El constitucionalisme català, entre l’atomització i el reagrupament

«La tàctica de la destrucció no porta al reagrupament», va clamar l’exportaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, durant la presentació del seu llibre en un auditori a Barcelona amb l’absència destacada de la cúpula popular catalana i l’atenta mirada de les primeres espases taronges. Les paraules del ‘vers lliure’ que inquieta i irrita per igual Génova, van tenir el seu eco i van quedar anotades en l’argumentari d’aquells que reclamen que el constitucionalisme vagi unit a les eleccions municipals del 2023. Però el recel impera. Les desconfiances persisteixen i es barregen amb estratègies polítiques amanides amb demoscòpia. Diverses personalitats –entre les quals, destacats fundadors de Cs i exdiputats taronges i populars– tornen ara a intentar aquesta conjunció amb la presentació d’un manifest constitucionalista. Un text que, per a alguns, va ser el preludi del rebaptisme de Barcelona pel Canvi, la formació que va crear l’exprimer ministre francès Manuel Valls per arribar a l’alcaldia de Barcelona i que, després de trencar amb Cs i tornar a fer les maletes, es transforma ara en Valents, sota la batuta de la qual va ser el seu número dos, Eva Parera, que és diputat pel PP al Parlament. El desplegament de Valents En declaracions a aquest diari, Parera reivindica haver ajuntat empresaris, exparlamentaris de Cs i el PPC i representants de les entitats constitucionalistes. «La implantació de Valents a Catalunya ja és un fet [...] Però volem que Espanya sigui present en els 947 municipis catalans». Una de les incorporacions és Pau Añó, membre del Centre Lliure Art i Cultura (CLAC): «Els mínims en comú els tenim, la defensa de la Constitució i de la democràcia liberal, el que ens falta és el convenciment dels líders dels partits», opina. Així, demana aparcar «la lluita de sigles, perquè el que tenim al davant [l’independentisme] és perillós i reaccionari». «No podem fiar-ho tot a la justícia, necessitem partits forts i responsables», conclou. «A Catalunya es donen dues circumstàncies: el mal que està fent l’independentisme és evident des del punt de vista econòmic i de fractura; i això passa amb les alternatives debilitades», reflexiona un altre dels portaveus del manifest, l’exdiputat del PPC Joan López Alegre, que diagnostica un Cs «en descomposició» i un PP «molt feble», així que aposta per una unió «transversal» que conflueixi per «captar el descontentament» dels catalans contraris a la secessió. El manifest al qual va posar veu persegueix l’electorat que va del PSC a Vox: «Està en joc la democràcia per si mateixa, l’independentisme nega el dret a existir o a manifestar-te, com en el cas de Canet de Mar», inquireix. Fonts signants de les mateixes línies admeten que ni el PSC ni Vox compararan aquesta candidatura única, però sí que confien en un pas endavant de Cs i el PPC. «Si aquests dos partits no reaccionen, Valents agafarà força». Cs i el PPC es miren de reüll Els taronges aposten per presentar-se amb les seves sigles, renovades sota el lema ‘Liberals’ «davant una dreta conservadora», resistint-se a la pretesa envestida del PP, que també persegueix exhibir la seva marca en solitari. Ara bé, cap dels dos partits descarta pactes en ciutats concretes en què detectin que en solitari perilla la seva representació. El PP confia en la seva marca i no està disposat a perdre-la, traient profit de la caiguda lliure de Cs. El PSC, tot i que tots intentin interpel·lar-lo, tria camí propi lluint la victòria de les eleccions catalanes. L’extrema dreta, va a la seva. Fonts de Cs opinen que el PP «està fracassant» en la seva operació d’absorbir els taronges a Catalunya: «No és tan fàcil liquidar Cs, i el PP s’adonarà que no ho pot fer», inquireixen. «Sumar no vol dir diluir-nos en unes llistes i renunciar a la nostra marca –avisen als que busquen una candidatura única–. No sentim que sigui una crida sincera, perquè acaba derivant en una formació política», afegeixen, i lamenten que no s’hagi intentat tancar primer una aliança amb les direccions dels partits. Alguns dirigents de Cs senten que, en certa manera, s’està buscant reeditar la seva marca, aquella idea que va empunyar Albert Rivera en el seu moment, així que jutgen «injust» que es digui que «no s’ha intentat en 40 anys de democràcia», com va deixar caure Álvarez de Toledo.

El constitucionalisme català, entre l’atomització i el reagrupament

Cs i el PPC brandeixen la seva pròpia marca electoral davant la crida a la unitat de Valents, la transformació del partit que va crear Manuel Valls

El més llegit