En alguns (molts) sentits, una pandèmia com l’actual té sobre l’economia uns efectes similars a una guerra. No destrueix els mitjans materials de producció però altera els recursos humans i, sobretot, un liquida les companyies que arrossegaven problemes anteriors, des de l’endeutament excessiu fins a les ineficiències per falta d’adaptació al nou context, verd i digital. Juntament amb l’escut social, Europa va posar des de l’inici de la pandèmia dos instruments en mans dels Estats per també generar un escut empresarial. La covid no podia comportar un tancament massiu d’empreses que disparés l’atur. Per això, es va propiciar una política monetària expansiva que permetés als estats donar o garantir crèdits a les empreses. Els principals gegants del sector turístic espanyol, per exemple, s’estan salvant per aquesta via, gràcies als crèdits de l’ICO i de la SEPI. I es va permetre, també, l’autorització prèvia d’operacions corporatives (opa) per part de capital estranger. Espanya està fent un ús molt selectiu, i sovint arbitrari, d’aquests dos mecanismes.
JOC DE TRONS
Calviño i la coalició, més papistes que Macron

El més llegit
- Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- L’UCO apuntala el relat d’Aldama de les comissions per obres públiques
- "Una parada obligatòria": els elogis al millor restaurant de Sant Boi de Llobregat, segons Tripadvisor
- Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»