La CUP colla Aragonès perquè compleixi un pacte trencat

La CUP torna al córner un any després de les eleccions, exhibint un allunyament del Govern i autoexcloent-se com a soci. I ho fa recuperant l’eslògan de campanya: un referèndum abans del 2025. Dotze mesos enrere, els anticapitalistes van partir de les urnes com a soci preferent de Pere Aragonès i el van ajudar a pujar fins a la presidència amb un acord que es va trencar després del veto cupaire als Pressupostos. El punt d’inflexió va ser l’escàs nivell de compliment del tracte, a ulls de la CUP, set mesos després, tot i que per a Esquerra l’aprovació de les xifres era imprescindible per complir la seva part. De fons, el motiu del despenjament cupaire no era un altre que la constatació que, en cas d’avalar-los, es convertien en la crossa d’un Govern inclinat cap a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat, la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern i el projecte del Hard Rock Café, tres «macroprojectes» clau que la seva militància no estava disposada a digerir. Un capítol a part mereix la taula de diàleg. I és que la CUP és molt conscient que la desmobilització independentista i la falta d’un pla b, els agradi o no, dona més protagonisme al desglaç entre governs com l’única opció a curt termini. D’aquí ve que després que el cupaire Pau Juvillà quedés suspès per l’acatament de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a la Junta Electoral Central (JEC) hagin recuperat el referèndum com a objectiu amb què tornar a agitar els carrers. «Sense la mobilització als carrers, res funciona. No hi ha opcions», remarca un dirigent. Precisament la mobilització és l’únic que va conjurar les tres ànimes de l’independentisme institucional i les dues entitats sobiranistes la convulsa tardor del 2017. «Ni solucions màgiques, ni taules de monòleg», repetien aquesta setmana les primeres espases de la CUP per reivindicar la consulta com a horitzó compartit. El moviment antidesnonaments La falta de pols als carrers pel procés contrasta amb una mobilització antidesnonaments més gran en què participa bona part de la militància cupaire. La CUP pressiona perquè es desbloquegi el protocol d’actuació policial, encallat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquest bloqueig s’afegeix a la pressió perquè emergeixi una nova llei de vivenda que permeti oferir alternatives als llançaments judicials i a la revisió de les actuacions dels Mossos d’Esquadra. Hi ha sintonia amb Interior, però la CUP critica que hi hagi pocs avanços en la matèria, encarrilada des de la comissió parlamentària. «Nosaltres vam complir la nostra part, vam investir Aragonès, però ell no està fent el que va prometre», resumeixen veus de la CUP, amb poques esperances que la relació es redreci, però amb l’afany de pressionar perquè es compleixi el pacte que, en bona mesura, va acabar dins dels Pressupostos firmats amb els comuns. Els cupaires refusen que se’ls qualifiqui de socis del Govern, una cosa que no prova bé a Palau, però, ara que En Comú Podem també lliura un pols amb el president pel rebuig d’ERC a la reforma laboral, veuen una bretxa en què tornar a ser decisius.

La CUP colla Aragonès perquè compleixi un pacte trencat

Els anticapitalistes donen per amortitzat el termini donat a la taula de diàleg i exigeixen posar data a un nou referèndum abans del 2025

El més llegit