Sánchez prioritzarà els socis sense renunciar a la suma de Cs i el PNB

Quan dijous va estar a punt d’estavellar-se la reforma laboral en el Congrés, una pregunta recorria els escons. ¿Moria la via alternativa encoratjada per la Moncloa abans de néixer? Unides Podem sentenciava que sí, que aquest 175-174 que va llançar el marcador de la Cambra, una victòria per al Govern només possible per l’error del diputat del PP Alberto Casero, demostrava que no hi ha més camí que el bloc d’investidura. No way. Però la lectura de Pedro Sánchez, de la direcció del PSOE, és ben diferent: defensen que sí, que sí que hi ha una aliança diferent a la dels socis habituals, una majoria «transversal», amb Ciutadans i el PNB, i també amb PDECat i Coalició Canària. Una suma, això sí, molt complexa, i que podria operar en algunes lleis econòmiques o normes menys ideològiques, però a la qual el president no renuncia en absolut per a casos «puntuals», perquè la seva prioritat és continuar «avançant», tirant endavant més reformes i, sobretot, els compromisos exigits per Brussel·les. Aquesta combinació, a més, li permet centrar la seva imatge i la del PSOE davant el nou cicle electoral que engega el pròxim 13-F a Castella i Lleó. Ja des de finals de desembre, quan es va tancar el pacte sobre la reforma laboral amb patronal i sindicats, els interlocutors socialistes, capitanejats pel ministre de la Presidència, Félix Bolaños, van comprovar que Bildu es despenjava i que seria missió impossible atraure el PNB, per la seva «competició» amb l’esquerra abertzale i la pressió dels sindicats majoritaris a Euskadi, ELA i LAB, i a ERC, per la seva demanda de canviar el text i per la seva rivalitat electoral amb la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz. Per això van obrir diàleg amb els petits partits i la dreta de la Cambra que estava disposada a convalidar el decret sense que hi hagués modificacions, condició explícita i rotunda que va posar Sánchez per «preservar» l’acord del diàleg social. Així, els socialistes van anar amarrant els recolzaments de Ciutadans o Coalició Canària, i van lligar el sí del PDECat i Nova Canàries, socis habituals i fiables per a l’Executiu. També van donar el seu suport Més País, Compromís, Terol Existeix i PRC. Però la via Cs només podria prosperar incloent en l’equació UPN, la dreta foralista navarresa. Primer va sondejar Rafael Simancas, número dos de Bolaños, el parlamentari Sergio Sayas, i aquest li va mostrar la seva disposició a donar suport al text si no es tocava, però es va remetre al seu cap de files, Javier Esparza. Cap al 27 de gener, Bolaños i Santos Cerdán –secretari d’Organització del PSOE– es van reunir amb ell al despatx del ministre i van avançar cap a l’acord. El pacte es va tancar dimecres a les 19.30. Però Sayas i el seu company d’escó van enganyar tothom i van trair el mandat de la seva direcció. Només l’error del diputat Casero va salvar la reforma del naufragi. Els dos «trànsfugues» van ser requerits aquest dissabte pel 80,62% del consell polític d’UPN a entregar les seves actes o seran expulsats, però tots dos s’hi neguen. A l’equip de la vicepresidenta segona creuen que la votació de dijous dona la raó a la que va ser la seva aposta «fins al final», fins que es va demostrar impossible, la majoria d’investidura: «Ha quedat clar que no existeix cap altra via diferent». «No hi havia cap altre compte possible, per molt que Yolanda s’entossudís en el bloc d’investidura», «érem en un atzucac, no hi havia més», rebaten dos dels negociadors socialistes. Acceptar la condició dels ‘jeltzales’ (donar prevalença als convenis autonòmics) «treia Cs de la llista del sí (9 vots) i suposava la ruptura amb la CEOE», recorden. Trucada de Sánchez i Ortuzar No obstant, les converses amb ERC i el PNB van seguir fins a l’últim minut. Sánchez va parlar amb el president del PNB, Andoni Ortuzar, abans de l’arrencada del ple per intentar convèncer-lo, sense èxit, però sobretot per consolidar els ponts entre els dos partits més enllà de la reforma laboral. A la tribuna i els passadissos, ERC i el PNB, i també Bildu, van insistir que el bloc de progrés no estava trencat. «No s’acaba el món», va glossar Gabriel Rufián, el portaveu republicà. La prioritat per a la Moncloa és ara rellançar les relacions amb els seus socis. El portaveu socialista, Héctor Gómez, ja va parlar amb alguns grups divendres i la previsió és que la maquinària es torni a greixar després del 13-F. A la Moncloa assumeixen que normes com la llei mordassa o la llei de vivenda només prosperaran amb el bloc d’esquerres. També tots els textos d’empremta social. «El gruix de les lleis sortirà amb els nostres socis, però hi pot haver algunes normes, com les de caràcter econòmic, en les quals Cs se sumi i el PNB hi sigui», indica a EL PERIÓDICO un ministre de pes. Un exemple, assenyala, és la llei crea i creix, per fomentar la creació d’empreses, compromesa amb Brussel·les. Un altre exemple el posa un grup minoritari: la llei de propietat intel·lectual. Més dubtes llança un text molt simbòlic però que compta amb una oposició frontal d’ERC: la llei de memòria, que segueix congelada per falta de recolzaments però que l’Executiu no renuncia a negociar amb Cs. Per a la majoria «transversal» es necessitaria el concurs, a més, del PDECat i CC. Els nacionalistes canaris van votar en contra de la investidura de Sánchez però sí que han sostingut el Govern en moltes votacions. A partir del juny, a la veterana Ana Oramas l’acompanyarà María Fernández. Nova Canàries, en virtut dels pactes electorals contrets amb CC el 2019, cedirà el seu escó al seu soci majoritari de coalició. Seran, doncs, dos vots, no un. El Consejo Político de UPN ratifica pedir el acta a Sayas y Adanero o expulsarles https://t.co/AjeS7FzVpC pic.twitter.com/wixQLAnOHu — Europa Press TV (@europapress_tv) 5 de febrero de 2022 «Eixamplar majories» El veritable soci prioritari per a l’Executiu és, admeten a la Moncloa, el PNB. I a partir d’aquest es van construint les majories. Els socialistes aïllen, doncs, el desacord per la reforma laboral, perquè la resta de lleis no tenen els mateixos «condicionants», i estan obertes a modificacions, al contrari del que ha succeït ara. La relació amb els nacionalistes bascos descansa, sobretot, en Bolaños, Cerdán i Gómez, i amb els republicans el pont entre Rufián i Adriana Lastra és ja molt sòlid. El 24 de gener, les delegacions de PSOE i ERC es van veure telemàticament en una reunió «fructífera», més enllà que es mantingués el xoc per la reforma. Sánchez, significativament, dimecres passat i des de Dubai, va insistir que l’estabilitat del Govern està «garantida» i que pretén culminar la legislatura el 2023, per a la qual cosa va apel·lar «tots» els partits a «posar l’espatlla» i garantir l’aprovació de reformes amb ampli suport social. Abans, Bolaños havia apostat per «eixamplar majories». Lastra va abraçar la fórmula del «com més, millor». A la Moncloa i a Ferraz remarquen que no hi ha pretensió de substituir els socis per la via Cs, però no tanquen portes a res. Sobretot perquè veuen els taronges «amb ganes de jugar i diferenciar-se del PP». De funcionar com a frontissa i de mostrar-se com «una dreta responsable». «Cs necessita oxigen», opinen en l’estat major socialista, on són conscients que els taronges «no estaran en la suma amb ERC i Bildu». Altres grups dubten que puguin participar d’un pacte en el qual hi hagi el PNB, tot i que el cert és que ja el Govern va poder salvar els últims estats d’alarma del primer confinament gràcies als recolzaments dels nacionalistes bascos i dels liberals. Bolaños i Gómez són els que vehiculen el diàleg amb Inés Arrimadas i el seu portaveu a la Cambra, Edmundo Bal, i la relació és fluida. «Seguirem igual –admeten a la cúpula de Cs a aquest diari–. Iniciativa per iniciativa, veient si casen amb els nostres valors, són bones per als espanyols i no són cessions al sobiranisme. El que faci el PSOE ho hauran de decidir ells. Entenem que la possibilitat de l’alternativa amb nosaltres existeix i caldrà veure cada projecte». Luis Tudanca interviene en la convención que reúne a varios presidentes autonómicos socialistas en Segovia. Síguelo #endirecto https://t.co/QR0JxW9LXk — Europa Press (@europapress) 5 de febrero de 2022 «Pactar amb uns i amb altres» «Tenim el mandat del president de treure totes les lleis, d’anar-les negociant-ne una a una, i sense complexos. I en molts temes la combinació de Cs i el PNB pot funcionar, sobretot perquè ERC va distanciant-se segons ens acostem a les urnes», assenyalen en la direcció parlamentària socialista. «Pedro no ha canviat d’opinió en tot aquest temps de legislatura. El PSOE som la columna vertebral del país, i som capaços de pactar amb uns i amb d’altres. No ens condiciona el que pensi Unides Podem», diuen a l’equip del cap de l’Executiu. En definitiva, Sánchez continua apostant per la geometria variable. La va buscar per als seus primers Pressupostos, els del 2021, però Pablo Iglesias va dinamitar aquesta via i, segons el parer de la Moncloa, «tampoc Cs es va atrevir a pactar. L’exvicepresident segon va tornar a clamar contra la «geografia variable», per ser una «trampa». «Pablo és un ex», resolen en la part socialista. Traducció: el president buscarà aliats sense prejudicis per a cada llei, tot i que donant preferència als seus socis. «Unides Podem sempre diu que o amb el papa o amb la mama. I nosaltres diem que com més, millor», resumeix una dirigent de la màxima confiança de Sánchez. Aquesta és la clau. Ho explica així un altre ministre: «Prioritzem la majoria d’investidura, però estem oberts a altres forces que sumin». Aquesta reflexió es complementa amb la lectura òbvia que va fer el president de les eleccions portugueses de diumenge passat, en les quals van sortir castigats els socis dels socialistes que van bloquejar els últims Pressupostos: els votants penalitzen, va dir, els que no contribueixen a l’«estabilitat» i els que no «posen l’espatlla». La reforma laboral aprobada hoy trae mejoras para los trabajadores, pero la votación demuestra que la “geografía variable” es una trampa. De no ser por el error, hoy la derecha podría haber asestado un golpe durísimo a Yolanda y a UP. Toca rehacer y cuidar el bloque plurinacional — Pablo Iglesias 🔻 (@PabloIglesias) 3 de febrero de 2022 La imatge de centralitat que va buscar el PSOE per a la reforma laboral «per descomptat» que creu que el beneficia per al 13-F, segons l’anàlisi de Ferraz. I hi ha membres del Gabinet que adverteixen que ha d’aprofundir en aquest camí: »Pedro no està incòmode amb aquesta via. Si no s’ocupa la via central, no hi haurà res a fer en eleccions». Altres grups minoritaris reconeixen que els socialistes perseguiran l’alternativa, tot i que aritmèticament no és gens senzilla, perquè, com assumeixen a ERC, «Bildu els mata i ho saben». Espanya ja està submergida en la segona part de la legislatura, amb almenys tres processos electorals previs a les generals –a Castella i Lleó el 13-F, a Andalusia probablement abans de l’estiu i les autonòmiques i municipals de maig del 2023–, i Sánchez vol posar l’accelerador a la seva agenda legislativa per complir amb Brussel·les, enfortir els ponts amb els seus socis i obrir el focus a altres forces, mirant de reüll les urnes. Castella i Lleó també ajudarà a redefinir estratègies. Per a tothom. Per al Govern, però també per a l’oposició.

Sánchez prioritzarà els socis sense renunciar a la suma de Cs i el PNB

Després de la victòria per un sol vot de la reforma laboral, l’Executiu es bolcarà amb el bloc d’investidura, però està disposat a pactar «sense complexos»

El PSOE pretén pactar amb els aliats habituals el gruix de les lleis, però creu possible el recolzament de Cs, que veu amb ganes de «jugar», en textos econòmics

El més llegit