La tornada de Puigdemont, ¿catalitzador o contraproduent per al procés?

Carles Puigdemont i el seu entorn més fidel treballen ja en els escenaris polítics que es poden obrir amb una eventual tornada de l’expresident a Catalunya. No obstant, el primer concepte a retenir en aquest capítol és el de la prudència. L’últim que desitja Puigdemont, ara com ara, és alimentar una bombolla d’eufòria independentista. No vol ni de bon tros donar per fet que tornarà ni que això li permetrà circular amb normalitat sense risc de ser detingut. Si després que es pronunciïn els òrgans judicials hi ha fumata blanca, l’operació per tornar es basarà en una idea bàsica: no seria mai un pla unilateral en mans de Junts, sinó que s’intentaria convertir en una estratègia compartida per tot l’independentisme. Una opció més que difícil perquè cada actor d’aquest espai té una percepció diferent sobre els efectes del possible retorn de Puigdemont, que depèn de la resolució de les qüestions prejudicials reclamades pel jutge del Suprem, Pablo Llarena, i la qüestió de la seva immunitat davant la justícia europea. I, tot i que siguin dues resolucions favorables, Puigdemont vol també llegir fins a quin punt ho són amb un redactat contundent. Si això passa, llavors s’haurà de calibrar quin efecte polític pot tenir el seu retorn. Per això l’expresident evita entrar en especulacions com les de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que va donar per fet que el retorn implicarà «culminar» la independència. L’expresident vol que la seva tornada sigui una operació de tot l’independentisme per lligar curt ERC i enviar el missatge polític que, malgrat el desànim per la falta de ruta compartida, la batalla contra l’Estat no està perduda. Dit això, els escenaris estan oberts quant a l’impacte sobre el procés, sobre la legislatura catalana i sobre la relació amb el Govern. L’escepticisme d’ERC Els republicans són escèptics sobre les opcions de Puigdemont d’aconseguir la immunitat a Espanya. Desconfien molt de l’Estat i de les garanties que pugui oferir, fins i tot forçat per Europa, de no detenir l’expresident. En qualsevol cas, si pogués tornar, ERC considera que s’alegrarien «molt, com ens alegrem del retorn de tota persona que es troba en l’exili», recordant, sempre, el cas de Marta Rovira. Esquerra és conscient que l’eventual retorn de Puigdemont és considerat pels seus enemics –i, no obstant, socis– de Junts com l’as a la màniga que els ha de permetre mobilitzar la ciutadania independentista i «culminar» la independència. Sobre aquest particular, els republicans són més escèptics encara. En qualsevol cas, consideren que el moviment al carrer podria xocar amb la taula de diàleg. I no és casualitat que la ponència política que ERC ha redactat per a la conferència nacional del 12 i 13 de març consideri que «les accions de desobediència política i social» o «les de desbordament democràtic» han de ser no un pla quan la taula falli, sinó un acompanyament a les reunions del fòrum de diàleg amb la finalitat de reforçar la part catalana. Una part que, de moment, no inclou Junts. I, com valora una font republicana, «el retorn de Puigdemont suposa per a ells un win-win: si aconsegueix la immunitat i torna, bingo; si no, ho aprofitaran per carregar contra l’Estat, especialment contra aquells que negocien amb l’Estat, és a dir, contra ERC». Sota aquest esquema, com ja va apuntar una font postconvergent a aquest diari, Junts es troba molt còmoda sense participar en la taula de negociació. La ruptura Aragonès-CUP Igual que la CUP. El seu diagnòstic és que la taula de diàleg forma part d’una estratègia republicana per frenar la mobilització independentista i donar aire a l’autogovern. Aquest xoc es va contenir per forjar el pacte d’investidura del president Pere Aragonès, però una vegada dissolt, de facto, després del veto ‘cupaire’ als Pressupostos, els anticapitalistes trenquen també amb la seva treva de dos anys al desglaç i redoblaran la seva ofensiva contra la «normalització» de les relacions amb l’Estat sense poder lligar un pla b que les substitueixi. Això sí, mentrestant busquen consolidar les seves bases –i la seva posició en altres batalles com la lluita antidesnonaments i la immersió lingüística– perquè, en el moment en què intueixin una espurna, estiguin capacitats per prendre-la i tornar als carrers. I allà és quan entra en joc Puigdemont. Perquè la CUP confia que una possible tornada de l’expresident activi el moviment independentista i l’enforteixi per pressionar. En la seva ponència política, a la qual ha tingut accés aquest diari, recalquen que el seu objectiu és articular «una ruptura democràtica a través de la insurrecció popular», es proposen «desestabilitzar» el Govern català, entrar en una dinàmica de «conflicte permanent» i forçar una intervenció de la comunitat internacional en el conflicte català aprofitant la situació a Escòcia. Ara bé, són conscients que la pandèmia i la desorientació independentista impacta també en la falta d’agitació i temen que un retorn de l’expresident sigui «una altra oportunitat perduda». «Si no està tot ben preparat, el retorn de Puigdemont quedarà en una simple foguera, sense més ni més», opinen fonts de la CUP. Els cupaires utilitzen una oposició frontal a l’Executiu, conscients que Aragonès pot salvar la gestió del dia a dia amb els morats o el PSC –amb qui va pactar la renovació de càrrecs caducats–, però en la desconnexió de Catalunya no hi ha cap altre aliat possible. La CUP conserva encara una butaca preeminent al flanc del procés, que és on aspira a condicionar, sent conscients que, per agitar els carrers, els altres els necessiten.

El més llegit