Joan Carles I, el rei emèrit, va complir dimecres 84 anys. Ho va fer entre especulacions sobre el seu possible retorn a Espanya. Una decisió que està pendent de dues resolucions judicials, com ha explicat Ernesto Ekáizer. La primera, de la Fiscalia espanyola que ha de decidir si observa algun delicte contra la Hisenda Pública en els pagaments que va fer a través de la fundació Zagatka quan ja no gaudia d’immunitat. La segona, de la Royal Court of Justice precisament sobre la vigència de la seva immunitat en la demanda que li ha presentat la seva antiga amant, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, per assetjament, seguiment il·legal i difamació, presumptament a càrrec dels serveis secrets espanyols. Juan Fernández-Miranda i Javier Chicote acaben de publicar un treball de periodisme basat en documents. El cap dels espies recull les notes del que va ser director general del CESID, el general Emilio Alonso Manglano, entre 1981 i 1995. La simple lectura del text entre cometes d’aquest alt funcionari de l’Estat a les notes que resumeixen les seves audiències amb el Cap de l’Estat permet fer-se una idea bastant clara del comportament de Joan Carles en els dos assumptes que dirimeix ara la justícia: el cobrament de comissions i les relacions amb les dones. En els dos casos s’observa com una interpretació malintencionada de la immunitat del Cap de l’Estat i una equivocada lleialtat a l’Estat desemboquen en una impunitat que va causar, i causa, greus danys a la monarquia i a l’Estat.