Puig refreda les relacions amb Aragonès

El conseller d’Educació valencià, Vicent Marzà, va participar dijous en una trobada amb els seus homòlegs català, balear, basc i gallec sobre política lingüística. La televisió pública valenciana s’ha sumat a la plataforma audiovisual de continguts amb els ens de Catalunya i les Balears. No queden dubtes per tant de la posició de l’Executiu del Botànic sobre la identitat de la llengua. És la que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va beneir així mateix el 2005. Però una cosa és això i una altra donar el vistiplau a què s’utilitzi amb total normalitat la denominació de ‘català’ per a la llengua al País Valencià. Això és el que succeeix a l’anunci que la Plataforma per la Llengua ha pagat a la ràdio i la televisió públiques valencianes, segons informa el diari ‘Levante-EMV’, del grup Prensa Ibérica. «Sobrava», sentencien taxatius a l’equip del president de la Generalitat, Ximo Puig. I responsabilitzen l’Executiu que lidera Pere Aragonès, a qui veuen al darrere de l’última campanya de l’esmentada entitat, algunes de les accions de la qual a Catalunya han suscitat polèmica en el passat. Consideren les esmentades fonts que és «una falta de respecte» cap a la Generalitat haver actuat unilateralment en territori valencià en un tema sempre sensible. Més ara, quan s’entreveu una disputa entre la dreta tradicional i la més radical per encapçalar un identitarisme valencianista i la tesi d’un pla «colonitzador» de Catalunya. Iniciativa congelada El malestar de Puig ja s’ha plasmat en fets. El president havia emparaulat en la seva última trobada amb l’actual mandatari català, Pere Aragonès (ERC) una iniciativa conjunta sobre assumptes mediambientals que preocupen els dos executius. Però, de moment, ha quedat congelada. Per ara no es fa, assenyalen les fonts consultades. Presidència s’aparta de debats lingüístics. El terme ‘català’ té un ús filològic , però històricament al País Valencià s’ha dit valencià a la llengua pròpia. Creuen que és el criteri a seguir, el que genera menys distorsions i conflictes buits. Les altres coses, tot i que sigui filològicament correcte, suposen donar munició gratuïta a una dreta que, com sol ocórrer quan està en l’oposició, vol explotar el component sentimental que té tot el relacionat amb la llengua i la identitat. I tota aquesta polèmica succeeix en l’Any Fuster. No deixa de ser ressenyable. La Plataforma per la Llengua no és la primera vegada que promou campanyes en els mitjans de comunicació públics (i privats) de el País Valencià. En d’altres sí que ha utilitzat la denominació de ‘valencià’ per referir-se a l’idioma. En aquesta, per alertar de l’«emergència lingüística» de la llengua compartida, ha optat per evitar adaptacions. Fins i tot el registre verbal és de la parla de Barcelona. Podria ser normal en un país normal. Però el passat recent en el País Valencià és el que és. L’entitat, segons la seva última memòria, rep prop d’un milió d’euros de finançament públic. Bona part procedeix del Govern. Però també el Consell li ha concedit ajudes en convocatòries de pública concurrència: per una mica més de 300.000 euros des del 2016, segons el PP. Puig havia reactivat relacions amb Catalunya després de l’arribada al poder d’Aragonès i després d’una etapa de congelació total després de l’episodi independentista i el mandat de Quim Torra, amb qui no hi va haver cap entesa. El desacord actual torna a ser un obstacle més.

Puig refreda les relacions amb Aragonès

El president valencià està molest pels anuncis al País Valencià per al foment del català i dilata una cita sobre medi ambient amb el Govern

El més llegit