Marta Rovira «Si Sánchez aprova la reforma laboral amb el PP o Cs, el pacte d’investidura amb ERC quedarà tocat»

Marta Rovira ens atén des de Ginebra, via telemàtica. Hi ha ‘recomanació’ de les autoritats suïsses de teletreballar i aquí, «són molt republicans, i les ‘recomanacions’ se segueixen al peu de la lletra», apunta. En l’entrevista, fa una classe pràctica de diferenciació entre tàctica i estratègia i veu llunyà el dia que pugui tornar a Catalunya, a diferència de l’optimisme de Carles Puigdemont. En l’àmbit europeu, l’Estat ha rebut sentències contra els seus interessos, però també felicitacions d’Ursula von der Leyen en l’àmbit polític, a diferència, per exemple, de Polònia. ¿Els desespera? La reputació internacional de l’Estat està quedant molt tocada. Espanya forma part del 5% dels països que no compleixen amb les resolucions de les Nacions Unides. Espanya no és Polònia i les coses no passen d’un dia per l’altre. Em consta que es troben pressionats. Una altra cosa és que internament se silenciï. ¿L’estratègia d’ERC es traça pensant en Europa, justament per la seva falta de suport per l’1-O? Explicar-nos a l’exterior és una assignatura pendent, sí. Però la nostra aposta per la taula és clarament estratègica i per això guanyem credibilitat. I ens sembla que el Govern central no té la mateixa actitud, amb moltes declaracions sobre el diàleg i poc més. Si la nostra aposta fos tàctica, seria pura propaganda i Europa se n’adonaria ràpidament. La ponència política de la seva conferència nacional del març és plena de crides a la unitat estratègica, just quan ni Junts ni la CUP donen ni cinc per la taula de diàleg. Cal superar els debats interns que no siguin estrictament estratègics. S’ha de fugir del tacticisme i el partidisme. ¿Es pot sostenir un Govern en què el 50% no creu en l’estratègia del president? Hi ha un acord de legislatura que aposta per explorar la via negociada. Demanem a Junts que treballem l’estratègia amb profunditat. La posició de Junts el dia abans de la taula de negociació va ser purament tàctica perquè trencava l’acord pres que el diàleg s’establia entre governs i no entre partits. ¿Continua pensant que l’aliança amb la CUP també és estratègica? Sí. I ho és tant que no depèn d’uns Pressupostos. Compartim objectius polítics. Ara situen la mobilització no només com un pla b de la taula de negociació, sinó com un recolzament. La Generalitat ha posat sobre la taula de diàleg l’amnistia i l’autodeterminació i ens sembla imprescindible que aquests dos grans consensos siguin recolzats socialment. ¿La política negociadora a Madrid forma part d’aquesta voluntat de mostrar-se dialogant? Nosaltres no som dialogants ni negociadors ni demòcrates perquè tinguem la necessitat d’explicar a Europa que no som el que l’Estat espanyol diu que som. No. Som republicans i creiem que les solucions arriben mitjançant la negociació i el consens. Això és política. Hem obligat el Govern espanyol a negociar. La nostra posició no és tàctica. ¿Qui està fent tàctica de la taula de diàleg? L’Estat espanyol. ¿ERC s’encamina cap al no a la reforma laboral? Estem en el no a la reforma laboral, tot i que volem negociar perquè no podem assumir la seva proposta, perquè no volem una reforma del PP maquillada. La seva resposta és: «No, aquí hi ha un pacte i us l’heu d’empassar». ¿Com es pot dir que hi ha un pacte social quan nosaltres ens n’assabentem per la premsa? ¿Com pot haver oblidat l’Executiu que compta amb una coalició d’esquerres en el Congrés [amb ERC, EH Bildu i el BNG, entre d’altres]? Reclamem transparència. No entenem per què els sindicats assumeixen aquest acord tan poc ambiciós. ¿Per què se’ns diu que hem d’adherir-nos per uns condicionants europeus que no sabem quins són? Si el problema és Europa, cal explicar-ho. Si el Govern espanyol acaba tirant endavant la reforma amb el PP i/o Cs, ¿el mirarà ERC amb uns altres ulls? És evident que l’acord d’investidura i la credibilitat del Govern quedaran tocats. ¿Veu pròxim el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya? L’Estat no ha decidit encara frenar la repressió. Se’m fa difícil pensar que tolerin la nostra tornada. Tampoc s’acaba d’enfilar la reforma del delicte de sedició, que l’afecta directament. M’afecta que hi hagi un codi penal que permeti una interpretació àmplia d’uns delictes que són clarament polítics. No sé si posaran la reforma de la sedició sobre la taula de negociació, perquè evidentment seria una via per començar a treballar el final de la repressió. Nosaltres continuem defensant l’amnistia. En el pacte d’ERC i JxCat s’apostava per una reformulació del Consell per la República. Hi continua havent punts de desacord. Volem una plataforma enfocada a la internacionalitat que reflecteixi la transversalitat de l’independentisme. I que sigui transparent en la seva governança. Jordi Cuixart va cridar a renovar els lideratges del 2017. ¿Se sent al·ludida? L’independentisme no depèn d’una, dues o tres persones. ¿Els partits polítics, en aquest cas ERC, han de demanar perdó, per exemple, per la llicència d’edat del Parlament? Sí. Sento una profunda vergonya per descobrir ara això. He demanat disculpes a ERC perquè n’he sigut diputada i portaveu i no vaig tenir coneixement d’aquesta informació. Són diners públics i s’ha d’explicar com es gestionen. Oriol Junqueras i jo hem demanat a la nostra organització que investigui si això es reprodueix en altres administracions.

El més llegit