El PSC s’impulsa en l’aniversari de les eleccions per tornar al poder a Catalunya

A Salvador Illa li va costar trobar el seu lloc en la política catalana després de guanyar les eleccions. Fins al 20 de maig, un dia abans de la investidura de Pere Aragonès, no va acceptar que la seva victòria del 14 de febrer no li permetria ser president. «Em presentaré a la investidura», va dir la nit electoral, i no va baixar d’aquest cavall fins a més de tres mesos després. Però aquest era el discurs públic. En privat, el socialisme català admetia que les eleccions eren només el primer pas d’un llarg camí. ¿Cap a on? Els socialistes han deixat clar el seu objectiu al congrés extraordinari que, el desembre passat, va consagrar Illa al capdavant del partit en substitució de Miquel Iceta. «Governar Catalunya» va ser el lema d’aquell conclave. I en aquesta línia va també el «Govern alternatiu» que Illa va posar en marxa poc després que comencés la legislatura. Aquest dilluns, quan es compleix un any del triomf insuficient d’Illa, el partit farà un pas més i presentarà l’eslògan «Més a prop de governar Catalunya». Ho farà a Banyoles, el lloc triat per la permanent del partit per reunir-se perquè va ser una de les capitals de comarca on el PSC va aconseguir un recolzament més baix: només va aconseguir el 8,32% dels vots. Els socialistes van quedar per darrere de JxCat (40,69%), ERC (24,34%) i CUP (12,26%). Celebració en un feu independentista La idea és començar a treballar en la via que va marcar Iceta per tornar a la Generalitat. «Hem de ser més, eixamplar el nostre espai. No m’agradaria venir a altres congressos i parlar com avui de zones on encara estem poc implantats», ha dit Iceta al conclave. Celebrant la victòria a Banyoles, el PSC vol deixar clar que vol trepitjar més els feus independentistes, on veuen molt marge per créixer. I, alhora, marcar distàncies amb un Govern que acusen de no tenir en compte els que no són de la seva corda. Aquesta és una de les potes de l’estratègia d’Illa: la de presentar-se com una oposició útil, capaç d’arribar a acords amb l’independentisme i marcar així distàncies amb l’etapa en què Inés Arrimadas era la principal veu contrària al sobiranisme en el Parlament. Aquesta mà estesa li ha servit, per exemple, per contribuir a renovar diverses institucions bloquejades –la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes–, però no per pactar els pressupostos amb el Govern. ERC, entre els objectius del qual hi ha el de substituir el PSC com a força hegemònica al cinturó de Barcelona, es va tancar en banda a aquesta possibilitat i va elegir els comuns. Durant aquest any, Illa ha gestionat la victòria en vots i diputats –«una fita important», segons ell mateix; «una homenada que no va aconseguir ni Pasqual Maragall», en paraules d’un dels membres més entusiastes de la seva cúpula– preocupant-se per construir-se un equip a la seva mida, recorrent cada racó de Catalunya tots els caps de setmana i presentant-se com a alternativa a un Govern que ja està «trencat». A partir d’aquí, «res està escrit», ni tan sols que a Catalunya es mantingui el sistema d’aliances de l’última dècada, remarquen des de la direcció del PSC, que dona per fet que Aragonès esgotarà la legislatura.

El PSC s’impulsa en l’aniversari de les eleccions per tornar al poder a Catalunya

Després d’una difícil digestió de la seva victòria insuficient, Illa renova partit i estratègia i es prepara per a la batalla a llarg termini

El més llegit