Borràs cedeix a la ‘via Torrent’: similituds i diferències de la seva actuació davant la Junta Electoral

Laura Borràs va estrenar la presidència del Parlament asseverant que desafiaria l’Estat i que no sucumbiria a les seves «ingerències». Aquell 12 de març, a l’auditori de la Cambra catalana, va pronunciar un discurs envalentit en el qual va ignorar el seu predecessor, Roger Torrent. Però, quan falta un mes per al primer aniversari en el càrrec, i davant la condemna judicial a un diputat, Borràs s’ha trobat en la mateixa tessitura que Torrent: escollir entre la desobediència que ella enarborava –amb conseqüències judicials pel mig– o acatament, que és el que ha passat. Pel camí, hi ha hagut noves fórmules, però l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) s’ha acabat imposant sense sentència ferma per als parlamentaris inhabilitats pel TSJC. Aquestes són les similituds i les diferències: Les condemnes i la intervenció de la JEC El llavors diputat i president de la Generalitat, Quim Torra, es va negar a despenjar una pancarta del Palau de la Generalitat, i el cupaire i secretari tercer de la Mesa, Pau Juvillà, no va retirar uns llaços grocs del seu despatx a la Paeria de Lleida el 2019, quan era regidor. Tots dos van acabar inhabilitats per una condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Torra, durant un any i mig; Juvillà, durant sis mesos. El PP i Cs van reclamar a la JEC que retirés de manera immediata la credencial de diputat al llavors president i el Parlament va presentar al·legacions per evitar-ho. Torra va comunicar a la Junta Electoral Provincial de Barcelona que recorreria davant el TS perquè suspengués la resolució de la JEC. Però l’ordre va arribar el 3 de gener, sota la presidència de Torrent. En el cas de Juvillà, Cs i el PPC van sumar amb Vox i van fer pinça davant la JEC, que va suspendre el cupaire amb data 20 de gener malgrat les al·legacions del Parlament, una decisió que va ratificar una setmana després l’òrgan administratiu en resposta a un escrit de Cs. Recurs i dictamen en el ple Borràs i la resta de la Mesa de la Cambra catalana van acordar el 24 de gener que el recurs contenciós administratiu que anava a presentar davant el Tribunal Suprem es votés en el ple l’endemà, abans de la seva formalització, ja que en el cas de Torra es va votar a posteriori, quan ja no tenia l’acta, i després que així ho reclamés el tribunal. A diferència del cas Torra, el cupaire va utilitzar una escletxa legal emparant-se amb una sentència del Tribunal Suprem sobre l’expresident en la qual s’indica que la competència per decidir els efectes de condició d’un diputat que es puguin derivar d’una inhabilitació sense sentència ferma és del Parlament i, en cas d’«inactivitat», de la JEC. Per anul·lar la possibilitat que s’imposés la JEC, es va convocar la comissió de l’estatut dels diputats i es va elaborar un dictamen que es va votar en el ple el 17 de desembre en defensa de l’escó de Juvillà. Després del segon pronunciament de la JEC, que confirmava la retirada de l’acta, Borràs va voler que se celebrés de nou aquesta comissió –amb un nou dictamen– i que es votés novament a l’hemicicle, com va passar dijous. Tot això, dins d’una proposta en la qual volia suspendre l’activitat parlamentària i que va acabar sent una desconvocatòria de comissions per falta de quòrum al no assistir-hi els independentistes. Els funcionaris i el vot dels inhabilitats En el mandat de Borràs, el dictamen aprovat per la comissió de l’estatut dels diputats i ratificat en el ple afirma que Juvillà continua sent diputat, tot i que no poden mantenir les seves funcions si impacten amb la tasca del cos funcionarial, fixant així possibles conseqüències judicials per a la plantilla com el «límit a la desobediència». Sota la presidència de Torrent, va ser el secretari general del Parlament, Xavier Muro, com a responsable de l’administració parlamentària, qui va donar instruccions als serveis de la Cambra perquè s’executés l’ordre, i es va fer efectiva la pèrdua de la condició de diputat de Torra, que es va mantenir com a president fins al veredicte final del TS. De fet, va desconnectar el botó de vot. En el cas Juvillà, Borràs també va arribar a aquest punt, però, abans, va rebutjar la petició de delegació de vot del cupaire, sol·licitada a causa de la dificultat de continuar amb l’activitat parlamentària amb normalitat pel seu càncer, al·legant un «conflicte d’interessos» perquè l’únic punt que es votava era el dictamen, tot i que tampoc l’havia convocat al ple ni a la Junta de Portaveus. De fet, el Parlament va penjar dijous a la seva web que Juvillà no era diputat des del 28 de gener, un dia després de la ratificació de la JEC, tot i que Borràs i l’independentisme defensessin públicament que sí que ho era, i la secretària general Esther Andreu va ordenar que es posés ja en marxa la suspensió del diputat per complir amb la JEC. En el ple, es va votar a mà alçada a l’estar desconnectats els sistemes de votació. Sota la batuta de Torrent sí que hi va haver pronunciament del Tribunal Suprem abans de retirar-li l’acta, però en el cas Juvillà la JEC ja ha donat per ferma la seva sentència per via administrativa i s’ha executat sense la resolució de la petició de mesures cautelars del Parlament. L’execució de la inhabilitació ha sigut encara més ràpida que fa dos anys.

Borràs cedeix a la ‘via Torrent’: similituds i diferències de la seva actuació davant la Junta Electoral

Torra es va quedar sense el seu escó quan el Tribunal Suprem ja s’havia pronunciat sobre les cautelars, una cosa que no ha arribat a passar amb Juvillà

El més llegit