Queda menys d’un mes perquè el Congrés debati i voti la convalidació del reial decret llei de reforma laboral, i el Govern continua sense reunir els suports necessaris. Pedro Sánchez fia la sort d’una norma clau per al bipartit que el joc de recolzaments, però també d’abstencions, permeti al text tirar endavant, creu que s’imposarà el «sentit comú» entre els socis habituals, està convençut que «no impediran la tramitació i convalidació» del decret. ERC, aliat imprescindible de legislatura, continua pensant que la proposta queda «curta» perquè no implica «una derogació» de la normativa del PP, tot i que està disposat a negociar amb l’Executiu.

El president va encendre els motors polítics del 2022 aquest dilluns amb una entrevista a ‘Hoy por hoy’, a la SER, tres dies després del comitè federal amb el qual va celebrar els dos anys de la seva investidura i que va llançar la candidatura de Luis Tudanca per a les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó del 13 de febrer. Va posar l’accent en la gestió de la pandèmia (la gripalització del virus, la regulació del preu dels tests d’antígens i la compra al gener de 344.000 pastilles antivirals de Pfizer) i la desautorització clara d’Alberto Garzón per la polèmica de la carn, però també en una reforma laboral la ratificació de la qual li costarà aconseguir.

El líder socialista va insistir que és una iniciativa «bona» que recompon el diàleg amb empresaris i treballadors que el PP va fer fallida i que té la vocació de la «inclusivitat i la perdurabilitat». De manera que, «respectant» el debat que ha de produir-se al Parlament, creu que el Congrés «ha de convalidar i ratificar» el text. Als seus socis habituals, Sánchez els va recordar que s’incorporen «molts elements» que ja van estar a punt de ser acordats en la legislatura passada, com els canvis relatius a la subcontractació o la prevalença de la negociació col·lectiva. 

El president, doncs, està convençut que acabarà imperant el «sentit comú». Que hi haurà una «majoria de grups que no impedirà la tramitació i convalidació d’aquest decret llei tan important». «Ho veig i ho crec de veritat», va remarcar. És a dir, que l’Executiu aspira que el seu decret tiri endavant (si és possible sense canvis) entre abstencions i recolzaments. 

Estratègia que després va reiterar els seus en una reunió posterior a Ferraz, monogràfica sobre la reforma laboral, amb diversos ministres, els membres de l’àrea econòmica de l’executiva i els portaveus del partit. En aquesta cita, segons van relatar fonts de la direcció a aquest diari, Sánchez els va demanar que facin «pedagogia» de la mesura, que es bolqui a explicar i defensar la mesura «a tots els pobles i ciutats». En l’entorn del president avisen que el marge de negociació és molt estret, pel perill que la patronal s’aixequi de la taula, i aquest és un bé a preservar. L’objectiu és «guanyar la votació, convalidar el decret i no tocar el text». Diferent és que l’Executiu finalment aconsegueixi no moure ni una coma.

Les negociacions amb els grups les conduiran la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i el titular de la Presidència, Félix Bolaños. Sánchez va negar a la SER que aquest hagués contactat ja amb el secretari general del PP, Teodoro García Egea, tot i que aquesta trucada és «pertinent», va dir, n’hi haurà, igual com amb els altres grups. Aquesta conversa es produirà, «segurament», segons l’entorn del ministre, al final de la ronda, perquè els populars no sortiran del no i la prioritat de l’Executiu és convèncer els seus socis, tot i que l’ala socialista de l’Executiu no descarta Cs. L’apel·lació pública al PP, no obstant, sí que és i serà constant. De fet, el president va reclamar a Pablo Casado que «deixi de banda aquesta oposició negacionista i anteposi l’interès general al particular». Aquest adjectiu que va endossar al PP, «negacionista», el va repetir insistentment davant Àngels Barceló durant l’entrevista.

Sánchez va insistir a la SER que en aquests dos anys de legislatura el bipartit, malgrat no comptar amb majoria absoluta per si mateix, ha aconseguit aprovar dos Pressupostos «en temps i forma», ha mantingut el «rumb cert de creixement» i està tirant endavant una «agenda de transformacions» que qualifica de «molt rellevant». L’Executiu, va remarcar, en un temps «tan difícil» marcat per la pandèmia, amb els seus «encerts i errors», «no ha fet altra cosa» que «treballar per la dignificació» dels ciutadans.

Les tensions es reobren amb UP

El president havia enviat un primer encàrrec a Garzón divendres passat des del comitè federal. Sense citar-lo. Però aquest dilluns va ser més explícit, al ser preguntat directament. Però va mesurar molt les seves paraules. Va reiterar que lamenta «moltíssim» la polèmica suscitada pel ministre de Consum, després que aquest critiqués a ‘The Guardian’ el model de les macrogranges i denunciés que exporten carn de «pitjor qualitat». «Amb això ho estic dient tot», va intentar concloure, evitant, per tant, parlar del seu cessament (com reclamen les dretes i el sector) i mirant de no endinsar-se en la bretxa amb els seus socis de coalició. No ho va aconseguir, perquè la seva valoració va encabritar més Unides Podem, que el va acusar de comprar la «notícia falsa» alimentada per la dreta.

La desautorització va sonar, en efecte, claríssima. «Lamento moltíssim tota aquesta polèmica perquè estem parlant d’un sector que produeix una carn d’extraordinària qualitat. Ho diu el mercat quan respon a aquesta qüestió», va esgrimir el president, abans d’assenyalar que el sector carni a Espanya segueix els «màxims estàndards de la normativa espanyola i europea». El president va afirmar que, a més, aquestes afirmacions de Garzón no es «compadeixen» ni amb les actuacions del mateix Executiu –el 2020 va aprovar un decret per ordenar el sector porcí, el 2021 va fer el mateix amb l’avícola i ara ultima un últim text per al boví–, en coordinació amb les organitzacions agrícoles i les comunitats autònomes.

Preguntat si Garzón parlava a títol personal o com a ministre o si recolzava aquestes paraules, Sánchez es va quedar en el «lament». O sigui, la reprovació. «Més enllà de les declaracions, el Govern s’expressa en el Butlletí Oficial de l’Estat, en les polítiques que posa en marxa i en els acords que aconsegueix amb el sector agrari», va reivindicar, recordant, a més, les negociacions que ha portat a terme per a la Política Agrària Comuna (PAC) i l’aprovació de la llei de la cadena alimentària. El sector, al seu torn, està fent els seus deures, al seu judici: és «competitiu» en preus i quant al compliment dels «màxims estàndards» marcats per la normativa espanyola i europea. No va voler relatar si ha parlat amb Garzón o si es va equivocar: «Insisteixo, lamento aquesta polèmica».

«L’urgent i important»

Tampoc hi ha data per a una pròxima reunió de la taula de diàleg. El president, malgrat la pressió exercida per Pere Aragonès, es va mantenir en els seus arguments expressats a finals del 2021, en la seva compareixença davant els mitjans a la Moncloa. Espera que els temps seus i els del president siguin els mateixos, i va al·legar que també a Catalunya els ciutadans anteposen la gestió de la sisena onada de la pandèmia, la seguretat a les escoles o la gestió de les baixes per incapacitat temporal. El Govern, va dir, ja ha mostrat «absoluta predisposició» a la convocatòria d’aquest fòrum –va recordar que se li va demanar participar-hi al setembre i allà va ser, a Barcelona–, i la reunió «tindrà lloc», però ara mateix les institucions estan «en una cosa molt més urgent i important», la urgència sanitària.

De manera que «els equips parlaran», però el president no es va voler comprometre amb cap data. Sí que va prometre que «al llarg d’aquest any» hi haurà «més d’una reunió». «Espero que puguem aconseguir avenços», va reblar, per apuntar que la Generalitat segueix en la seva petició de màxims, el referèndum, espai en el qual no hi haurà cap acord.

El 2022 serà un altre any electoral. Amb les autonòmiques de Castella i Lleó el 13 de febrer i amb les andaluses, encara sense data. El PP vol fer veure la lectura de canvi de cicle, avalat per unes enquestes que bufen a favor, però els socialistes creuen que els ciutadans «responen a la pregunta que se’ls planteja» a cada convocatòria. I de moment no hi ha legislatives a la vista: el Govern està centrat en la gestió, en els fons europeus, que Espanya «creixi» i, ja per «al desembre del 2023», va afinar, «es convocaran les generals».

L’ascens de la ultradreta que dibuixen els sondejos és imputable al qüestionament del funcionament de la democràcia que fan «col·lectius no menors» i a l’auge de «lideratges autoritaris». Sánchez va carregar contra el PP per fer seguidisme de Vox: quan no existia la formació extremista, del malestar social «se’n beneficiava la dreta», però avui dia el «negacionisme polític nodreix la ultradreta de nous votants». És a dir, que Casado amb la seva estratègia creu que engreixa Vox, i no el PP. ¿I com s’ha de combatre el partit de Santiago Abascal des de l’Executiu? El líder socialista va defensar que és «important» que el Govern continuï amb la seva «agenda de reformes», demostrant que es pot garantir l’estabilitat amb «legislatures de quatre anys», incorporant a les reformes diverses forces polítiques i els agents socials. L’Executiu «compleix amb el seu full de ruta» malgrat «totes les dificultats», va remarcar.

El mandatari socialista va ser molt dur contra els populars pel seu estil de fer oposició, pel seu no a tot i per no atendre la «bona educació». Després de passar un temps «molt dur en el terreny personal», entén que no pot «defallir» ni es pot «desanimar» per les desqualificacions que rep de l’oposició quan va al Congrés. Ni s’ha de deixar «arrossegar pel fang».

L’estat de salut de la coalició és bo, va assegurar, tot i que li agradaria que hi hagués «menys decibels». O sigui, menys soroll. Sí que desitja Sánchez que l’espai a l’esquerra del PSOE surti «enfortit» amb el «lideratge» de Yolanda Díaz, amb la qual té «molt bona relació». Amb ella, va dir, i amb els altres ministres d’Unides Podem.