Meritxell Batet torna a l’escena del ‘crim’ d’Alberto Rodríguez

¿Pot el cessament sense motivació d’un diputat de les Corts Generals passar sense pena ni glòria i formar part de la normalitat anormal en curs? Aquesta és la pregunta que ara haurà de respondre el Tribunal Constitucional davant el recurs d’empara presentat el passat 4 de gener pel diputat d’Unides Podem Alberto Rodríguez, que va guanyar el seu escó amb el vot de 64.000 electors de les Canàries i va ser cessat el passat 22 d’octubre del 2021 per decisió de la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet. Tant per la presumpta lesió del dret fonamental de participació política a l’haver sigut elegit per quatre anys i ser privat de l’escó dos anys abans, com, a més, per la seva transcendència constitucional al no haver-hi doctrina sobre una decisió que va més enllà del que planteja la sentència, no serà fàcil, segons fonts judicials, inadmetre a tràmit el recurs. Sobretot quan es tracta d’un recurs «parlamentari». És a dir: qui recorre no ha pogut acudir prèviament a la jurisdicció ordinària. Xoc amb Marchena La decisió de privar-lo de l’escó pels dos anys que teòricament li quedaven, fins a finalitzar la legislatura, va ser adoptada com a colofó d’un xoc entre Batet i el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, pel compliment d’una condemna de 45 dies d’inhabilitació especial per presentar-se a eleccions o accedir a càrrecs públics. El tribunal que va jutjar Rodríguez, presidit per Marchena, el va condemnar a un mes i 15 dies de presó (condemna inexistent en el Codi Penal, segons el qual la pena de presó exigeix un mínim de tres mesos) amb l’accessòria d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. Aquesta pena de presó va ser substituïda per la pena de multa de 90 dies amb quota diària de 6 euros (540 euros, que el diputat va abonar). El 20 d’octubre del 2021, Marchena va demanar per ofici a Batet «informe sobre la data d’inici del compliment de la pena d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu, imposada al senyor Alberto Rodríguez [...] amb la finalitat de portar a efecte la pràctica de la corresponent liquidació de condemna». La versió dels lletrats Fins aquesta comunicació, Batet havia assumit l’informe dels lletrats del Congrés, del 18 d’octubre. La pena imposada pel Suprem, afirmaven sense cap gènere de dubte, no tenia com a conseqüència la privació de l’escó de Rodríguez, fet que la mateixa sentència no contemplava, i que només es podia fixar la data del començament de la inhabilitació especial de 45 dies. No obstant, la presidenta del Congrés va demanar un aclariment el 21 d’octubre a Marchena sobre com executar la sentència. El 21, Marchena contestava: «Com vostè sap, la llei orgànica del Poder Judicial no inclou entre les funcions del Tribunal Suprem la d’assessorar altres òrgans». No obstant, reproduïa una contestació a un aclariment ja sol·licitat pel diputat al tribunal segons el qual «a efectes d’executar-la –i només a aquests exclusius efectes– se n’hagi acordat la substitució [la pena de presó] per una pena de multa». «Una decisió personalíssima» L’endemà, dia 22, la presidenta del Congrés demana la substitució de Rodríguez a la Junta Electoral Central (JEC). Segons el recurs d’empara de Rodríguez, es tracta «única i exclusivament d’una decisió personal, personalíssima, de la senyora Batet, que, atemorida per ves a saber quin tipus de riscos, va decidir saltar-se la llei, saltar-se els procediments establerts i de forma inopinada, infundada i arbitrària va privar del seu escó el meu representat». El recurs d’empara se cenyeix a l’intercanvi entre Batet i Marchena i col·loca, deliberadament, tota la responsabilitat en la presidenta del Congrés, i omet l’envit del president de la Sala Segona i president del tribunal sentenciador. «La senyora Batet, angoixada per algun temor desconegut per a aquesta part o moguda per alguna intenció igualment desconeguda, es va apartar no només de l’exhaustiu informe dels lletrats del Congrés sinó que, fins i tot, va anar molt més enllà del que el tribunal sentenciador li sol·licitava. El salt és massa gran com per tenir encaix constitucional; es va tractar d’un salt al buit arrossegant en la caiguda esmentada els drets fonamentals del meu representat i de tots els votants canaris que van confiar les seves respectives representacions a Alberto Rodríguez». I rebla: «La senyora Batet no podrà fer caure la culpa del succeït en el Tribunal Suprem, que només li va demanar la data en què començaven a complir-se els 45 dies de prohibició de presentar-se a qualssevol eleccions a Alberto Rodríguez». Raons per a un veto Tot i que Rodríguez va sol·licitar a Batet un aclariment sobre les raons que el van portar a cessar-lo, el recurs revela que a través de les seves respostes, la presidenta mai va exposar motius i sempre els va endossar a la sentència del Tribunal Suprem. El recurs ara haurà de superar la primera barrera: l’admissió a tràmit. La majoria conservadora va donar empara a Vox l’octubre passat en el seu recurs contra la paralització dels terminis de tramitació parlamentària durant un període de la pandèmia, decisió que entre altres institucions també va adoptar el Tribunal Constitucional. Però ara és diferent perquè es tractaria de donar la raó a Unides Podem. Quant al sector progressista, tant el PSOE com el Govern de Pedro Sánchez es van plegar a la decisió de Batet. I en el procés d’admissió a tràmit, els magistrats de la secció a la qual toqui el recurs hauran de resoldre la sol·licitud de Rodríguez d’adoptar la mesura cautelar urgent de restituir-li l’escó «per evitar el greu mal irreparable que al propi recurrent i a tercers provocaria mantenir la decisió». En cas d’admetre’s aquesta sol·licitud, seria procedent obrir una peça de suspensió de la resolució impugnada per sentir els arguments de les parts.

Meritxell Batet torna a l’escena del ‘crim’ d’Alberto Rodríguez

El recurs d’empara del diputat cessat de Podem en el Tribunal Constitucional posa a prova els magistrats conservadors que van bufetejar la presidenta del Congrés per l’estat d’alarma, i també els progressistes

El més llegit