Als últims baròmetres publicats, tant públics com privats, la figura de Yolanda Díaz emergeix de forma notable. El seu nivell de valoració és alt entre amplis espectres de votants progressistes i sembla no provocar recel entre votants moderats de dretes. El seu estil és l’antagònic al del seu predecessor, Pablo Iglesias: moderada en les formes, pragmàtica en el fons i amb una imatge pública tendent a buscar altres espais que estan fora dels seus límits naturals, amb accions que van des de visitar el líder de l’Església catòlica a ser la ministra d’esquerres a què més acords ha arribat amb la CEOE sense que això suposi una traïció.