Junts negocia amb Eduard Pujol la seva restitució després de suspendre’l per presumpte assetjament sexual

El periodista Eduard Pujol va ser un dirigent destacadíssim de Junts per Catalunya fins que va ser destituït fulminantment el 26 d’octubre del 2020 sota una rotunda acusació d’assetjament sexual. Mesos després, el mateix partit que el va defenestrar li va demanar disculpes i li va prometre que seria restituït, una cosa que encara no ha ocorregut. Avui el tema és un autèntic tabú en la formació. Un motiu de gran incomoditat perquè, segons s’admet, ningú té clar com i per què va ser cessat de forma tan categòrica. El cas és un embolic complexíssim en el qual s’entrellacen animadversions, feminisme, denúncies no executades, recels i mitges veritats sobre una decisió de la qual ningú es fa responsable. Fonts de l’entorn de Pujol expliquen que encara avui, passats set mesos des de l’anunci de restitució, el juny del 2021, no s’ha formalitzat cap proposta, més enllà de suggeriments de rang molt menor al càrrec de portaveu parlamentari que ell ocupava. En canvi, a Junts afirmen que existeixen converses amb l’exdiputat i que, després d’haver esperat un temps «més que prudencial» per si algunes dones presumptament assetjades feien el pas i denunciaven, ara hi haurà una restitució «inequívoca». La gènesi L’exdiputat esgrimeix una vegada i una altra la interlocutòria que envia a judici una dona que «va pressionar, va acovardir i va difamar» Pujol a través de les xarxes socials i que després el va denunciar per assetjament. En la gènesi del cas, sempre segons les fonts esmentades, estaria l’animadversió d’algunes dirigents del partit contra el llavors càrrec parlamentari, que haurien propiciat un «judici sumaríssim» en el qual ell no va poder ni defensar-se. La portaveu de Junts, Elsa Artadi, va ser contundent en una roda de premsa: «La informació que tenim és prou greu i urgent perquè el partit el suspengués cautelarment de militància». Fonts coneixedores del cas al si del partit admeten que aquest assumpte ha generat una enorme incomoditat interna. I es fa autocrítica, tot i que en privat: «Això s’ha portat molt malament, però... ¿com et creus que funcionen les coses en aquest partit?», admet un dirigent. Els efectes indesitjats Els fets són els següents: la responsable de Feminisme de JxCat, Aurora Madaula, va ser l’encarregada de recollir les versions de dues dones que van informar a la direcció del partit un presumpte assetjament per part de Pujol. Segons aquestes fonts, les dones també es van posar en contacte amb l’Institut Català de les Dones. A partir d’allà apareix una nebulosa respecte a quin òrgan va decidir l’expulsió com a militant de Pujol, més enllà que Artadi va comparèixer en nom, òbviament, de tot el partit. Segons altres fonts, tant Albert Batet (president del grup parlamentari) com Josep Rius (vicepresident de Junts) van ser els encarregats de comunicar la decisió a Pujol. Però, com Artadi, van ser mers executors d’una ordre, segons s’afirma, del secretari general. És a dir, de Jordi Sànchez, que en aquell moment estava a la presó per la sentència del procés. Segons fonts pròximes al secretari general, ell defensa la seva actuació després de constatar el contingut de l’informe d’una comissió interna contra l’assetjament. «L’Eduard havia caigut en desgràcia», afegeixen. En aquell moment, JxCat encara no tenia un protocol específic. El cas es va precipitar a l’opinió pública al saber-se que algun mitjà de comunicació n’estava al corrent. Un forat negre En qualsevol cas, a Junts es nega que la destitució hagi tingut una motivació personal contra Pujol, però s’admet que hi va haver, com a mínim, una gran precipitació a l’hora de defenestrar-lo. «Mai es va portar el tema a l’executiva, mai hem vist la instrucció interna del cas i, des que es va decidir, mai més s’ha parlat del tema», assumeix una altra persona coneixedora del cas. El detonant del malestar intern és que la gestió de tot aquest conflicte, en el qual les dones no han presentat denúncia contra Pujol, ha generat un mal notable en la lluita contra el masclisme i les agressions sexuals, com apunta una dirigent. La pregunta de per què elles no van denunciar té una resposta, en una de les fonts de Junts citades: possiblement, per «por». Segons fonts de la cúpula, és «hipòcrita» parlar ara de precipitació en la destitució de Pujol perquè, en aquests casos, sempre la política actua de forma immediata sense esperar al veredicte judicial. Del periodisme a la política Pujol es va unir com a independent a la candidatura de JxCat en les eleccions catalanes del 2017, encapçalada per Carles Puigdemont, i va ocupar el vuitè lloc, just darrere dels presos, els exconsellers que se’n van anar de Catalunya després de la DUI i l’actual presidenta del Parlament, Laura Borràs. Aconseguida l’acta de diputat, Pujol va ser designat portaveu adjunt i després portaveu del grup parlamentari. Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB, Pujol va iniciar la seva carrera com a periodista a Ràdio Martorell, el seu poble natal, i després va ser fitxat com a redactor d’esports a Catalunya Ràdio. Va treballar també al Barça i, posteriorment, es va incorporar a RAC-1. El 2012 va ser nomenat director de la cadena, càrrec que va abandonar per fer el salt a l’arena política.

Junts negocia amb Eduard Pujol la seva restitució després de suspendre’l per presumpte assetjament sexual

Un jutge ha enviat al banc dels acusats una dona per «pressionar, acovardir i difamar» l’expolític, que denuncia una campanya de demolició

El més llegit