«O ens presentem a les eleccions o desapareixem». Amb aquesta afirmació en ment, l’‘Espanya Buidada’ va prendre la decisió de presentar-se als pròxims comicis. Entre els murs del monestir de San Miguel de la Victoria, a 3 quilòmetres del poble de Conca de Priego –no arriba als 900 habitants malgrat haver vorejat els 3.000 en la dècada dels 40–, més de 70 associacions de les províncies despoblades es van marcar al setembre l’objectiu d’arribar a les institucions. Les locals, autonòmiques i nacionals. L’anunci va fer vibrar el tauler polític. Encara lleument. Però des d’aleshores, la contundència de l’‘Espanya Buidada’ ha intensificat la magnitud de les tremolors i comença a ser determinant a l’agenda política del 2022. Fins al punt que la primera cita electoral d’aquest any és, en part, fruit de la seva irrupció. Alfonso Fernández Mañueco va avançar les eleccions a Castella i Lleó –paradigma de l’Espanya despoblada– al 13 de febrer per agafar amb el peu canviat i encara en construcció l’eina de l’‘Espanya Buidada’.