Rere el ‘putsch’ frustrat del 3-F, la debilitat extrema del Govern

El ‘flashback’ de la votació del dijous 3 de febrer uns minuts abans de decidir sobre el decret llei de reforma de la llei de reforma laboral de Mariano Rajoy proporciona un fotograma clau per entendre el que ha passat. Sobre un quart de set de la tarda, Cuca Gamarra, portaveu del PP, puja a la tribuna on hi ha la presidenta de la Cambra, Meritxell Batet. S’hi afegeixen Guillermo Mariscal i el secretari general del PP, Teodoro García Egea. Al veure l’enrenou, pugen el vicepresident primer, el socialista Alfonso Rodríguez Gómez de Celis; la vicepresidenta segona, la popular Ana Pastor; la vicepresidenta tercera, Gloria Elizo, i també s’hi afegeix el secretari quart, el popular Adolfo Suárez. Amb la presidenta Batet hi ha el lletrat major Carlos Gutiérrez, secretari general del Congrés. «Presidenta, el diputat Alberto Casero ha votat telemàticament i hi ha hagut un error informàtic; és necessari repetir el seu vot de manera presencial», urgeix la portaveu del PP a Batet. «Aquí no s’ha detectat cap fallada informàtica, tots els que han votat ho han fet amb normalitat», replica el lletrat major Gutiérrez. És que aquest 3 de febrer han votat 14 o 15 diputats via telemàtica. Cap error. La presidenta Batet conclou: «Al no registrar-se un error en el sistema les normes no permeten que el diputat torni a votar de manera presencial». Els membres del PP presents poden demanar que se suspengui la votació i que es reuneixi immediatament la Mesa del Congrés per examinar la situació. Però s’abstenen de fer-ho. «No ha sigut una situació o discussió dramàtica la que es viu allà a dalt, a la presidència. S’adverteix incertesa, però em sembla que el PP creu que li sortiran igualment els comptes i aconseguirà tombar el decret», diu un membre de la Mesa del Congrés a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Tots tornen al seu seient. Les portes de l’hemicicle, com és habitual, es tanquen. Ningú pot entrar o sortir durant la votació. Des del seu seient, la portaveu del PP té també la possibilitat d’aixecar-se i demanar la suspensió de la votació. No ho fa. A la presidència arriba la notícia que Casero és al Congrés. Tenia gastroenteritis i va aconseguir autorització de la Mesa per votar telemàticament. Però el PP l’ha cridat d’urgència. I és aquí amb les portes ja tancades. Meritxell Batet s’equivoca en el recompte i dona per derogat el decret llei. Els diputats del PP i Vox esclaten d’alegria. La notícia esperada. Sergio Sayas i Carlos García Adanero, els dos diputats d’Unió del Poble Navarrès (UPN) que havien promès al seu partit votar a favor del decret llei, en aplicació de l’acord segellat amb el PSOE el dimecres 2 de febrer a Madrid, han complert. Conspiració secreta Però no amb l’executiva d’UPN sinó amb el que s’havien juramentat, sigil·losament, amb el PP i Vox, en una conspiració secreta fins al resultat de la votació. El ‘putsch’ del 3-F és una realitat. Es tracta d’una moció de censura encoberta. La reforma de la reforma laboral farà caure el Govern de Pedro Sánchez. Però vet aquí que l’eufòria dura només uns segons. El ‘trompe-l’oeil’ es desdibuixa. I és que Batet rectifica: el decret llei es convalida per un vot. És el vot d’Alberto Casero, el que li havia anticipat Cuca Gamarra feia uns minuts. Casero, mà dreta de García Egea dins el partit, s’ha equivocat i ha votat sí quan havia de votar no. Ja no és la mà de García Egea sinó la mà de Déu, la referència de Diego Armando Maradona als mitjans de comunicació britànics al marcar el gol amb la mà esquerra a la porteria d’Anglaterra el 22 de juny de 1986 en el partit de quarts de final de la Copa del Món a Mèxic. I no és l’única mà de Déu que mou Casero. No és el seu únic error aquest 3-F. Vota no a la tramitació del decret llei de reforma laboral, és a dir a favor del Govern, com a projecte de llei, i en contra d’una moció del seu partit, el PP, sobre «observança constitucional del programa legislatiu» del Govern. El bloc parlamentari que sosté el Govern de coalició de Pedro Sánchez sabia que aquesta votació era decisiva, de supervivència de l’Executiu i per complir una de les exigències per al desemborsament de 12.000 milions d’euros per part de la Comissió Europea a mitjans del 2022. D’aquesta quantitat, 10.000 milions depenien de la convalidació del decret llei. I coneixia la dificultat per aconseguir el suport dels partits del seu «arc parlamentari virtual». «No es pot tenir aquesta prepotència. Ara ve un mindundi del ministeri i et diu ‘aquí tens el text’. El descrèdit del parlamentarisme té a veure amb això. No es pot arribar a l’extrem de plantejar una negociació parlamentària sense que es pugui moure ni una coma», explica un diputat de l’esmentat «arc parlamentari virtual». Però eren llenties, o tot o res, segons el pacte entre el Govern, la CEOE i els sindicats. El Partit Nacionalista Basc (PNB), doncs, estava exclòs si no s’entrava a negociar el contingut. I les pressions sobre Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), fins i tot per via sindical, van demostrar ser un viatge enlloc. Una oportunitat de trencar amb el PP Tot i que semblava una situació sense sortida, va sorgir la carta d’UPN. L’expresident d’aquesta formació i expresident de Navarra, Miguel Sanz, d’una banda, i Javier Esparza, president del partit, de l’altra, van veure una oportunitat per partir peres amb el PP i replantejar la coalició Navarra Suma. Alguns empresaris rellevants van apostar perquè la reforma de la reforma laboral fos aquesta oportunitat. «Dimecres a la nit Javier Esparza estava segur que tot aniria sobre rodes. Els dos diputats a Madrid havien assegurat que seguirien la disciplina de votar a favor del sí al decret laboral segons havia acordat el Comitè Executiu d’UPN», assenyala una font que va mantenir estret contacte amb Sanz i Esparza durant aquelles hores. «Esparza i Sanz estan convençuts ara, després del que va passar, que els dos diputats van fer saber al PP i Vox quina era la seva intenció final: votar no», afegeix la font. Amb tot, tirar endavant la nova reforma laboral amb els dos vots d’UPN –en cas d’haver funcionat– ja era una solució in extremis de gran debilitat i impotència. Mirant enrere, el camí cap aquest dilema va començar el 22 d’octubre del 2021, quan la presidenta del Congrés Meritxell Batet, després d’assumir la certesa que el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, iniciaria un procediment penal per desobediència contra ella –el fantasma de Carme Forcadell– si no anul·lava l’escó del diputat canari d’Unides Podem Alberto Rodríguez, va procedir a treure-l’hi. I va seguir quan Unides Podem en lloc de substituir Rodríguez en l’escó de cara a les pròximes batalles, tan decisives com les del decret llei de reforma laboral, va optar per mantenir-lo simbòlicament buit. De simbolisme, com s’ha pogut comprovar ara, res. Un escó buit «El combat jurídic no pot justificar mantenir un escó buit. El Tribunal Constitucional no és un jutjat de guàrdia a què acudeixes en empara i procedeix amb la celeritat que es pretén», assenyala una font judicial. El PP i Vox, convençuts de la politització de la justícia a favor seu, seguiran ara amb la farsa als tribunals del que és l’Estat Judicial Espanyol amb majúscules.

Rere el ‘putsch’ frustrat del 3-F, la debilitat extrema del Govern

L’exigència de la patronal de no modificar ni una coma de la reforma pactada per al mercat laboral va excloure el PNB i va llançar Pedro Sánchez als braços d’UPN

El més llegit