Puigdemont medita deixar la presidència de Junts per centrar-se en el Consell per la República

¿Què passaria si l’expresident Carles Puigdemont deixés de presidir Junts per Catalunya? La pregunta no és una mera hipòtesi formulada a l’atzar. Fonts del Consell per la República admeten la possibilitat que Puigdemont opti per reforçar el seu paper en aquest organisme renunciant al lideratge de Junts. ¿Per què? Perquè així mantindria un paper «institucional» com a líder de l’independentisme a l’exterior, no ancorat a cap sigla política concreta, ja que el que pretén el consell és aglutinar tots els secessionistes catalans al marge de la seva militància en una formació o una altra. Consultat al respecte, Puigdemont ha declinat fer declaracions. El calendari és el següent: al febrer s’escolliran els càrrecs del consell, que fins ara tenia una direcció provisional que no havia sigut votada per les bases. Un cop constituït el que s’autoanomena com un Parlament alternatiu, l’anomenada assemblea de representants, formada per 121 membres (80 ciutadans de base i 40 càrrecs institucionals) escollits el novembre passat de forma telemàtica pels 102.000 socis que té l’entitat. La disciplina de partit Continuant amb el símil de la política institucional, l’entitat també elegeix una cosa així com un govern, que amb tota probabilitat continuarà presidint Puigdemont quan se celebri la sessió d’‘investidura’ de l’assemblea de representants i es voti el president. Aquest formarà el seu equip, anomenat govern del consell. A partir d’aquí és quan es podria produir la gran novetat: que Puigdemont, sempre al·lèrgic a les disciplines de partit verticals, faci el pas de deixar la presidència de Junts –cal veure si també la militància– per centrar-se en el consell i, en paral·lel, en el seu objectiu personal: tornar a Catalunya si les institucions judicials europees li donen la raó en la seva batalla amb les altes instàncies judicials espanyoles en relació a la petició d’extradició. Canvis de sigles La carrera política de l’expresident està plena de canvis de sigles. Mai ha amagat la seva preferència pels projectes i les idees més que per la gestió del dia a dia de les estructures partidistes. A Convergència no amagava la seva incomoditat, en especia per la coalició amb Unió, i la seva gestió de l’alcaldia de Girona es va moure més enllà de les fronteres ideològiques clàssiques de CDC. De Convergència va passar al PDECat –va ser a primera fila en la convulsa sessió constitutiva de la postconvergència–, però aviat va deixar clara la seva independència de criteri quan va agafar les regnes del Govern. I va forçar el nou partit a posar-se el vestit electoral de Junts per Catalunya i prescindir de la majoria de membres de les llistes electorals previstes per al 2017, en benefici d’un equip de professionals independents decidits personalment per ell i un reduït nucli de fidels. I quan Junts, que en bona mesura estava nodrit, dirigit i alimentat econòmicament pel PDECat, es va allunyar de les seves idees, primer va fundar la Crida Nacional per la República, una entitat que va arrossegar bona part del poder polític i institucional postconvergent sota un paraigua suposadament pluripartidista. Al fracassar aquest experiment i després de les topades constants amb el seu partit, l’expresident es va quedar amb les sigles de Junts i va muntar la seva pròpia estructura política, amb què va competir amb ERC en les eleccions de l’any passat. Riscos i avantatges Els riscos de deixar el lideratge de Junts són que aquesta formació pateixi una pèrdua de recolzaments. Molts dels quadros que s’agrupen en aquestes sigles ho fan per un motiu: Puigdemont. Sense ell al capdavant, la cohesió interna podria veure’s afectada. I llavors el debat intern (Junts ha de celebrar un congrés en principi abans de l’estiu) s’acceleraria, amb l’objectiu de trobar un lideratge clar en una formació amb un protagonisme, ara com ara, plural. Puigdemont podria, això sí, mantenir la militància a Junts i continuar recolzant tàcitament aquesta aposta. Però, des de fa anys, la seva intenció no és la de liderar la candidatura electoral. En els últims comicis ho va acabar fent, però de forma merament simbòlica i pressionat per l’impacte que genera la seva figura en qualsevol batalla electoral. Ara, no obstant, un cop consolidada la formació política –que forma part del Govern i té només un escó menys que ERC al Parlament– la sortida de l’expresident podria forçar precisament els quadros de Junts a posar ordre. La batalla judicial Els avantatges per a Puigdemont són evidents: mantindria la seva figura associada a un lideratge exterior del procés, sense estar lligat a cap disciplina partidària, i mirant així d’ampliar les bases del consell, que ja suma 102.000 associats. Es podria centrar també en la seva batalla jurídico-política per tornar a Catalunya i, en cas d’aconseguir-ho, fer-ho sota l’etiqueta d’expresident més que de candidat d’un o altre partit independentista. En qualsevol cas, una qüestió no menor està en l’horitzó: perquè Puigdemont mantingués en el futur la seva protecció davant el Tribunal Suprem, no tindria cap altra opció que tornar a optar a ser diputat en les eleccions europees del 2024. I llavors hauria de comptar amb un partit o plataforma. Però per ell no seria res nou, ni excessivament difícil, muntar una nova estructura, atesa la seva capacitat d’arrossegar sota el seu lideratge una part no menor de l’independentisme i de càrrecs i quadros de l’antiga Convergència.

Puigdemont medita deixar la presidència de Junts per centrar-se en el Consell per la República

Segons fonts d’aquest organisme, que votarà la seva direcció al febrer, aquesta opció reforçaria el paper institucional de l’expresident

El més llegit