d’expectatives. Especialment en un bloc, el de la dreta, en ple procés de recomposició. Hi ha qui guanya perdent. Un exemple d’això és quan un candidat carismàtic aixeca les expectatives d’un partit en retrocés, o el ressuscita, com és el cas de Francisco Igea i Ciutadans. Un altre exemple és quan un partit comença la campanya amb les expectatives baixes i s’encoratja en cada acte i intervenció mediàtica. Tot i que no guanyin, els de Vox es felicitaran si, com és més que probable, marquen un nou màxim autonòmic. El cas del PP en aquestes eleccions il·lustra tot el contrari. Segurament aquest diumenge els d’Alfonso Fernández Mañueco perdran guanyant. Perquè que guanyin continua sent el més probable, però han passat d’esperar una majoria absoluta a jugar-se la reelecció per la mínima. Una caiguda en picat cada dia que ha passat de campanya que complica la recta final dels populars d’aquí fins diumenge. Les dades que recull Predi des de l’inici de la campanya ajuden a explicar aquesta situació des de tres perspectives: La caiguda d’escons El PP no només és el partit que més recolzaments ha anat perdent al llarg de la campanya –ha caigut quatre escons pel camí–, sinó que a mesura que han anat avançant els dies les seves pèrdues s’han accelerat. Aquesta tendència pot observar-se al següent gràfic. Una possibilitat és que hi hagi hagut una espècie d’‘efecte Titanic’. És a dir, que els votants es contagiïn d’una sensació col·lectiva que el PP és un partit a la baixa i baixin del barco en cadena. La notícia no seria tan dramàtica per al bloc de la dreta si no fos perquè aquestes pèrdues no arriben a compensar-se amb el creixement de Vox, que si bé ha sigut constant ha sigut més suau que les pèrdues del seu veí centredretà. És raonable pensar que, sobretot en l’última setmana, tant partits de caràcter provincialista, com UPL i Per Àvila, com el PSOE, s’han sumat a treure rendiment a la caiguda del PP. El cas del PSOE és especialment curiós. De perdre votants durant tota la campanya, això sí, a un ritme molt més moderat que el PP, ha invertit la tendència en els últims dies. Una interpretació d’aquesta reescalada és l’aprovació de mesures des del Govern com la reforma laboral o, més recentment, la pujada del salari mínim. Sol passar que els ciutadans assignen els èxits dels governs de coalició al partit que els lidera. Sobretot en casos com l’actual, en què la vicepresidenta i ministra de Treball no s’ha significat clarament pel candidat d’Unides Podem en aquestes eleccions. Sigui d’una manera o una altra, el nou impuls del PSOE es traduiria en una pujada de dos escons en els últims dies, segons Predi. La (gairebé) caiguda del primer lloc Amb un PP a la baixa i amb un PSOE que s’està recuperant, una pregunta clau hores després de les eleccions és qui ha quedat en primera posició. Tot i que no tingui efectes pràctics quant a suma de vots, el cop d’efecte que podria provocar quedar per darrere del PSOE suposaria un cop per a l’estratègia del PP en aquestes eleccions: mostrar-se com un partit fort que després de guanyar a la Comunitat de Madrid pot tornar a guanyar en un altre dels seus feus (recordem que ja el 2019 el PSOE els va superar en vots a Castella i Lleó). Si ens fixem en les dades que mostra el següent gràfic, el que veiem és que el PP ha tingut la majoria de la campanya una primera posició pràcticament indiscutible. Aquesta gran distància s’ha escurçat els últims dies de campanya. Fins fa amb prou feines una setmana el PSOE tenia menys del 20% d’opcions de quedar en primer lloc, i ara ha passat a tenir per sobre del 36% de possibilitats de quedar primer. Tot i que la tendència és ràpida, els separen 27 punts de diferència del partit de Mañueco. Tenin en compte que les eleccions són diumenge, segurament els de Luis Tudanca haurien necessitat un parell de dies més per convalidar la primera posició a què van arribar en les passades eleccions. La (gairebé) caiguda del Govern Si hi ha una dada que il·lustra el descens del PP durant aquesta campanya és la de l’evolució de les expectatives del govern resultant. Segons Predi, fa poc menys de dos mesos el més probable era un Govern del PP en majoria, sense necessitat de dependre de cap partit per governar. La següent opció també era moderadament positiva per als populars: un Govern en minoria però sense Vox a l’Executiu. És el tipus de govern del qual disfruta Isabel Díaz Ayuso a Madrid. La mida relativa del PP madrileny respecte a Vox va fer justificable que Vox es quedés fora del Govern. En aquest cas, amb les dades del nostre mercat de predicció, Vox tindria un 39% dels escons de la suma juntament amb el PP. Amb aquest poder relatiu, el més alt en unes eleccions autonòmiques fins ara, pocs són els partits en l’àmbit europeu que no reclamen la seva entrada en el Govern. Això explicaria per què la probabilitat que el PP governi amb Vox en coalició ha crescut de valors pròxims al 10% fins a xifres aproximades al 40%. Amb les opcions d’un Govern d’esquerres encara prou baixes, el que Predi vaticina és que el Govern resultant serà un que negociïn PP i Vox, encara amb molta incertesa sobre la fórmula que es triarà. El Govern del PP en solitari amb recolzament extern dels de Santiago Abascal se situa amb cert avantatge sobre la coalició en aquest moment (10 punts molt volàtils). Amb tot, és cert que Vox mai ha estat tan a prop del Govern i que, en aquesta ocasió, la seva entrada és una opció realment plausible. Falten hores per conèixer la decisió dels habitants de Castella i Lleó i saber els principals titulars de la jornada electoral. Sobre uns quants hi ha dubtes, com els que fan referència al tipus de govern que formaran amb tota probabilitat PP i Vox. O la distància a la qual quedaran el PSOE i Vox del PP. Altres dades les podem anticipar sense por d’equivocar-nos gaire. Vox continua creixent davant un PP que es debilita. El PSOE governamental mostra múscul en uns eleccions que li són desfavorables, però alhora li sorgeixen nous afronts. A l’auge de les forces nacionalistes i regionalistes que van testificar les últimes eleccions generals, aquestes eleccions donaran compte de l’arribada definitiva de forces provincialistes que demanen posar el focus sobre el fenomen de la despoblació. Espanya Buidada i UPL entraran al Parlament autonòmic amb pràctica seguretat. Per Àvila pot ser que també. Unides Podem i Ciutadans demostraran segurament que són capaços de resistir també en un territori hostil per a formacions amb un electorat jove i urbanita. Aquestes eleccions tindran com a resultat unes Corts de Castella i Lleó més fragmentades que mai, amb un mínim de set partits i un màxim de 10. Es complica la governabilitat i les interdependències. ¿Es pronunciaran les tendències després de les eleccions? Dilluns començaran els càlculs. El model predictiu sobre el govern més probable de Predi seguirà en marxa després de les eleccions. No es perdin els seus moviments fins el dia de les eleccions i després.

Les tres caigudes del PP a Castella i Lleó

¿Qui guanyarà les eleccions a Castella i Lleó 2022? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

Així estan les enquestes de les eleccions a Castella i Lleó 2022

Viatge per les sigles de l’Espanya buidada a Castella i Lleó

El més llegit