El passat del rei Joan Carles a Jersey, ‘pròleg’ de les fundacions Lucum i Zagatka

El fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, ha considerat provat que el llavors rei d’Espanya, Joan Carles I, ha sigut el titular, l’únic beneficiari, dels ‘trusts’ (fideïcomissos) Tartessos i Hereu al paradís fiscal dependent del Regne Unit conegut com a Jersey, illa de l’arxipèlag de les Illes del Canal, creats el 1995 i el 1997 respectivament, i el beneficiari del qual a partir del 2004 va passar a ser l’exbanquer i historiador Joaquín Romero-Maura. Luzón, segons ha avançat la COPE, ha proposat l’arxivament de les terceres i últimes diligències d’investigació sobre la fortuna presumptament amassada il·lícitament pel rei d’Espanya i actual rei emèrit autodesterrat a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units) des del 4 d’agost del 2020. Aquesta és una de les investigacions empreses per la Fiscalia Anticorrupció que van ser assumides el juny del 2020 per la Fiscalia del Tribunal Suprem. Les altres diligències Una altra de les diligències ha girat entorn de les presumptes comissions cobrades en l’adjudicació de l’AVE del Desert la Meca-Medina a través d’una transferència del Ministeri de Finances de l’Aràbia Saudita de 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) realitzada el 8 d’agost del 2008 a un compte de Joan Carles I a Suïssa, una investigació que també serà arxivada amb l’argument que el rei gaudia de la inviolabilitat constitucional, és a dir, era irresponsable davant procediments civils i penals. Així mateix, s’han investigat les transferències del magnat mexicà Allen Sanginés-Krause per valor de 800.000 euros dirigides al coronel de l’aire Nicolás Murga, ajudant de camp de Joan Carles I i presumpte testaferro seu. El coronel s’encarregava a través d’un compte a Ibercaja de distribuir els fons per a despeses de Joan Carles I, la reina Sofia, les seves filles i els fills de totes dues. I completaven les diligències unes indagacions sobre viatges en ‘jets’ privats de Joan Carles I per valor de set milions d’euros després de la seva abdicació a mitjans de juny del 2014 que van ser pagats per la Fundació Zagatka (‘enigma’ en rus). Les regularitzacions fiscals Joan Carles I va presentar el desembre del 2020 i el febrer del 2021 dues regularitzacions fiscals. Una en concepte de donació per valor de 678.393,72 euros referida a les transferències del seu amic, el milionari mexicà Sanginés-Krause, i una altra per 4.395.901,96 euros, com a «rendes derivades de l’assumpció per la Fundació Zagatka de determinats viatges i serveis». Aquestes dues regularitzacions es van presentar després que el tinent fiscal encarregat de les diligències, Juan Ignacio Campos, notifiqués a l’advocat de l’emèrit, el penalista Javier Sánchez-Junco, al juny, al novembre i al desembre, cada una de les diligències i li oferís personar-s’hi. L’advocat es va abstenir de ser part d’aquestes diligències per cobrir-se davant el fet que les regularitzacions fiscals poguessin ser invalidades per no ser espontànies, segons exigeix la llei. L’esborrany del decret d’arxivament de les diligències que, segons fonts fiscals, estaven més avançades, les de Jersey, va ser enviat pel fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, fa ja diverses setmanes. Però segons aquestes fonts consultades la part central del que pot dir-se l’exoneració penal de Joan Carles I són les dues regularitzacions fiscals per alguna cosa més de 5 milions d’euros, a les quals l’Organització Nacional d’Investigació del Frau (ONIF) ha de donar la seva conformitat. I com que són regularitzacions presentades després de la notificació sobre les investigacions a Joan Carles I, els tècnics han de justificar per què, malgrat això, són considerades «espontànies». Tartessos i Hereu En les seves conclusions sobre les operacions a l’illa de Jersey, segons s’ha apuntat, el fiscal Luzón assenyala que els ’trusts’ Tartessos i Hereu (la persona destinada a rebre una herència) «van ser fundats el 1995 i el 1997, respectivament, dels quals va ser beneficiari únic eI llavors rei d’Espanya». Els esmentats ‘trusts’ van ser creats, segons l’esborrany, per Manuel Prado i Colón de Carvajal. Tot i que l’informe no ho diu, es tracta de l’amic personal de Joan Carles I que ha prestat múltiples serveis per a ell, i segons múltiples evidències, el seu testaferro. Relata l’informe que aquests fideïcomissos van ser «liquidats» el 2004 i que els fons van ser transferits a un altre ‘trust’ de Jersey anomenat The JRM 2004 Trust, inicials que corresponen a Joaquín Romero-Maura. Segons el fiscal, «mai es coneixerà amb total certesa l’origen dels fons amb què van ser creats», i apunta que no hi ha indicis per vincular entre el 2004 i el 2021 The JRM 2004 Trust amb Joan Carles I. El 2002, una sentència de l’Audiència Nacional va declarar provat que van ser transferits 20 milions de dòlars al compte Adnhil Investments al banc Societé Générale Alsacienne (Sogenal) de Ginebra, en l’anomenada ‘operació Wardbase’. El beneficiari d’aquesta transferència del maig de 1992: Manuel Prado y Colón de Carvajal. Segons la sentència, aquesta quantitat «va ser distribuïda després entre diversos comptes de diferents entitats bancàries». Els diners van ser enviats per ordre del llavors home fort de Kuwait Investment Office (KIO), el fons sobirà d’inversió, Javier de la Rosa. Ja llavors, el ponent, el magistrat Siro García, advertia que no es va poder seguir la pista dels diners. Manuel Prado y Colón de Carvajal va ser condemnat per un delicte d’apropiació indeguda a dos anys de presó i al pagament de 12 milions d’euros. Prado ingressa a la presó el 26 d’abril del 2004, on es mantindrà durant dos mesos. El canvi de beneficiari El canvi de beneficiari a Jersey, amb la prèvia creació d’un nou ‘trust’ a nom de Romero Maura, al qual al·ludeix l’informe de Luzón, es realitza en aquells moments crucials del 2004. Fins aleshores, Prado y Colón de Carvajal és «l’home del rei». Davant les dificultats amb la justícia, Romero-Maura entra llavors en escena. Romero-Maura, que ara, als seus 82 anys, pateix de la malaltia d’Alzheimer en grau avançat, tenia experiència financera. Havia sigut banquer a Washington i va ser nomenat president director general de Merril Lynch França, on va exercir el 1987 i el 1988. I, juntament amb Manuel Prado y Colón de Carvajal, havia servit Joan Carles I, el 1993, com a conseller en la fundació que donaria naixement al Centre Rei Joan Carles I d’Espanya a la Universitat de Nova York. En el seu informe, Luzón assenyala que la finalitat dels ‘trusts’ Tartessos i Hereu en els anys 90 del segle passat «era recolzar el llavors Rei Joan Carles en el cas que fos deposat per un cop institucional o una situació similar i tenien aquest com a únic beneficiari». Precisament, en aquells anys, l’octubre del 2003, es crea al paradís fiscal de Liechtenstein, la Fundació Zagatka. El primer beneficiari és Álvaro de Orleans, cosí de Joan Carles I; el tercer beneficiari és Joan Carles I; el quart és el llavors príncep d’Astúries, Felip de Borbó, i les cinquenes beneficiàries són les infantes Elena i Cristina. El document Segons el document a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, a l’obrir el 30 d’octubre del 2003 el compte de la Fundació Zagatka, el número 0251-798208-9, al banc Credit Suisse de Ginebra, Arturo Fasana, gestor d’Orleans, i també més tard directament del rei Joan Carles I, deixa constància al formulari del perfil de client que espera rebre un moviment de diners de 250 milions d’euros aproximadament (veure document). Documento Título del documento (Auto) Ver pdf I a la casella sobre l’origen dels valors patrimonials dipositats a l’entitat i com han sigut adquirits, assenyala: «Comissió percebuda en el procés de venda de Banco Zaragozano a Barclays Bank, Londres». El mateix concepte figurarà en un perfil de client del 28 de juliol del 2009. Pels 7 milions d’euros que va pagar Zagatka a les companyies de ‘jets’ privats després de la seva abdicació, Joan Carles I ha presentat la regularització més important, segons s’ha apuntat, els 4.395.901,96 euros. Però el que crida l’atenció és la coincidència en l’argument polític entre els estatuts de la Fundació Zagatka i els dels ‘trusts’ Tartessos i Hereu. Orleans, primer beneficiari de Zagatka, nomena tercer beneficiari Joan Carles I «a causa del seu sentiment d’admiració i reconeixement per haver obert per a Espanya el camí de la llibertat i haver portat el país, amb la seva constància, habilitat i humanitat, restablint les llibertats públiques i un règim parlamentari, fins a la democratització». ‘La tempesta’ Tartessos i Hereu, creats per Manuel Prado y Colón de Carvajal, busquen «recolzar el llavors rei Joan Carles en el cas que fos deposat per un cop inconstitucional» o una situació similar. «I per aquesta destinació, el passat és pròleg», diu Antonio a Sebastián en l’acte II escena I d’aquesta obra de poder i control que és ’La tempesta’, l’última de Shakespeare. A primers de juny del 2012, davant la informació fiscal més gran que Suïssa s’ha compromès a aportar a l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), hi ha un canvi en la legislació helvètica. Segons ha explicat Dante Canonica, l’advocat de Joan Carles I al fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, aquest canvi porta Joan Carles I a fer una «donació irrevocable» dels 64,8 milions d’euros que ha «regalat» l’Aràbia Saudita a la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Una donació que, tenint en compte la persecució posterior d’aquests diners que emprèn Joan Carles I en tots aquests anys, buscava desactivar una «bomba de rellotgeria» –Canonica ‘dixit’– per poder seguir usufructuant-lo.

El passat del rei Joan Carles a Jersey, ‘pròleg’ de les fundacions Lucum i Zagatka

El monarca emèrit va ser l’«únic beneficiari fins al 2004» de dos ‘trusts’ al paradís fiscal de Jersey, segons l’esborrany del decret d’arxiu d’una de les tres investigacions sobre activitats presumptament delictives de l’excap de l’Estat

El més llegit