L’esquerra busca el canvi o els rèdits d’un pacte PP-Vox a Castella i Lleó

El Govern creu que la tremolor que desencadeni el 13-F no l’afectarà. Passi el que passi aquest diumenge. Perquè qui s’examina és la dreta, defensen els dos socis de l’Executiu. Tant Pablo Casado com el seu candidat, Alfonso Fernández Mañueco. Així que les urnes a Castella i Lleó poden ser un win-win per a Pedro Sánchez: si el cap de cartell socialista, Luis Tudanca, aconsegueix trencar 35 anys de domini de la Junta pel PP, molt millor, pensen a la Moncloa i Ferraz, però si els conservadors mantenen el poder avalats per Vox, carregarà d’arguments l’esquerra per a les següents convocatòries. I les pròximes del calendari són en una comunitat clau: Andalusia. Aquest diumenge estan cridats a votar 2.094.490 castellanolleonesos en 4.531 meses repartides per l’autonomia més extensa d’Espanya (94.225 km2). Els socialistes aspiren a repetir com a primera força, almenys en sufragis: el 2019 van obtenir el 34,84% de les paperetes i 35 procuradors (el 31,54% i 29 diputats el PP), una part dels quals aconseguits gràcies a ser el partit que es va emportar l’últim escó disputat, d’aquí que de cara al 13-F la direcció de campanya va reforçar la seva estratègia a Sòria, Valladolid, Burgos i Segòvia. A la seu federal continuaven pensant aquest dissabte que podrien «superar» els 30 procuradors, pels «30 o 31 del PP, en el millor dels casos». Que el PSOE guanyés seria un cop duríssim per al PP, encara més si Tudanca aconseguís prendre-li la Junta al PP, amb la qual cosa els socialistes presidirien 10 comunitats i en vicepresidirien 2 més. Trencarien el cicle alcista que volia projectar Génova. Però si quedessin segons en la carrera, sense ensorrar-se –quedar per sota els 26 escons ja seria un pèssim resultat i és «inconcebible»–, no ho considerarien una clatellada a Sánchez, a qui Ferraz i la cúpula regional han mantingut convenientment protegit. «Mai hem comprat el marc que va intentar instal·lar el PP que aquestes eleccions eren un esglaó més en la carrera cap a la Moncloa», apuntava aquest divendres un alt cap de l’equip del president, que recordava que el relat de Casado està assentat en una mitja veritat: el PP va firmar una inapel·lable victòria el 4 de maig del 2021 a Madrid, però tres mesos abans, el 14 de febrer, qui va guanyar a les urnes, a Catalunya, va ser el PSC. Per a Ferraz, les eleccions es van muntar sobre l’expectativa que Mañueco s’acostaria a la majoria absoluta i repetiria la gesta d’Ayuso. Però totes les enquestes han apuntat a una caiguda sostinguda del PP, cosa que el faria dependre de Vox, si és que tots dos sumen per si mateixos la majoria absoluta. «El PP ja aspira a això, no se n’amaguen», adverteixen des de la cúpula federal, reconeixent, com fan a la Moncloa, que aquest escenari ajudaria Juan Espadas davant Juanma Moreno a Andalusia, de manera que la por de la ultradreta es convertiria en una potent arma per mobilitzar l’esquerra. Amb l’avantatge, afegeixen des del PSOE-A, que Macarena Olona, presumible candidata de Vox, és «droga dura». Los líderes nacionales apoyan a sus candidatos en el cierre de campaña de Castilla y León https://t.co/ww27Y4ePdL pic.twitter.com/iPtwoHUvnp — Europa Press TV (@europapress_tv) 11 de febrero de 2022 «No hi ha tendència a l’alça del PP» En definitiva, l’equip de Sánchez considera que el 13-F el pot reforçar i debilitar Casado. «Si estem en el 29% o el 30% dels vots a Castella i Lleó, una comunitat feu del PP, que ens expliquin com hem d’estar el 26% en el conjunt d’Espanya», assenyalaven en l’aparell socialista. «Casado només arriba a la Moncloa en els somnis de les cases d’enquestes conservadores –intervé un ministre de pes–. No hi ha tendència a l’alça del PP: des de l’estiu, ells baixen i nosaltres pugem en les enquestes, i Ayuso no és Casado ni el PP nacional». Com pronosticava el secretari d’Organització, Santos Cerdán, dijous en un míting a Lleó: «El PP canviarà abans de líder que de seu». De qualsevol manera, Sánchez no té previst avançar les generals. El seu propòsit, enunciat ja moltes vegades, i l’última arran de l’ajustada salvació de la reforma laboral, és culminar la legislatura. Ajustar tant com es pugui. És a dir, que les legislatives arribarien després de les autonòmiques i municipals del maig del 2023, cap al desembre de l’any vinent, ja que els terminis legals li impedeixen portar-les a principis del 2024. Sánchez continua confiant la recuperació del seu partit al rebot econòmic, la sortida de la pandèmia i l’arribada dels fons europeus a les butxaques dels espanyols. En aquest sentit, Castella i Lleó no canvia el guió: no és una comunitat que governessin els socialistes –només la van dirigir entre 1983 i 1987– ni tan capital per al conjunt del projecte com sí que ho és Andalusia, bastió durant gairebé 37 anys. L’afectació a la convivència de la coalició governamental serà, doncs, nul·la, segons preveuen des del PSOE i Unides Podem. I tampoc tindria per què alterar la vida interna dels dos socis. Tudanca va sortir reelegit secretari general de la federació castellanolleonesa el novembre passat, i just abans que Mañueco premés el botó de la convocatòria del 13-F s’havien tancat tots els congressos provincials, de manera que el partit s’ha renovat per complet i la continuïtat del líder regional està, almenys per ara, garantida. #EnDirecto | Sánchez anima a votar para que se cumpla el "deseo" de que el PSOE gobierne también en CyL: "¿Os imagináis una Valladolid con un alcalde socialista, una España con un presidente socialista y una Castilla y León con un presidente socialista?" pic.twitter.com/B8p4vtPvad — Europa Press (@europapress) 11 de febrero de 2022 El problema territorial d’UP L’escrutini podria tenir més implicacions a Unides Podem. Sobretot, si són negatius. Els morats confien resistir i mantenir els dos procuradors que van obtenir el 2019. Fins i tot, obtenir-ne un més. Però, tret que aconsegueixin ser claus perquè governi el PSOE, la seva situació no canviarà gaire. No obstant, un mal resultat –tot i que no provocaria un terratrèmol dins la formació– deixaria patent un cop més la seva poca implantació territorial. Des de la seva irrupció en política han anat perdent múscul, fins a quedar-se fora dels parlaments de Cantàbria, Castella-la Manxa i Galícia. La pèrdua d’un dels dos escons que tenen a les Corts castellanolleoneses debilitaria també Pablo Fernández que, a més de candidat, és el coportaveu de Podem. Comparteix les funcions amb qui va ser la cap de llista dels morats a la Comunitat de Madrid el 2019, Isa Serra. Part de la responsabilitat dels resultats recaurà sobre la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz. La líder dels morats dins l’Executiu va deixar clar que el projecte que Unides Podem presenta a aquestes eleccions no té res a veure amb el projecte que prepara. Sembla haver-ho deixat clar amb la seva escassa participació en la campanya, tot i que ha tingut certa justificació –estava negociant la reforma laboral i la pujada del salari mínim–. No obstant, les urnes podrien suposar un toc d’atenció per a la ministra de Treball que, en algun moment, haurà de construir la seva plataforma sobre els fonaments que ara es forgen. .@IreneMontero : "La pregunta clave de estas elecciones es que han hecho por ti Mudanzas Mañueco y el PP en estos 35 años" https://t.co/q4UzvawjOi pic.twitter.com/qpl44Pkcwv — Europa Press TV (@europapress_tv) 11 de febrero de 2022 El 13-F es presenta, doncs, lliure de desavantatges almenys per a Sánchez. Com un win-win, com ho hauria definit el seu antic director de Gabinet, Iván Redondo. Fins i tot en el cas que el PSOE perdi i no governi, creu el seu equip, les urnes poden ser una sort de cara al futur.

L’esquerra busca el canvi o els rèdits d’un pacte PP-Vox a Castella i Lleó

El PSOE espera guanyar. Li clavaria un cop duríssim al PP si li prengués la Junta, però l’aliança amb Vox també l’ajudaria de cara a altres eleccions

Un mal resultat seria negatiu per a Unides Podem, sobretot per a Díaz, que hauria de construir la seva plataforma sobre els fonaments que ara es forgen

El més llegit