Almudena Grandes cou a Madrid

A Madrid l’extrema dreta i la dreta extrema no són exactament el mateix, per més que les connecti una fluida osmosi als districtes d’El Pardo, Salamanca i El Retiro, feus electorals de l’alcaldia del PP amb Ciutadans. Aquí viu gent de Vox que vota Vox, gent del PP que a la mínima vota Vox i gent de Vox que vota el PP... si els sedueix certa candidata. I com sigui que aquests sectors no són decantables en el substrat conservador de la ciutat, ni el més productiu polaritzador –ofici a l’alça– de les xarxes socials sabria a aquesta hora què irrita més en aquest bancal: que el PP tiri endavant uns pressupostos municipals de 5.600 milions rebutjats per Vox pactant amb els seguidors de l’exalcaldessa roja Manuela Carmena, o que aconsegueixi aprovar-los a canvi de nomenar filla predilecta de la Villa l’escriptora roja Almudena Grandes. L’alcalde José Luis Martínez-Almeida, que a més és el portaveu nacional del PP, s’ha adreçat aquest dilluns a un i altre dretanisme excusant-se que els seus pressupostos bé valen una genuflexió davant la novel·lista desapareguda el 27 de novembre. «No crec que Almudena Grandes hagi de ser filla predilecta d’un acord pressupostari –ha dit a OK Diario–, però això no és una mostra de debilitat nostra, és una mostra de debilitat argumental de qui ho planteja, que per aprovar uns pressupostos vol imposar Almudena Grandes». La seva polèmica dissertació, gravada en vídeo, no dissimula un to de petició de perdó per valer-se de tres regidors de Recupera Madrid, escissió del Més Madrid d’Íñigo Errejón. «Si puc abaixar els impostos a 700.000 rebuts de l’IBI i que Almudena Grandes sigui filla predilecta, jo crec que els madrilenys prefereixen que s’abaixin els impostos», s’ha disculpat. Per a l’atribució d’intencions queda si ho ha dit per evitar-se un altre apedregament virtual. Vox té una legió de bots d’internet per aquestes coses. El 30 de desembre el PP madrileny feia públic com desenes de perfils fantasma com ‘Liberfollen’, ‘Ranita matrera’ o ‘Hispano-catalán renacido’ repetien exactament el mateix tuit d’un presumpte militant popular de 63 anys: «He participat en totes les enganxades de cartells i vaig defensar Aznar en la guerra de l’Iraq, però això d’Almeida pactant amb els comunistes m’ha decebut profundament i en les pròximes eleccions votaré Vox». Reacció dolguda Reacció dolgudaPoc després de parlar Almeida ha reaccionat Luis García Montero, poeta, director de l’Instituto Cervantes i «viudo enamorat» d’Almudena Grandes. «Llegeixo declaracions mesquines de l’alcalde...», ha clamat a Twitter.. Leo declaraciones mezquinas del alcalde sobre @AlmudenaGrandes. Debería tratarnos con más dignidad a los madrileños. Si se siente traidor ante sus amigos de extrema derecha, allá él. Gracias a Madrid y al Ayuntamiento por nombrar a Almudena Hija Predilecta. — Luis García Montero (@lgm_com) 3 de enero de 2022 La polèmica ha arribat fins a la Moncloa. El president Pedro Sánchez ha reproduït a Twitter unes paraules de Grandes –«amb el temps vaig comprendre que l’alegria era una arma superior a l’odi, els somriures més útils, més ferotges que els gestos de ràbia i descoratjament»– per recordar: «Va ser un privilegi conviure amb ella en un espai de llibertat i fraternitat com és Madrid». Almudena Grandes escribió: “Con el tiempo comprendí que la alegría era un arma superior al odio, las sonrisas más útiles, más feroces que los gestos de rabia y desaliento". Fue un privilegio convivir con ella en un espacio de libertad y fraternidad como es Madrid. — Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 3 de enero de 2022 La picabaralla té lloc en una ciutat on la dreta ha promogut recents estàtues per a Blas de Lezo i els últims de les Filipines; una ‘villa y corte’ en què encara cueja la polèmica pel projecte d’erigir un monument al legionari, una estàtua de 6,5 metres d’alçada no vestida amb l’actual uniforme dels que han salvat població civil a l’Afganistan i els Balcans, sinó amb l’abillament i la baioneta de les tropes de xoc del juliol de 1936. És l’urbs on l’alcaldia conservadora es va estrenar arrencant d’un memorial del cementiri de L’Almudena les plaques amb 2.000 noms d’afusellats pel franquisme. Tomás Montero, net d’un d’aquests, diu a aquest diari: «Les declaracions de l’alcalde ens semblen sinceres, sense hipocresia, i només demostren la seva baixesa moral. Al seu dia va voler justificar la barbaritat d’arrencar els noms dels nostres familiars, però ara ja no necessita escudar-se en cap excusa per manifestar la seva mala fe i falta d’ètica». Edicions esgotades Edicions esgotadesLa figura d’Almudena Grandes s’ha convertit en el vèrtex sobre el qual es dirimeix fins a quin punt el Partit Popular manté o no la seva identitat davant l’embranzida gravitacional de Vox en espais com el que la formació de Santiago Abascal anomena «batalla cultural contra el marxisme». El cas és que a la Cuesta de Moyano, no lluny del despatx consistorial d’Almeida, amb prou feines queden novel·les de Grandes. Aquest dilluns no se sentia cap ressò de batalla a la vorera llibretera. És el districte d’El Retiro, al costat del Ritz, El Prado i la Borsa, un plàcid racó de Madrid amb prou feines torbat pel parsimoniós rodar dels Lexus, successors de les calesses romàntiques que van estrenar els seus carrers. Madrid no és la caricatura ultraconservadora que li fan els xulapòfobs a compte d’uns resultats electorals molt basats en la desmobilització de l’esquerra. Entre llibres d’Azaña, Lorca, Neruda, Max Aub i Ferrater Mora, l’Efrén, titular de la caseta 8 de la Cuesta, assegura: «Almudena Grandes ho està venent tot. Quan va morir vaig haver de trucar a diverses distribuïdores per aconseguir llibres. I ara amb prou feines queda res per aquí». Aixecant la vista per recordar, diu l’Efrén que «des que va morir Delibes no es veia res igual. No va passar ni amb Ruiz Zafón, fixa’t...»

Almudena Grandes cou a Madrid

García Montero es regira contra les paraules de Martínez-Almeida sobre l’escriptora

El més llegit