El Govern té els seus Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2022. Ja sí. Ja és llei. El Congrés dels Diputats va aprovar definitivament els comptes de l’any vinent aquest dimarts. Just una setmana després del que anhelava l’Executiu. Confiava que el text sortís del Senat al BOE, però una maniobra inesperada a la Cambra alta del PP, que va recolzar una esmena de Compromís de promoció de les llengües cooficials, va tornar el projecte a la Carrera de San Jerónimo. Els conservadors van retardar la foto de celebració del bipartit una setmana, però poc més, perquè els Pressupostos ja no perillaven una vegada que es van tancar les aliances amb els seus socis. El final era, doncs, el que es va produir aquest dimarts: el vistiplau als PGE sense més sobresalts, els que donen a Pedro Sánchez el passaport per esgotar la legislatura.
Molts trets es van escoltar a la tribuna contra el PP. A dreta i esquerra. L’esperit era de reprovació als conservadors per recolzar una esmena de recolzament a les llengües regionals i minoritàries només per «fastiguejar» el PSOE –els ho va dir Ciutadans–, per fer «el trol» (ERC), perquè se sentia «gamberro» (Compromís). Però també l’hemicicle va viure un avançament de la següent negociació, la de la reforma laboral, que no es presenta fàcil, per ara, per al Govern, a jutjar per la posició que van reiterar els socis parlamentaris.