Als últims baròmetres publicats, tant públics com privats, la figura de Yolanda Díaz emergeix de forma notable. El seu nivell de valoració és alt entre amplis espectres de votants progressistes i sembla no provocar recel entre votants moderats de dretes. El seu estil és l’antagònic al del seu predecessor, Pablo Iglesias: moderada en les formes, pragmàtica en el fons i amb una imatge pública tendent a buscar altres espais que estan fora dels seus límits naturals, amb accions que van des de visitar el líder de l’Església catòlica a ser la ministra d’esquerres a què més acords ha arribat amb la CEOE sense que això suposi una traïció.
Anàlisi
Unides Podem, d’assaltar el cel a pactar amb la CEOE | Videocomentari de Verónica Fumanal
¿Per què l’Iglesias del 2015 i la Díaz del 2022 tenen entre el seu electorat exactament la mateixa nota sent dos líders completament oposats en el fons i en les formes?
El més llegit
- Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
- El Barça es fa trampes
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
- La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols