Dues lectures sobre l’esquerra a Castella i Lleó

Mentre que la narrativa sobre què està passant a la dreta és força clara –amb un PP a la baixa i un Vox que creix a costa seva a un ritme constant–, poques són les anàlisis de quines són les dinàmiques a l’espai de l’esquerra durant les eleccions de Castella i Lleó. A continuació, presento dues lectures sobre l’esquerra que ens deixa aquesta campanya, una menys esperançadora que l’altra. La baixa probabilitat de governar que té l’esquerra Comencem per la dolenta: les formacions progressistes parteixen amb poques possibilitats de guanyar les eleccions que se celebren a Castella i Lleó d’aquí 12 dies. Tan poques com un 2% segons Predi, el mercat de predicció que EL PERIÓDICO actualitza diàriament i que dirigeixo al costat d’Oliver Strijbis (Universitat de Zuric). Un percentatge raonable en una campanya poc agitada en la qual l’esquerra –el PSOE i Unides Podem– i els seus possibles aliats –UPL, Espanya Buidada, Sòria Ja i Ciutadans– sumarien 36 escons si es compleixen les nostres estimacions, cinc per sota de la majoria necessària per governar. Les enquestes més recents, a excepció del CIS, apunten a un escenari en general fins i tot més desfavorable, atorgant al centreesquerra en el seu sentit més ampli entre 33 i 36 procuradors. Una opció que sempre es pot tenir en compte és que les estimacions fallin, sobretot en un moment en què es presenten partits nous com Espanya Buidada a províncies amb pocs habitants on petites fluctuacions de vot, les més difícils de detectar per als models predictius, poden trastocar la suma d’escons. El cert és que és improbable que l’error sigui prou greu com per capgirar les eleccions. Un indicador d’això és que el PP i Vox sumen un nombre d’escons relativament estable i còmode segons la majoria de fonts. On hi ha més incertesa és respecte a la mida del mos que els ultradretans faran al partit de l’actual president, Alfonso Fernández Mañueco. Xocs innocus Una altra opció és que es produeixi un xoc electoral que agiti els equilibris entre blocs de partits. El primer que es pot apuntar referent a això és que la majoria de xocs decauen al cap de pocs dies. Dit d’una altra manera, si tenen lloc molt abans de la jornada electoral, és probable que els efectes ni es notin en els resultats. És poc probable que un esdeveniment d’aquestes característiques tingui lloc per tres motius. Els dos debats electorals –en campanyes tan protocol·làries com aquesta, aquests solen ser els principals esdeveniments– es produeixen més d’una setmana abans, dissipant els possibles efectes que aquesta campanya pogués tenir. El segon argument té a veure amb la poca visibilitat que estan tenint les formacions més desconegudes, és a dir, les que tenen més marge de creixement i d’alterar els resultats estimats. Les formacions de la constel·lació de l’Espanya Buidada, a més de Vox, UPL, UP, Cs i Per Àvila, han sigut excloses dels debats electorals. El resultat es pot comprovar en el primer debat que es va produir dilluns: pla i amb poca repercussió, d’una banda, zero mencions a les formacions absents a part de Vox, de l’altra. Finalment, un tema que s’ha colat a la campanya és la sospita que el PP estigui esquitxat per la corrupció. Tot apunta que es quedarà en això ja que el calendari judicial no pronostica que hi hagi notícies sobre aquests processos que afecten el PP de Castella i Lleó les pròximes dues setmanes. ¿I les bones notícies per a l’esquerra? La principal bona notícia és l’Espanya Buidada. Des de l’esquerra molts han vist l’aparició de les plataformes polítiques contra la despoblació com un veí incòmode més que fragmenta el calador de vots tradicional del PSOE i Unides Podem. Aquesta suspicàcia és en part raonable ja que Espanya Buidada entraria en la categoria dels partits ‘single-issue’ –l’àmbit de competició electoral dels quals se circumscriu a un sol tema. Això provoca que alguns ciutadans descontents amb el tema, en aquest cas la despoblació, que en un altre cas votarien l’esquerra, en molts casos acabin votant aquestes plataformes. Dit això, res fa indicar que Espanya Buidada només pugui perjudicar l’esquerra. El que ens ensenya la política comparada és que aquest tipus de formacions centrades en un sol tema són capaces d’atraure votants de tot tipus, també de dretes, i especialment votants poc ideologitzats o mobilitzats que s’abstindrien si no hi hagués una formació preocupada pel tema rural. Si fem cas a les tendències, que apunten a una progressiva concentració del vot al PSOE, i sobretot UP, en zones urbanes, no és forassenyat pensar que la consolidació de l’Espanya Buidada sigui competitiva també en el camp de la dreta. Fins aquí, l’aparició de l’Espanya Buidada suposaria una notícia tèbia per a l’esquerra. La veritable raó per la qual l’esquerra s’hauria d’alegrar és una altra. Com a emblema emergent del conflicte rural-urbà, Espanya Buidada ocupa al nostre país un espai que a molts països veïns ocupa la ultradreta. Efectivament, de Suècia a Àustria, passant per Europa d’Est, la majoria de partits que concentren el vot de zones rurals tenen també postures euròfobes, racistes i, en general, conservadores. La rebel·lia dels «llocs que no importen», com descriu el professor Rodríguez-Pose, tindria uns caires molt més moderats al nostre territori en cas de venir de la mà de l’Espanya Buidada. Un exemple d’això és el pas pel Congrés dels pioners de la plataforma, Terol Existeix, que s’han mostrat capaços d’investir un govern de centreesquerra i recolzar la majoria de les seves mesures expansives en drets socials. La clau del vot rural És cert que la pugna pel vot de municipis en declivi no està ni de bon tros resolta. L’estratègia de Vox a la campanya de Castella i Lleó és bona prova que la ultradreta espanyola no ha renunciat al votant rural. El seu lema electoral, ‘Sembra’, deixa poc lloc a dubtes. El problema dels de Santiago Abascal, el que realment els diferencia dels seus germans ideològics europeus, és que tenen dificultats per articular un discurs contra la degeneració de les grans ciutats, amb especial èmfasi, a la capital del país. Mentre que capitals com Viena, governada per socialistes, o Budapest, l’alcalde de la qual és verd, són el centre dels atacs de la ultradreta ruralista com a epicentre de la immigració, la llibertat sexual i la «degeneració» dels valors tradicionals, a Espanya Vox topa amb Madrid. Un símbol inapel·lable de les polítiques de dretes que a sobre recolza parlamentàriament la formació extremista. Sense capacitat de criticar la manera en què Madrid es beneficia de l’èxode de castellanolleonesos, l’acaparament de recursos i la competència fiscal a la baixa, Vox parteix amb un desavantatge clar davant Espanya Buidada no només al nord de Madrid, sinó també la resta de territoris que la voregen. Per comprovar si l’Espanya Buidada passa la seva primera prova de foc autonòmica queden exactament dotze dies. Falta un altre debat aquest divendres, i després, una setmana de silenci demoscòpic que prohibeix l’anunci d’enquestes però permet altres mètodes d’estimació secundària com el mercat de predicció Predi. Com és costum, publicarem l’evolució de les estimacions cada dia fins al mateix dia de les eleccions. Disfrutin de la recta final d’una campanya que servirà de primer sondeig per a la següent contesa electoral, Andalusia.

Dues lectures sobre l’esquerra a Castella i Lleó

Les formacions progressistes parteixen amb poques possibilitats de guanyar les eleccions, però res fa indicar que Espanya Buidada només pugui perjudicar l’esquerra

El més llegit