El rebuig del finançament autonòmic del Govern uneix Catalunya, Madrid i València

Per camins diferents i possiblement amb objectius finals divergents, la presidenta popular de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, el seu homòleg socialista valencià, Ximo Puig, i el president independentista Pere Aragonès coincideixen en una cosa: el rebuig absolut a la proposta que ha fet arribar el Govern per obrir el ball d’un nou model de finançament autonòmic per actualitzar un sistema caducat des de fa vuit anys. Aquests governs se senten especialment perjudicats pels càlculs de l’Executiu central a l’hora de distribuir els recursos. Són números basats a canviar el càlcul de la població «ajustada» de cada autonomia. La població ajustada és clau perquè determina el repartiment del 75% dels recursos del finançament autonòmic entre les diferents comunitats. A partir de la dada inicial de població real, el sistema calcula les necessitats de despesa de cada comunitat en funció de variables geogràfiques i demogràfiques, com la superfície del territori, la dispersió de la població, la insularitat i els trams d’edat de la població. El principi d’ordinalitat Segons la Comunitat de Madrid, en l’actual model de finançament autonòmic la diferència entre la població real i l’ajustada supera el 3%, «cosa que suposa una pèrdua de finançament de més de 200.000 habitants», segons fonts del Govern regional. Amb la proposta d’Hisenda, la diferència pujaria fins prop dels 250.000 habitants, i això, segons els càlculs de la comunitat, podria suposar una pèrdua final del 4% en el repartiment del finançament autonòmic, a falta de conèixer possibles canvis en les altres peces que integren el sistema, més enllà del criteri de població ajustada. Catalunya també considera que el criteri que hauria de prevaler és el de la població real. A més, el Govern de Madrid critica que la proposta que Hisenda ha posat sobre la taula és «escassa i parcial», ja que deixa per més endavant les reformes que podrien afectar els fons de convergència que serveixen per anivellar el repartiment de recursos. Entre altres qüestions, Madrid reclama que es respecti l’anomenat principi d’ordinalitat. Madrid és la comunitat amb més capacitat fiscal per habitant, però quan s’aplica l’actual sistema de finançament, la comunitat baixa fins al lloc número 9 en recursos per habitant ajustat. Segons el principi d’ordinalitat, que també han reclamat governs catalans de diferent color polític, la solidaritat amb les altres comunitats hauria de tenir com a límit que cap autonomia baixés esglaons en ingressos del sistema per habitant ajustat. Cap a la «sobirania fiscal plena» Per la seva banda, el Govern ha remès al Ministeri d’Hisenda un document duríssim en què qüestiona en la seva totalitat els criteris proposats pel Govern. El conseller d’Economia, Jaume Giró, no pot ser més contundent en el document remès al Govern al concloure –en un sentit similar al del Govern madrileny– que el que planteja el ministeri de Maria Jesús Montero no és «ni una proposta de reforma del sistema de finançament». Tal com va avançar Giró en una entrevista a EL PERIÓDICO, la conselleria rebutja el concepte de població ajustada plantejat per Hisenda i aspira i treballa per aconseguir una sobirania fiscal plena. Giró adverteix, igual que Ayuso, que iniciar la revisió del model de finançament amb una proposta sobre la població ajustada ve a indicar que el model global que es proposarà «no millorarà l’autonomia financera de les comunitats autònomes». En el document, el conseller critica Montero per mostrar unes intencions contràries a la d’una autonomia fiscal més gran i a una visió federal de l’Estat: «S’entreveu un model en què prevaldran les necessitats de despesa en lloc de considerar com a primordial la capacitat tributària de què disposa cada comunitat autònoma. Un model de finançament basat en necessitats ens allunya dels models de finançament dels països federals més desenvolupats». València també rebutja el criteri de despoblació Madrid i Catalunya també rebutgen el criteri de despoblació. Giró demana que s’apliquin polítiques correctives al marge del model i la comunitat que presideix Ayuso apel·la al factor de concentració de la població, que comporta despeses en mobilitat. Els experts valencians ja han conclòs que la despoblació no hauria d’aparèixer en el càlcul i que la dispersió no genera més despesa sinó menys i que en canvi la insularitat sí que ha de ser tinguda molt en compte perquè encareix els serveis. Si Catalunya considera que el model d’Hisenda la perjudica perquè la seva població real és més que l’ajustada, això també passa amb la població valenciana, d’uns cinc milions, però compta per menys. El Govern del socialista Ximo Puig ha manifestat el seu rebuig mitjançant un comitè d’experts, avalats per partits, patronal i sindicats integrats a la plataforma ‘Per un finançament just’, amb el recolzament del president del PP valencià Carlos Mazón, informa Carlos Alós. Almenys tres comunitats autònomes més governades pel PSOE –les Balears, Castella-la Manxa i Astúries–, i una altra del PP –Galícia– han mantingut les seves crítiques a la proposta del Ministeri d’Hisenda en les al·legacions que han remès al Govern central aquest dilluns, que era quan s’acabava el termini.

El rebuig del finançament autonòmic del Govern uneix Catalunya, Madrid i València

Els tres governs denuncien que perdrien ingressos a causa del nou mètode de càlcul de la població ajustada

El més llegit