El Govern bloqueja la tramitació de la llei de fons europeus

Aviat farà un any des que el ple del Congrés dels Diputats va aprovar el reial decret llei del Govern per a la gestió dels fons europeus. Els socis del Govern van cedir els seus vots per a l’aprovació del reial decret llei a canvi d’una condició: que després es tramités com a projecte de llei per tal d’obrir l’oportunitat a la introducció d’esmenes. Així, el 28 de gener del 2021 tota la Cambra va votar a favor de la tramitació com a projecte de llei del reial decret. Però els grups polítics que formen part del Govern –el PSOE i Unides Podem– porten un any bloquejant la seva tramitació amb l’estratagema d’ampliar un cop i un altre el termini de presentació d’esmenes. Els representants del PSOE i Unides Podem a la Mesa del Congrés han fet ús de la seva majoria per encadenar, de moment, fins a 38 pròrrogues del termini de presentació d’esmenes parcials (l’actual venç el 2 de febrer). I tot això per a desesperació dels altres grups polítics, que esperen una oportunitat per defensar canvis en l’articulat que, des dels seus respectius punts de vista, haurien de servir per millorar la gestió dels fons europeus que, fins ara, pateix un cert retard en la convocatòria d’ajudes i inversions. Des del Grup Socialista es limiten a assenyalar que, en aquest moment, tenen altres «prioritats», informa Juanma Romero. Competències autonòmiques Sobretot, esperen el seu torn els grups nacionalistes i independentistes que recolzen el Govern –com el PNB i ERC–, a l’espera d’esmenar la llei en la direcció de dotar de més competències les comunitats autònomes en la gestió dels fons europeus. També espera el seu torn el Grup Popular, per tornar a portar al ple del Congrés el debat sobre la seva proposta principal: la creació d’una autoritat independent del Govern que lideri la gestió dels fons. «No té sentit que un projecte de llei que, per acord del Parlament, es va tramitar per la via d’urgència, hagi passat més d’un any pendent que es tanqui el termini del tràmit d’esmenes», remata la portaveu econòmica del PP, Elvira Rodríguez. La crítica del PP coincideix amb l’ofensiva que, amb la presidenta de Madrid Isabel Díaz Ayuso al capdavant, està llançant el partit davant l’opinió pública i els tribunals contra els criteris que el Govern està seguint per al repartiment dels fons europeus entre les autonomies. Ayuso ja ha anunciat un recurs davant el Suprem sol·licitant que s’anul·li el repartiment de 9 milions d’euros que «de manera arbitrària» s’ha assignat a quatre comunitats per a subvencions d’ocupació. Després d’això, el líder del PP, Pablo Casado, ha defensat que hi hagi comunitats governades pel seu partit com Madrid i Galícia i desenes de municipis que es mobilitzin, i fins i tot recorrin als tribunals la «discrecionalitat» i el «repartiment a dit» dels fons europeus perquè, al seu entendre, el que està passant «és un escàndol» i l’actuació del Govern «pot portar a la corrupció». «El lladre es pensa que tots roben», és la resposta amb què la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha intervingut en la polèmica, fent servir el refranyer. Lenta execució El retard en la tramitació del projecte de llei no impedeix, lògicament, que les mesures del reial decret llei s’estiguin aplicant des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat, el 31 de desembre del 2020. Aquí es reduïen els terminis i la paperassa i es van crear els projectes estratègics PERTE com una nova figura de col·laboració públicoprivada per combinar la inversió de les administracions i de les empreses. Tot això s’està aplicant des de l’1 de gener del 2021, però alguns grups polítics veuen en el bloqueig de la seva tramitació parlamentària com a projecte de llei la por del Govern a ‘obrir el meló’ de cessió de més competències a les autonomies en la gestió dels fons. També des d’una òptica empresarial s’apunta que una capacitat autonòmica més gran en el perfilat final de les convocatòries de subvencions i inversions ajudaria que l’efecte dels fons arribés abans i amb més plenitud al sector privat. «Clarament, és una maniobra dilatòria que s’acosta al filibusterisme. No només amb aquesta llei, n’hi ha moltíssimes més», es queixa el diputat d’ERC Joan Capdevila. Està convençut que la demora que està promovent la coalició PSOE-Unides Podem té a veure amb una «voluntat recentralitzadora», contrària al «principi de subsidiarietat», que –des del seu punt de vista– redunda en una menor eficiència a l’hora de gestionar els fons europeus. «Això farà que els diners dels fons europeus no es filtrin cap als autònoms i les pimes», vaticina. Segons la diputada del PNB Idoia Sagastizabal, el decret en vigor «era per eliminar colls d’ampolla per a la gestió dels fons europeus, simplificar la càrrega administrativa, burocràtica i normativa que permetés una ràpida execució de les ajudes i projectes amb càrrec als fons, i el que hem vist fins ara és una lenta execució que en part es deu a aquests problemes». La diputada basca es queixa que «no només en aquest decret, sinó en molts altres que estan bloquejats a la Mesa, estan furtant el dret dels grups a millorar o esmenar el que s’hi preveu» i afegeix que «una lenta execució pot ser un llast per al creixement econòmic, ja que aquest està basat en els fons europeus».

El Govern bloqueja la tramitació de la llei de fons europeus

El projecte de llei porta un any empantanegat al Congrés dels Diputats i ja encadena 38 pròrrogues del termini de presentació d’esmenes

El més llegit