El TC mira d’arreglar amb Puigdemont l’«error» que va cometre amb l’Estatut

La decisió del Tribunal Constitucional de rebutjar les 33 recusacions amb les quals l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, els exconsellers que van fugir amb ell i alguns dels condemnats en la sentència del procés van mirar d’apartar els magistrats Enrique Arnaldo i Concepción Espejel han significat un abans i un després en la manera de tramitar les recusacions a l’alt tribunal i, sobretot, que finalment tinguin èxit. El canvi és tan substancial que fonts de l’alt tribunal rememoren l’«error que es va cometre amb Pérez Tremps», amb referència a la decisió que el 2007, durant la tramitació dels recursos de l’Estatut, va prendre el ple d’apartar de les deliberacions el magistrat Pablo Pérez Tremps, perquè abans d’incorporar-se al tribunal havia fet un informe al respecte, malgrat que és normal entre catedràtics, calador habitual per elegir els magistrats del Constitucional. «A l’acceptar apartar-lo es van modificar les majories del tribunal i, previsiblement també amb això, la sentència definitiva que es va dictar, en la que es van anul·lar diversos articles i d’altres es mantenien sempre que s’interpretessin de forma conforme a la Constitució, destaquen les fonts de l’alt tribunal consultades a EL PERIÓDICO. Falta de quòrum La recusació encapçalada per Puigdemont mirava d’apartar Arnaldo i Espejel de la resolució dels recursos del procés, com ja van aconseguir amb Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez, que s’apartessin voluntàriament davant incidents semblants, situació a què va contribuir en gran manera que la que era vicepresidenta del TC llavors, Encarnación Roca, estigués disposada a estimar la protagonitzada pel segon. Sota la seva nova composició i estrenant actitud, la de consensuar entre les dues sensibilitats existents una posició unitària, el ple del Constitucional va portar a rebutjar de ple les recusacions perquè va entendre que s’havia de blindar davant l’intent que quedés sense quòrum per poder resoldre els tres recursos contra la sentència del Suprem encara pendents, els d’Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Joaquim Forn, i els múltiples que es van anar interposant contra qualsevol decisió dels tribunals. D’haver-se no ja estimat, sinó simplement tramitat els incidents, només haurien pogut participar vuit dels 12 magistrats amb què compta el ple per resoldre aquests recursos, el mínim perquè pugui fer-ho, ja que ni Narváez ni Conde-Pumpido podrien participar-hi, però tampoc aquells la imparcialitat dels quals s’al·lega que està compromesa. Per a això hauria calgut esperar que es recuperés Alfredo Montoya, que es troba de baixa per malaltia, i rebutjar l’intent d’apartar de la d’Arnaldo el president del tribunal, Pedro González-Trevijano, per l’amistat que se’ls atribueix. Sense tots dos no s’arribaria als vuit mínims. Ideologia connatural Així les coses, el tribunal va rebutjar de ple per unanimitat tots els incidents en aplicació de l’article 4.1 de la seva llei reguladora, que li confereix l’obligació de defensar la seva pròpia jurisdicció. En concret diu que «delimitarà l’àmbit de la seva jurisdicció i adoptarà les mesures que siguin necessàries per preservar-la, incloent la declaració de nul·litat d’aquells actes o resolucions que la menyscabin», la qual cosa entén que es pretenia amb les recusacions plantejades. Però a més fixa un nou criteri pel qual es defensa la ideologia dels magistrats del Constitucional, als que diferencia dels de la jurisdicció ordinària, la cúspide de la qual és el Suprem, per diverses raons, com que, a diferència que no tenen recanvi, però també que els seus membres són elegits des de diferents instàncies per reflectir el sentir de tota la societat espanyola i mantenir un «enorme equilibri polític»: el Govern i el Consell General del Poder Judicial elegeixen dos magistrats cada un, mentre que amb el recolzament de tres cinquens el Congrés i el Senat, a proposta dels Parlaments autonòmics, n’elegeixen quatre més, respectivament. Trien entre persones d’una altíssima qualificació i experiència, per la qual cosa molts s’han pronunciat anteriorment sobre molts aspectes, fet que no pot significar que just per això siguin apartats del debat jurídic posterior. Evitar que un magistrat participi en les deliberacions altera aquest equilibri ideològic que la Constitució li va conferir, assenyalen les fonts consultades, que apunten que els tribunals europeus, que acabaran veient els assumptes del procés, també s’han hagut de blindar davant iniciatives que pretenien alterar el seu funcionament.

El TC mira d’arreglar amb Puigdemont l’«error» que va cometre amb l’Estatut

El Constitucional eleva les exigències perquè les recusacions de magistrats puguin prosperar

El més llegit