Castella i Lleó, entre allò nacional i allò regional | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

Doncs ja som en campanya electoral. L’oficial, perquè l’extraoficial no sabem quan va començar. Ens endinsem en els primers dies de la campanya a Castella i Lleó amb algunes incerteses que poden marcar el futur no només dels castellans i lleonesos, sinó el d’andalusos i espanyols. És la primera vegada que Castella i Lleó celebra eleccions fora de la convocatòria ordinària, una cosa que en teoria les hauria de regionalitzar. No obstant, en lloc d’aprofitar aquesta convocatòria en solitari per posar a l’agenda mediàtica nacional els problemes d’una comunitat amb molts reptes, el PP està entossudit a nacionalitzar-les tot el possible i que a Sòria, Àvila o Valladolid es parli de les polèmiques creades dins de l’M-30. I aquesta tensió entre allò nacional i allò regional és el que dirimirà el vot del 13 de febrer. Cada partit es juga el seu, però sempre hi ha partits més exposats que d’altres. Vegem què hi ha en joc en aquestes eleccions. PP El PP és qui ha forçat l’avenç electoral sense un motiu autonòmic clar. L’estratègia de Pablo Casado consisteix a generar una imatge de final de cicle a nivell nacional i pretén alimentar-la amb suposades victòries en feus amb bones perspectives demoscòpiques, és a dir, amb enquestes a la mà. Alfonso Fernández Mañueco busca ‘ayusitzar-se’ amb un discurs contra Pedro Sánchez que eviti parlar dels seus temes: les protestes dels sectors sanitaris contra la seva gestió, un calendari judicial que l’assenyala directament per suposat finançament irregular, moviments provincials de l’Espanya Buidada... L’únic bon resultat per al PP és que puguin governar en solitari amb una victòria rotunda. Si, al contrari, Vox és soci indispensable o la suma alternativa dona, Mañueco s’afegirà a la llista d’avenços per perdre el poder, com el de Susana Díaz o Artur Mas. Ciutadans Ciutadans no volia aquest avenç electoral, però el temia. És un dels actors amb més a perdre, però també amb més a guanyar. Les declaracions de Francisco Igea just després d’assabentar-se de l’avenç per l’esquena del seu soci va ser la prova més evident de la traïció. Tenen una campanya complicada. No obstant, Igea no és Ignacio Aguado, i Castella i Lleó no és Madrid. El partit governa a 6 ciutats mitjanes i una d’elles és a la regió, Palència. Si els taronges aconsegueixen representació, tot i que sigui per la mínima, aconseguirien parar el final ineludible que se’ls augura, fins i tot podent ser decisius en unes Corts tan fragmentades. No obstant, si no ho aconsegueixen, afrontaran les eleccions següents amb la moral de derrota, el millor indicatiu de la desaparició d’un partit. PSOE Fa dècades que els socialistes no governen a Castella i Lleó, i tot i que en les eleccions passades Luis Tudanca va guanyar, la decisió de Cs de convertir-se en la crossa del PP no va permetre l’alternança en el poder. Són un dels partits que intentarà regionalitzar la campanya i parlar sobre els castellans i lleonesos amb més afany. S’ho juguen tot que la suma de PP i Vox no doni majoria absoluta i es pugui forjar una alternativa per sorpresa. Alguna cosa així com la carambola d’Andalusia el 2018, que amb el pitjor resultat de Moreno Bonilla, la suma i el govern va ser possible. La partida està oberta sempre que s’apartin polèmiques estèrils com la de la carn, que ha fet que el PP no faci mítings amb persones, sinó amb ovelles. Vox Vox es troba en ple període d’expansió. No obstant, la intel·ligència del PP per apropiar-se de la polèmica sobre les macrogranges els ha deixat desdibuixats en una qüestió de les que millor saben utilitzar, el maniqueisme populista. La cimera ultra que ha tingut lloc a Madrid amb Orban i Le Pen no podia ser més inconvenient. En primer lloc, perquè Orban, a més de soci d’Abascal, és soci prioritari de Putin i això no seria important si no fóssim en plena tornada a la guerra freda. Le Pen és una de les líders del moviment anti-UE i Castella i Lleó és una de les regions amb més beneficiades de la Política Agrària Comuna d’Espanya. El seu líder masclista, xenòfob i homòfob pot esborrar tota l’hemeroteca, però això no li esborra les seves conviccions. Unides Podem Unides Podem va entrar amb 1 diputat el 2019 i ara lluita per la permanència. Per a això, no ha dubtat a recórrer a la polèmica de la carn tot el possible per polaritzar amb el PP i deixar fora el PSOE, i convidar Pablo Iglesias, exlíder de la formació, que conserva intacta la seva capacitat per tensar l’opinió pública. Els morats estan jugant bé les seves cartes, tot i que quedar-se fora dels debats els deixa sense dos ‘momentums’ de la campanya que podrien utilitzar per ser a l’agenda electoral. Espanya Buidada A Castella i Lleó l’Espanya Buidada ja compta amb representació a les Corts. UPL (Lleó) i XAV (Àvila) ja compten amb dos procuradors, però en aquestes eleccions es presenten partits que estan trobant el seu lloc a l’agenda de campanya: Sòria Ja podria tenir representació segons diverses enquestes, i Via Burgalesa, Zamora Decideix o Espanya Buidada també competeixen per tenir representació. Segons alguns analistes, Mañueco va avançar els comicis, en part, per la por de l’auge d’aquestes plataformes, així que podríem afirmar que el PP seria el principal perjudicat de l’auge d’aquests partits. 10 dies de campanya electoral, dos debats electorals i 81 procuradors en joc. Les seus madrilenyes dels partits nacionals tensades, les seus provincials dels partits de l’Espanya Buidada amb esperança. Perquè per primera vegada al país, no són Catalunya o Andalusia les que marquen el calendari electoral nacional, sinó que una de les comunitats de l’Espanya oblidada.

Castella i Lleó, entre allò nacional i allò regional | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

Per primera vegada, Catalunya o Andalusia no són les autonomies que marquen el calendari electoral nacional, sinó una de les comunitats de l’Espanya oblidada

El més llegit