El ‘trust’ de Jersey atribuït al rei Joan Carles, una peça d’arqueologia judicial

La Fiscalia del Tribunal Suprem, a càrrec de les diligències d’investigació d’un ‘trust’ de Jersey, illa de l’arxipèlag de les illes del Canal sota dependència del Regne Unit, ha verificat a través d’un metge forense que Joaquín Romero Maura, un dels presumptes testaferros de Joan Carles I, està mentalment malament. «Està perfectament acreditat que pateix la malaltia d’Alzheimer en grau avançat», assenyala a El Periódico de Catalunya una font fiscal consultada. En la fase avançada, caracteritzada també com a fase tres, la persona experimenta un sever deteriorament cognitiu i funcional i requereix ajuda per a les seves activitats bàsiques. Per tant, els fiscals han descartat prendre-li declaració. El nom de l’historiador de la restauració espanyola, Joaquín Romero Maura (Niça, 1940), va aparèixer en un informe del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac), la unitat d’intel·ligència financera del Ministeri d’Assumptes Econòmics, a finals d’octubre del 2020. El llavors director, Juan Manuel Vega, va enviar l’informe –després de rebre una alerta des de Jersey– a la Fiscalia Anticorrupció. Des de Jersey es va cursar informació sobre transferències dineràries i persones presumptament vinculades a Joan Carles I. Una història que es remunta als anys noranta. «És un cas d’arqueologia judicial», ironitza una font a aquest diari. Vega ja havia fet un informe el 2019 sobre transferències bancàries del magnat mexicà Allen Sanginés-Krause al coronel de l’aire Nicolás Murga, ajudant i presumpte testaferro de Joan Carles I, fet que va donar lloc a l’interrogatori de Murga, en qualitat d’imputat, per uns fons que després de rebre’ls els distribuïa en despeses de Joan Carles I, la reina Sofia, les seves filles i netes. L’informe sobre Jersey va ser la seva última comunicació sobre Joan Carles I. Vega va ser cessat el 30 d’octubre del 2020, dies després d’enviar l’informe a la Fiscalia Anticorrupció. Va ser substituït per Pedro Comín, exdirector general adjunt de supervisió del Banc d’Espanya. Les raons del cessament de Vega no han transcendit. La Fiscalia Anticorrupció va traslladar immediatament a la Fiscalia del Tribunal Suprem la primera setmana de novembre del 2020 l’esmentat informe, que va obrir les diligències d’investigació sobre el ‘trust’ de Jersey i les va sumar a les altres dues ja assumides: les presumptes comissions en l’adjudicació de l’AVE del desert La Meca-Medina (els 100 milions de dòlars o 64,8 milions d’euros transferits pel Ministeri de Finances de l’Aràbia Saudita a la fundació Lucum de Joan Carles I a Suïssa) i les transferències de Sanginés-Krause a un compte de Murga –800.000 euros– a Ibercaja. L’informe del Sepblac sobre Jersey, segons fonts fiscals consultades per aquest diari, esmentava els noms de Manuel de Prado i Colón de Carvajal i de Joaquín Romero Maura. I s’apuntaven transferències. Fonts jurídiques assenyalen que el ‘trust’ tenia l’equivalent a 10 milions d’euros. El 3 de novembre del 2020, la incoació de les diligències de Jersey va ser anunciada per la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, i el fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón. Pocs dies després, el rei emèrit va desmentir la seva presumpta relació amb les operacions del ‘trust’. Durant el desenvolupament de les investigacions a Suïssa i a Madrid, des de 2018, Joan Carles I hi havia dues intervencions directes. La primera, el 12 d’agost del 2018, sis dies després de la incoació de les diligències P/14783/2018, el 6 d’agost d’aquell any, per part del fiscal Yves Bertossa. Joan Carles I va viatjar a Ginebra en l’esmentada data, va visitar la seva filla Cristina i va firmar una carta que li va sol·licitar el seu advocat Dante Canonica, que s’aprestava a prestar declaració a la Fiscalia de Ginebra. Canonica, després de la firma de la missiva per part de Joan Carles I, l’hi va entregar a Bertossa el 24 d’agost del 2018. Joan Carles I acreditava que la seva donació de 64,8 milions d’euros al seu examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein el juny del 2012 era «irrevocable» i que ella «mai» havia actuat com el seu testaferro. La segona intervenció va tenir lloc, precisament, quan es va conèixer la informació sobre el ‘trust’ de Jersey. El rei emèrit va difondre que no tenia relació amb aquesta entitat i que ignorava per què podia aparèixer com a beneficiari sense donar el seu consentiment per a això. Un fideïcomís (‘trust') és una relació fiduciària en la qual una part, el fideïcomitent (‘trustor’), atorga una altra part, el fideïcomissari (‘trustee’), el dret a posseir el títol de propietat o actius en profit d’un tercer, el beneficiari (‘beneficial owner’). Els fideïcomissos són creats per donar protecció legal als béns del fideïcomitent i assegurar-se que aquests béns es distribueixin d’acord amb el desig del fideïcomitent, per estalviar temps, reduir la paperassa i en certs casos, per eludir o reduir els impostos a l’herència o al patrimoni. Aquest tipus de ‘trust’ opera, obvi, com una pantalla. El tinent fiscal Juan Ignacio Campos, responsable de les investigacions del rei emèrit al Tribunal Suprem, igual com havia fet al juny i el novembre del 2020 amb les diligències de l’AVE del Desert i les transferències de Sanginés-Krause, respectivament, va cursar el desembre de 2020 una notificació oficial a Javier Sánchez-Junco, advocat de Joan Carles I. Li informava de l’obertura de les diligències i li oferia personar-s’hi. Era oficial: els fiscals investigaven una tercera peça, el ‘trust’ de Jersey.

El ‘trust’ de Jersey atribuït al rei Joan Carles, una peça d’arqueologia judicial

Un metge forense ha acreditat que Joaquín Romero Maura, presumpte testaferro de l’emèrit, pateix «Alzheimer avançat» en una clínica geriàtrica de Saragossa

El més llegit